La cultura és un bé social del qual n’han de poder gaudir totes les persones, independentment de l’edat, la situació socioeconòmica, el gènere o sexualitat, l’origen o les capacitats. La cultura és un bé comú que ha d’estar al servei de la gent i no de al servei de les empreses o de les institucions culturals. Cal defensar la cultura com a bé comú i garantir-ne la construcció individual i col·lectiva. Cal a més a més afavorir amb recursos la participació, l’exhibició, la producció, la investigació, la difusió i l’educació en cultura i vetllar perquè tots els processos siguin transparents i inclusius, amb una ciutadania activa i protagonista. Els poders públics han d’establir els marcs de concertació i d’impuls pel seu compliment i garantir el dret a la cultura per a tothom. La cultura és l’essència de l’autonomia de les persones.
Dret a gaudir, accedir i crear cultura
La cultura és una necessitat bàsica que requereix certes condicions en l’individu. Cal transmetre a les classes treballadores la necessitat de consumir i produir cultura. Les treballadores i els treballadors són qui tenen més dificultats per accedir a la pretenció del producte cultural perquè cobrir les necessitats bàsiques ocupa gran part del nostre temps. Moltes mares i pares que treballen moltes hores no tenen temps d’oci per poder llegir un llibre, anar al cinema o al teatre. També perquè la instal·lació en els entorns laborals distancia les relacions amb altres tipus de cultura –al cap i a la fí el treball és també una expressió cultural–. Aixó provoca efectes en la transmissió de valors de pretenció culturals a les generacions futures, que no viuen experiències culturals en els seus nuclis familiars.
Per això s’ha de fer crèixer l’entorn culturar entre les classes treballadores amb mesures seductores, tant en el sector públic com en el privat. Això només s’aconsegueix “plantant llavors”, tot i això, hi ha mecanismes que faciliten més oportunitats a les classes treballadores concentrades en els nuclis urbans d’accedir a un producte cultural més ampli.
Per altra banda, s’ha de garantir un espai on la cadena de valor dels productes culturals pugui interrelacionar-se en un ambient sense grans desigualtats; això és, regulat. Els comerciants que sostenten comerços culturals petits han de sobreviure a l’amenaça de les grans distribuïdores i productores.