La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l’economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. S’hauran de defensar també els drets socials de les persones, majoritàriament dones, que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva.
Economia de les cures
Una entrada incorporada a un tema existent: Atenció i cura a les persones en situació de dependència
Cal afegir en aquest apartat d’Economia de les cures, nom innovador però potser poc afortunat, el següent: Es tracta d’un sector central en l’economia del bé comú i per tant d’un sector d’obligat interés públic i que per tant cal reforçar sobretot des dels serveis públics. “La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col.lectiva… que s’ha de reconèixer i reforçar dels dels serveis públics”…Caldria incorporar-lo a la part del relat del sector econòmic públic. Alhora també caldria afegir que cal evitar el repagament/copagamant de la ciutadania de determinades cures.
Totalment d’acord, Arnau. Una espècie de situació diglòsica deu haver traït el Grup Impulsor. Hauria de ser Economia de la Cura. Això no va d’esparadraps, he, he,…
Campañas que dignifiquen el papel de los “cuidados” a las personas no dependientes., Dar un valor y remuneración según el trabajo realizado, Pero también, los cuidados no deben ser realizados bajo control y seguimiento de profesionales de la salud . Y en cambio, los Trabajadores sociales, no tienen una formación sanitaria. Formación importante para valorar si las cuidados que se aplican son los necesarios.
En lloc de la versió del grup impulsor, proposo la següent modificació: "La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l’economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva i tot plegat només és possible si l’administració assumeix com a pròpia aquesta tasca, mitjançant la constitució d’un veritable sector estratègic de titularitat, gestió i provisió pública dedicat a les cures de les persones dependents que alliberi a les persones - majoritàriament dones - que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. Un sector públic estratègic mantingut amb uns impostos progressius i no amb un repagament/copagament que acaba recaient en els més vulnerables o que acaba condemnant a les dones a mantenir-se dins l’àmbit privat de la llar.