Educació inclusiva

educació
#1

Cal cercar maneres més eficaces per respondre a la diversitat present de l’alumnat. Apostem per un model d’educació inclusiva que ofereixi a tot l’estudiantat —sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència— l’oportunitat de ser membres de les aules regulars i aprendre dels seus companys i companyes amb reciprocitat. Les condicions personals de diversitat funcional, llengua, sexe o estatus social no poden ser un obstacle per al procés educatiu. Volem un sistema educatiu que sigui capaç d’adaptar-se a les múltiples especificitats de l’alumnat i que no permeti situacions de discriminació.

#2

Crear herramientas para evitar q pasen estos casos de maltrato verbal, psicologico y fisico, por las diferencias de etnias, cultura, religion o diferencias sexuales(colectivo LGTIB), contratar mas personal profesional docente q puedan tratar a cada alumno q por falta de informacion excluye a compañeros por ser diferentes.
Tambien crear acompañantes de alumnos mas grandes en edad q hagan de Hermanos mayores y asesoren a este tipo de alumnado seria otra medida q garantizaria la inclusion en la educacion.

#3

Una única escola per tots els alumnes, una escola sense categories, ni adjectius, construir una escola on la diferencia sigui la normalitat, amb un mateix currículum, amb un projecte educatiu participat de la comunitat educativa que doni sentit a totes les actuacions i propostes. On les metodologies inclusives i participatives, es derivin de la cooperació entre pares, professionals i comunitat educativa.
Un projecte educatiu transversal, que proposi estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixin la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes, la coherència entre les diferents etapes per construir persones, ciutadans autònoms, independents i crítics.
Un projecte educatiu basat en l’equitat i la igualtat que permeti que cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, que permeti construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte.

#4

Hi ha una manca de reconeixement de la interdiscilinarietat de l’educació inclusiva que ha d’incloue des de la sanitat, benestar social, treball, investigació, renovació pedagògica…i la inclusió dels col·lectius de pares i mares que pateixen de por vida la problemàtica dels seus fills, com una espasa de Damocles. Ha de haver un projecte de país inclusiu en el que l’educació sigui una part.

#5

Totalment d’acord. I si tenim en compte a alumnes amb un diagnòstic, un dictamen i trastorns associats greus de comportament no podem oblidar la presència sanitària dins les escoles inclusives.

#6

Canviaria “estatus social” per “classe social”
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

#7

És important que diguem com farem perquè el sistema s’adapti a totes les necessitats i, per tant, proposo afegir: “amb els recursos necessaris, que respongui a totes les etapes educatives i que inclogui l’horari escolar i extraescolar”

#8

Veig primordial crear una política pública per incloure l’educació emocional a les escoles, però no com es fa sempre, fent una assignatura i la resta d’hores ens oblidem del tema sinó, com un eix transversal en l’educació. Al cap i a la fi són el nostre futur i els hem d’educar en valors inclusius des de l’inici de la seva escolarització, en cada asignatura, en la disposició dels elements del centre educatiu, en les hores de pati, normalitzar l’inclusió.

#9

Una veritable escola inclusiva requereix forta inversió i tota mena de recursos orientats a l’educació emocional i la salut mental, com ara professionals de suport educatiu a tots els centres (psicopedagogs i psicopedagogues fixos als centres, treballadors i treballadores socials, vetlladors i vetlladores, integradors i/o educadors socials, etc.) amb un increment extraordinari per aquells centres amb necessitats específiques. Cal també repensar el model dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic i dotar-lo dels recursos necessaris per al seu bon funcionament. Sense ànim de fer un recull exhaustiu, cal esmentar la necessitat de facilitar uns tractaments psicopedagògics, logopèdia, detecció precoç, suport familiar, etc. gratuïts, sense llistes d’espera i amb una atenció continuada dels professionals que hi intervenen.