Ens cal un canvi de paradigma en el disseny industrial i dels productes a tots els nivells: hem de deixar de dissenyar el cicle de vida dels productes del bressol (des de que neixen) fins a la tomba (fins que moren: residu com a tal, deixalla, abocador, incineradora, ni que sigui amb reciclatge tipus “downcycling”…), i passar a dissenyar-ho tot del bressol al bressol: des que neix un producte fins que torni a néixer/emprar-se en un altre objecte del mateix tipus, oi d’altres tipus en la mateixa indústria o altres indústries.
L’administració del nou país ha d’incentivar a les empreses que treballain amb aquest disseny integral de residu zero (per que els residus ja no són residus, son materials innocus que es poden emprar com a nutrients a la biosfera o a la “Tecnosfera”: a qualsevol altre industria o procés productiu). Imagina que les borses de plàstic es poguessin emprar com a matèria primera per a impressores 3D domèstiques: s’hauria acabat el problema de la brossa de les borses de plàstic d’arreu: anirien buscadíssimes per a tenir de franc nou material per a les impressores 3D, per a fer-nos els notres aparells i recanvis de franc, etc.
Veure: From Cradle to Cradle:
Referència sencilla però disponible lliuremente a internet:
McDonough, William & Braungart Michael (1998). The NEXT Industrial Revolution. The Atlantic 282(4): 82-92. Available online at: http://www.ratical.org/co-globalize/nextIndusRev.pdf
Documental: