Els moviments polítics contemporanis hem d’explorar els reptes que planteja l’augment de les plataformes tecnològiques, la proliferació dels sensors en la vida quotidiana i el continu canvi cap a una economia intensiva en l’ús de les dades. Tenint en compte les tendències recents a buidar les comunitats polítiques de poder de decisió —ja sigui a través de nous tractats internacionals com el TTIP o mitjançant les formes emergents d’extracció de dades que facilita la digitalització— és necessari posar sobre la taula la qüestió de la sobirania tecnològica en les seves múltiples dimensions.
La situació actual es veu agreujada pel fet que la naturalesa altament política de la indústria tecnològica, així com les nombroses amenaces que representa per a la sobirania, sovint passen desapercebudes. Una gran part de la població s’ha convertit en consumidora de serveis gratuïts i d’aplicacions promogudes per plataformes digitals que sovint violen la seva privacitat, la protecció de les dades o la lliure decisió sobre la informació. El focus de Silicon Valley és convertir les dades en un actiu intangible i un producte per ser venut i comercialitzat en els mercats financers. A canvi de poder gaudir d’un servei personalitzat i de qualitat, ofert per part de proveïdors privats, la ciutadania ha d’acceptar ser contínuament controlada i monitoritzada per les empreses tecnològiques. Un model que s’ha definit com el “capitalisme de vigilància”.