Les persones joves ens trobem que, arrel de la crisi, no podem emancipar-nos i començar els nostres projectes vitals. El nostre problema ja no és que ens facin fora de les nostres cases, sinó que no podem accedir a un habitatge digne. Hem d’apostar, doncs, per iniciatives que ens garanteixin un lloc on poder començar les nostres vides de manera autònoma.
Emancipació jove
Cal fer una aposta per garantir l’emancipació jove, aquesta passa per una implicació directa de les administracions públiques en materia d’habitatge
Per això cal que Catalunya adquireixi, aproximadament, un 20% d’habitatge social (Holanda te un 35% i França un 19%, per posar uns exemples); que el preu de l’habitatge no superi el 30% dels teus ingressos; establir mecanismes de control i seguiment del parc de lloguer privat; apostar per mesures d’accés i tinença d’habitatge alternatiu com la masoveria urbana,cooperatives en cessió d’ús, dret de superficie o copropietat; fer pública la gestió del Parc d’Habitatges de Lloguer Oficial i promoure polítiques d’habitatge que permetin avançar en l’eficiència energètica i garanteixin la construcció d’entorns més sostenibles i inclusius.