Crec que caldria fer una aposta clara per un model de decreixement (més que per un creixement sostenible), entés com un nou model de desenvolupament. Davant el “decreixement” imposat, la recessió i empobriment de les majories, que acompanya el creixement desmesurat de la riquesa d’uns pocs, cal plantejar un model de decreixement que assumeixi la limitació dels recursos i la impossibilitat de l’ideal de creixement il·limitat, i que plantegi en quines àrees sí que cal crèixer (economia de les cures, economia de proximitat…) i en quines cal decreixer (consumisme, explotació recursos naturals, alimentació intensiva en carns, repartiment del treball…).
un enllaç interessant sobre el tema (entre molts d’altres):
http://www.lamarea.com/2016/04/27/85087/ Entrevista a Latoche que inclou una crítica al concepte de creixement sostenible.
Economia del decreixement
Jo crec que és important, com diu a la introducció del text, abolir el PIB com a indicador d’èxit economic I el creixement econòmic com objectiu. Més que definir-se pel decreixement economic en general crec que el que cal és parlar -en els punts adequats, i com es fa diverses vegades pero reforçant-lo, contra el consumisme, de reduir el consum dels més rics, de reduir l’ús d’energia, de materials, el turisme a determiants llocs, l´ús del cotxe. En canvi, com diu la Laura, cal crèixer en alters coses: atenció I cura persones, energies renovables, actitivitats de reciclatge.
Comparteixo l’opinió d’en @jordiroca No hem de parlar d’una economia basada en el creixement (el text del Grup Impulsor no ho fa) i, en canvi, crec que parlar de decreixement ens pot perjudicar si volem arribar a una gran majoria social, sobretot de cara a la gent que ho està passant més malament i que no troba feina… Deixar d’utilitzar el PIB com a indicador, orientar l’economia al bé comú, valoritzar l’economia de les cures i apostar per un model econòmic que respecti el medi em sembla que va molt en la línia del que es planteja des del “decreixement” i no té connotacions negatives…