Diagnosi de Radicalitat democràtica

radicalitat-democràt

#1

No hi ha dubte dels beneficis que la democràcia ha aportat a la nostra societat. Tanmateix, vivim en una democràcia liberal representativa en què els mecanismes de deliberació, participació i democràcia directa són escassos. A més, l’organització de la participació política continua orientada a privilegiar la cultura patriarcal i continua impedint la plena incorporació de les dones.

Considerem, doncs, que aquest model de democràcia és insuficient i té importants mancances. Entre d’altres, és un model que ha permès que els interessos de la banca s’hagin sobreposat a l’interès general de la ciutadania; fet que demostra que la gent comuna no és la protagonista de la política sinó que, al final, són determinades elits polítiques, econòmiques i financeres les que s’acaben beneficiant del sistema.

Al mateix temps, però, els darrers anys també hi ha hagut mobilitzacions massives en què la ciutadania hem recuperat l’interès per la política i hem reclamat amb força més i millor democràcia i més sobirania. A més, en un context en què les capacitats de les institucions públiques per resoldre els problemes de la gent s’han vist minvades, hem viscut una gran explosió d’experiències d’autogestió i d’innovació social a través de les quals la ciutadania ens hem autoorganitzat per fer front a unes problemàtiques socials creixents. Allà on no arribaven les institucions públiques la ciutadania hi hem donat resposta. En aquest sentit, històricament l’activisme feminista ha mostrat formes d’acció comunitària que posen el seu focus d’atenció en la vida humana, la cura de les persones i la seva sobirania: els bancs del temps, els bancs d’aliments, les xarxes de suport mutu o l’aprovisionament i elaboració de productes de primera necessitat, entre altres.

Democràcia és decidir, en condicions d’igualtat i entre totes les persones membres de la comunitat, les qüestions que ens afecten. Radicalitzar la democràcia, doncs, vol dir aprofundir i generalitzar els principis democràtics en el conjunt de la societat. Vol dir, per tant, avançar en inclusivitat: que no hi hagi exclusions, ni discriminacions que deixin fora de la presa de decisions a persones i col·lectius afectats. Vol dir avançar en igualtat: que tothom disposi dels mateixos recursos a l’hora de decidir, per assegurar la llibertat de criteri; reduint les situacions de desequilibri en formació, informació, temps i altres recursos. Vol dir també avançar en els nivells de decisió: que no hi hagi àmbits exclosos i que la decisió democràtica abasti des del nivell local fins al nivell europeu i supraestatal. I, per últim, vol dir avançar en els àmbits de decisió: que la capacitat d’intervenir s’estengui a totes les qüestions que afecten la vida col·lectiva.


#2

Un post fue trasladado al siguiente tema: Debat obert sobre “Una revolució democràtica i feminista”


#3

La democràcia més formal va servir al llarg del segle passat per aconseguir molt avenços socials. Aquests darrers anys veiem com alguns dels seus elements es posen en qüestió o es suprimeixen, a mesura que les elits veuen que poden afectar als seus interessos. A España hi ha un greu retrocés en principis tan fonamentals per una societat democràtica com són la separació de poders o la possibilitat de modificar les Constitucions amb decisió final del vot popular mitjançant referendum. Hem de fer nostres aquests principis que venen de la Revolució Francesa, però que malauradament tornen a estar en primer pla.


#4

Parece que la posibilidad de cambios reales pasan hoy, prioritariamente, al menos en la Europa PostEstado del Bienestar, por resguardar la dimensi’on formal de la Pol’itica, en tanto profundizaci’on de la Democr’acia, y no tanto por la Dimensi’on de los Contenidos, como sucediera enpasadas ‘epocas, en las que de lo que m’as se trataba… era la planificaci’on y construccion de un determinado tipo de Mundo; Socialismo.
Superada la m’istica revolucionaria, tan recurrente en la liturgia de la Izquierda (no lo digo peyorativamente), hoy nos encontramos en una situaci’on que nos convoca a tener que inventarnos otra vez, tener que construir un Discurso que revalorice toda una gama de significantes (palabras) que se nos ha sido arrebatada por los poderosos que sostienen al presente Sistema. Me estoy refiriendo a los conceptos fundamentales del Republicanismo, de los logros de la Ilustraci’on, de la Modernidad, de la conquista del Estado de Derecho, de la vigencia de los Tres Poderes…, etc. Hasta no hace mucho tiempo, yo estaba convencido (como un mantra) que todos estos valores eran patrimonio de la Burgues’ia, y que al Hombre Nuevo no le quedaba m’as que apelar al Sacrosanto dictamen de Lo Colectivo (el que en el Socialismo Real no hizo m’as que producir Burocracia. No hay que inventar muchas cosas, sino comenzar por valorizar…, y tomarnos en serio a la Democracia. Que ella atraviese a lo cotidiano. Bella apuesta es 'esta, la de este momento hist’orico, en Espania. Ojal’a que la ciudadan’ia no delegue su responsabilidad. Estoy ilusionado. Me gustra creer. Lo necesitaba.