El Penedès és una regió de Catalunya força diversa i, alhora, complementària, pel que fa a les activitats econòmiques i els paisatges, però amb una societat cohesionada i una història comuna que ens fan compartir la necessitat d’establir estratègies conjuntes tant a l’Alt Penedès o l’Anoia com al Baix Penedès o el Garraf. És un territori amb moltes possibilitats de desenvolupament humà i social, però que ha estat, tradicionalment, maltractat políticament i esquarterat administrativament.
Diagnosi de Penedès
marcelmateu
#2
Caldria aclarir a què es refereix el document quan diu que la societat del Penedès està cohesionada (entre els diferents territoris? entre les diferents classes socials?).
No subscric l’afirmació que els diferents territoris de la Vegueria comparteixen una història comuna.
A banda d’això, sóc de l’opinió que el tot el redactat de la Vegueria Penedès hauria de ser més concret (seguint l’estil del de Comarques Centrals). Possiblement degut al fet que aquesta vegueria no ha estat reconeguda oficialment fins fa unes setmanes bona part del text es dedica a “reivindicar” l’existència de la vegueria sense fer però una diagnosi acurada de les principals problemàtiques que l’afecten.
Proposta de canvi: La Vegueria Penedès està formada per un territori divers tan pel que fa a la seva geografia física (engloba des de municipis situats a primera línia de costa fins als que es troben en plena depressió Central) com humana (els sectors econòmics tradicionals han estat la pesca a la costa, el sector vitivinícola a la depressió del Penedès i el sector adober a Igualada ) o fins i tot a l’adscripció administrativa en el passat de cadascun dels territoris que la formen (corregiments de Vilafranca-Tarragona-Cervera, regions III i VII de la divisió territorial del 1936). Degut a això, i al fet que el territori de les 4 comarques que formen la Vegueria (Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf) ha estat administrativament esquarterat, es fa encara més necessària la necessitat d’establir estratègies conjuntes per tal de convertir en realitat les grans potencialitats de desenvolupament que s’entreveuen.