Quan es parla d’educació, d’EDUCACIÓ àmpliament, cal sortir de les fronteres d’“escola”.
Els infants, nenes i nens, les noies i els nois, i tothom, ha de poder gaudir d’un temps lliure suficient, de qualitat, triat i volgut, disfrutat. Hem de pensar en un temps lliure participatiu, amigable, no consumiste (o no única i exclussivament consumista), que cuidi els diferents gustos i interessos, que ajudi a descubrir noves aficions i habilitats, on hi càpiguen els moguts i els tranquils, les més solitàries, les d’un amic únic i els de grup, la tria d’amistats alhora que es tracta amb respecte el no-amic. Hem de propiciar un temps lliure amb nens i nenes d’edats diferents, convivint junts, on l’autonomia, la col·laboració, la diversitat, la solució de problemes i conflictes, la intervenció activa en els assumptes del grup, tinguin importància.
El dret a jugar, a fer vida amb els amics i les amigues, a posar en pràctica les inquietuds artístiques, ha de ser per a totes,donant-los la importància que realment tenen.
S’ha de reivindicar espais preparats per a aquest temps lliure, per l’educació i la convivència en hores “no escolars”, que són unes quantes!
Té més importància fer anglès o informàtica fora d’hores escolars per preparar-se per a un futur competitiu? Jugar espontàniament no és important? Doncs caldrà pensar a on es fa, com es fa, qui ho fa, amb quins diners es fa…
Educació en el temps lliure
JosepSC
#1
Violeta
#2
Es molt important aquest aspecte, donat que l’educació en el tems lliure tenir-hi accès o no també genera desigualtats ja des dels inicis de la vida. Tenir accès a activitats de lleure artístiques, esportives etc. desenvolupar capacitats tan individuals com habilitats socials i fetes en l’àmbit comunitari fomenta també aspectes cívics i solidaris.