Actualment les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat cada cop més a beneficiar les grans corporacions sanitàries i la indústria farmacèutica. Per evitar que la sanitat sigui una mercaderia i aconseguir que totes les persones visquin la salut com un dret humà universal cal fer els canvis legislatius necessaris per focalitzar la salut en els determinants socials de la salut i reformular els principis del model sanitari actual, assolint un Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC) realment públic (en la propietat, provisió i gestió tant de serveis com de personal) i amb un servei universal i equitatiu, d’accés garantit, finançat des dels pressupostos i sense repagaments, humà i de qualitat.
Diagnosi de Salut i sanitat
Una única historia clínica per a tot el territori.
Actualment HC3 es una eina amb molt potencial. Permet entre el usuaris de la xara pública tenir tot l’historial de la persona independentment del centre on es atesa i es una eina d’equitat.
La provisió privada - concertada , etc. Amb el pretexte de millorar les llistes d’espera i els dèficits s’hi deriven pacients, que tenen :
1.- informació segmentada de la seva història.
2.- exploracions i procediments no protocol·litzats
3.- NO existeix documentació digital dels seus resultats.
4.- son pacients semi-digitals
En el mon de les TIC i al segle 21. Sembla impensable, que s’hagi permès als operadors privats treballar encara com a principis del segle 20.
Segurament el procés de transició hauria de passar per un procés d’harmonització de protocols i de formats de lliurament de la informació que no amputés la unitat de l’historia clínica. Qui treballa per al sistema públic ha d’ajustar la seva praxis als protocols, procediments i formats de qualitat. Els pacients atesos fora del sistema han de tenir els mateixos drets.
Melcior, no puc estar més d’acord.
Fonamental aquí també establir el context de Medicina Personalitzada, una nova era a la que estem entrant tots plegat i que comporta la generació i gestió de molta informació clínica, complexa (genoma, fisioma…) (BIG DATA) que cal oferir al profesional sanitari i al sistema de forma integrada per tal de permetre l’aplicació de mesures preventives i terapèutiques personalitzades i al mateix temps evaluar l’efectivitat clínica de les diferents actuacions.
Hola,
Malgrat que el potencial del big data per a generar bona informació amb la què implementar mesures adients de salut pública o polítiques sanitàries, hem de mantenir l’alerta sobre tres qüestions:
1- A Catalunya, el VISC+ va posar en risc la confidencialitat de les dades dels usuaris del sistema català de salut, fent-les susceptibles de negoci privat. El nou projecte que gestionarà l’AQuAS, encara que s’hi emfatitzi la seva gestió pública, també ha de garantir l’acompliment d’uns estàndars ètics i d’ús de dades molt exigents, cosa que de moment està per demostrar-se.
2- Crec que perquè a més de millorar l’eficiència del sistema (cost-eficàcia), s’ha de tenir en compte la mirada col·lectiva i d’equitat (cost-efectivitat). Per això mateix, hem de prioritzar les mesures que afectin transversalment a quanta més gent millor, influint sobre els determinants socials que originen les desigualtats en salut, i no fixar-nos de manera prioritària en la “medicina personalitzada”, que no nego que tingui també una certa importància.
3- Amb moltes dades o poques, sense un marc conceptual adient i sense capgirar les prioritats sanitàries (d’un sistema hospitalocèntric a un de més salubrista que tingui l’atenció primària i comunitària com a bases fonamentals), no garantirem cap millora ostensible de la salut poblacional, al menys mantenint la consideració d’equitat com a requisit. Un exemple de fracàs relatiu, al meu entrendre, que tanmateix és una iniciativa lloable en certs aspectes que ha tingut una gran repercusió mediàtica, és el Global Burden of Disease: tones de dades que, si es miren amb detall les conclusions i els “prospects”, deceben.
Proposta d’afegitó: …on diu “cal fer els canvis legislatius necessaris…” Proposo dir: “CAL FER ELS CANVIS LEGISLATIUS I TAMBÉ CULTURALS I ORGANITZATIUS”… necessaris…
Hola,
Proposta de modificació de text:
“Actualment les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat cada cop més a beneficiar les grans corporacions sanitàries, la indústria farmacèutica i biotecnològica. Per evitar que la sanitat sigui una mercaderia i aconseguir que totes les persones visquin la salut com un dret humà universal cal impulsar polítiques que actuïn sobre tots els determinants socials de la salut (entesos com un conjunt de factors econòmics, socials, ambientals i personals que condicionen la nostra salut) i reformular els principis del model sanitari actual. Cal assolir una sanitat realment pública (en la propietat, provisió i gestió de serveis) i amb un servei universal i equitatiu, d’accés garantit finançat des dels pressupostos i sense “repagaments”, humà i de qualitat.”
- Suggeriment de nova redacció:
• Actualment les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat cada cop més a beneficiar les grans corporacions sanitàries, la indústria farmacèutica i biotecnològica. Per evitar que la sanitat sigui una mercaderia i aconseguir que totes les persones visquin la salut com un dret humà universal cal impulsar polítiques que actuïn sobre tots els determinants socials de la salut (entesos com un conjunt de factors econòmics, socials, ambientals i personals que condicionen la nostra salut) i re-¬‐formular els principis del model sanitari actual. Cal assolir una sanitat realment pública (en la propietat, provisió i gestió de serveis) i amb un servei universal i equitatiu, d’accés garantit -¬‐ finançat des dels pressupostos i sense “repagaments”-¬‐, humà i de qualitat.
- Incorporació de paràgraf a l’inici:
• “Associar les paraules salut i sanitat de manera molt mecànica i precipitada ens porta a una simplificació política que deixa de banda el dret a la salut i passa d’immediat a parlar de sanitat i del sistema sanitari. Aquestes són visions profundament errònies i cal anar de ple a parlar de salut com a dret fonamental per tota persona. Per tant ens tota parlar de salut i fer-ho d’acord amb la definició que va aprovar el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Perpinyà 1975): “La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidaria i joiosa” Es la dir, la salut entesa com una via de promoure la llibertat i d’aconseguir la equitat entre les persones”
Millorar el registre de malalties professionals. El que no es registra, ni existeix ni es prevé. El sistema de notificació i registre de les malalties professionals deu deixar de dependre de les mateixes entitats obligades a la reparació del dany, les mútues col·laboradors amb la Seguretat Social. Totes les malalties que tinguin la seva causa en el desenvolupament d’una determinada activitat laboral (càncer professional, la silicosi, les patologies derivades de l’amiant i de les substàncies químiques, els trastorns músculs esquelètics i les malalties d’origen psicosocial, requereixen que les empreses avaluïn i previnguin als centres de treball els riscos capaços de provocar-les, i d’un major esforç de les administracions per acabar amb el sub-registre i amb els danys a la salut que causen.