Aquests últims anys hem viscut amb preocupació les retallades que ha patit l’educació pública, i hem vist com alhora s’incrementava el finançament públic de l’educació privada. No obstant això, l’accés a l’educació, juntament amb la sanitat, és un dels pilars d’una societat democràticament justa. L’educació és un dels béns comuns més preuats i és garantia de tots els altres drets. Una educació universal de qualitat garanteix que els individus tinguin les mateixes oportunitats en el seu futur, genera societats desenvolupades, crítiques i democràtiques. Creiem que l’educació, com la sanitat, són drets fonamentals que tota la ciutadania hem de poder gaudir. Serà necessari incrementar de forma molt rellevant la inversió en educació en totes els cicles del sistema i dissenyar un pla transitori per transformar en centres públics i laics els actuals centres concertats. La política educativa ha de ser un reflex del model de societat que volem defensar: educació pública, inclusiva, laica, coeducativa, democràtica i crítica.
Diagnosi d'Educació
Alhora el nostre model educatiu actual pateix un abandó de l’alumnat els professionals i la comunitat educativa que es materialitza en l’alta xifra d’abandonament escolar i l’elevat nombre de professionals en situació límit. A la vegada la comunitat educativa està sotmesa a un diàleg de sords entre la clase política i la societat que confón a estudiants mestres professors i professionals en general. Es fa més necessari que mai una nou marc d’intervenció de l’educació on participin més agents i on alumnes professors mestres tinguin la consideració i el reconeixement necessàries per a la transformació social que tots anhelem del nostre sistema educatiu.
Car que parlant de transformació social i models no podem obviar el factor més positiu i rellevant d’aquest lustre negre de retallades i menyspreu institucional a la nostra educació. Em refereixo a tots nosaltres; siguem mares pares mestres professors educadors vetlladors tècnics estudiants alumnes tots necessitem reconeixe’ ns el valor d’haver sostingut el dia a dia en les escoles instituts universitats llars d’infants en unes condicions molt feixugues exigents e insensibles amb les necessitats que com a comunitat ens mereixem. Necessitem, doncs un bany de dignitat que ens col.loqui on ens pertoca. Diagnosticar-nos és ampliar l’abast de l’Educacio en totes les dimensions, socials econòmiques i humanes No son paraules tan sols, ni augments en els percentatges d’un pressupost del departament ni el naixament de quelcom novedós al final d’un llarg camí. Sino que parlem de LA REALITAT el dia a dia que ens hem treballat TOTS. Es quelcom més, és un gir social cap aquells que han patit i han sostingut la precarietat en l’educació desde el reconeixement de que sense ells i sense nosaltres la transformació i la sortida cap un nou moment educatiu no és possible.
No és veritat que “una educació universal de qualitat garanteixi” igualtat d’oportunitats, com diu el text. Eliminar o corregir l’expressió: “contribueix a igualar les oportunitats de tothom” o “és un factor essencial de l’equitat social”, etc.
Cal especificar quin Projecte Educatiu de País planteja “Un país en comú”, és a dir cal dibuixar el marc a partir del qual es desenvoluparan els projectes educatius de zona i de centre.
L’Educació d’un país ha de tenir com objectius:
- desenvolupar les capacitats (intel·lectuals, físiques, socials…) de tot l’alumnat sense exclusions ni discriminacions per raó d’identitat de gènere, de classe social, d’identitat cultural, de diversitat funcional… per tal que a totes les etapes del sistema educatiu l’alumnat adquireixi els aprenentatges, els coneixements, els sabers, els instruments per continuar aprenent tota la vida
- L’educació ha de proporcionar les eines per viure plenament en societat de manera participativa, solidària, cooperativa i crítica, des del coneixement de la situació de cadascú en el món i de la història de les generacions anteriors
- L’educació ha de tenir lloc en un centre educatiu públic de proximitat durant totes les etapes obligatòries. S’ha de substituir el fals dret d’elecció de centre de les famílies pel dret de totes les famílies a tenir un bon centre públic de proximitat.
Un centre que participa del context sociocultural on està ubicat; un centre amb capacitat de transformar l’entorn, que alhora que socialitza genera elements de canvi.
No us sembla que potser caldria fer alguna referència a les lleis educatives en la diagnosi? Tenim alguna opinió pel que fa a la implantació de la LOMCE? I respecte la Llei Catalana d’Educació?
Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú proposem algunes esmenes i la incorporació d’algunes idees (ho assenyalem en negreta):
Aquests últims anys hem viscut amb preocupació les retallades que ha patit l’educació pública, i hem vist com alhora s’incrementava el finançament públic de l’educació privada. No obstant això, l’accés a l’educació, juntament amb la sanitat, és un dels pilars d’una societat democràticament justa. L’educació és un dels béns comuns més preuats i és garantia de tots els altres drets. Una educació universal de qualitat, on l’equitat sigui el seu principal valor, garanteix que els individus tinguin les mateixes oportunitats en el seu futur, genera societats desenvolupades, crítiques i democràtiques.
Creiem que l’educació, com la sanitat, són drets fonamentals que tota la ciutadania hem de poder gaudir. Serà necessari incrementar de forma molt rellevant la inversió en educació en totes els cicles del sistema i dissenyar un pla transitori i progressiu per fer créixer i millorar la xarxa de centres públics i laics.
També cal combatre amb tots els mitjans a l’abast la segregació escolar existent, incorporant totes les mesures relatives a l’admissió de l’alumnat a tots els centres educatius així com a les condicions d’escolaritat que permetin avançar cap una escola de tothom i per a tothom. La política educativa ha de ser un reflex del model de societat que volem defensar: educació pública, equitativa, inclusiva, laica, coeducativa, democràtica i crítica. Les polítiques educatives han d’empoderar els centres educatius i facilitar el treball en xarxa entre ells.