Economia de les cures

model-econòmic-i-pro

#1

La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l’economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. S’hauran de defensar també els drets socials de les persones, majoritàriament dones, que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva.


#2

Una entrada incorporada a un tema existent: Atenció i cura a les persones en situació de dependència


#3

Cal afegir en aquest apartat d’Economia de les cures, nom innovador però potser poc afortunat, el següent: Es tracta d’un sector central en l’economia del bé comú i per tant d’un sector d’obligat interés públic i que per tant cal reforçar sobretot des dels serveis públics. “La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col.lectiva… que s’ha de reconèixer i reforçar dels dels serveis públics”…Caldria incorporar-lo a la part del relat del sector econòmic públic. Alhora també caldria afegir que cal evitar el repagament/copagamant de la ciutadania de determinades cures.


#4

Totalment d’acord, Arnau. Una espècie de situació diglòsica deu haver traït el Grup Impulsor. Hauria de ser Economia de la Cura. Això no va d’esparadraps, he, he,…


#5

Campañas que dignifiquen el papel de los “cuidados” a las personas no dependientes., Dar un valor y remuneración según el trabajo realizado, Pero también, los cuidados no deben ser realizados bajo control y seguimiento de profesionales de la salud . Y en cambio, los Trabajadores sociales, no tienen una formación sanitaria. Formación importante para valorar si las cuidados que se aplican son los necesarios.


#6

En lloc de la versió del grup impulsor, proposo la següent modificació: "La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l’economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva i tot plegat només és possible si l’administració assumeix com a pròpia aquesta tasca, mitjançant la constitució d’un veritable sector estratègic de titularitat, gestió i provisió pública dedicat a les cures de les persones dependents que alliberi a les persones - majoritàriament dones - que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. Un sector públic estratègic mantingut amb uns impostos progressius i no amb un repagament/copagament que acaba recaient en els més vulnerables o que acaba condemnant a les dones a mantenir-se dins l’àmbit privat de la llar.