Som un país amb una llarga tradició municipalista. Durant dècades, l’administració local ha estat l’encarregada de vetllar pel benestar de les persones, mantenint un contacte directe amb la realitat quotidiana de la ciutadania. A peu de carrer, el municipalisme democràtic i transformador ha fet una feina cabdal tant per millorar les condicions materials de vida de la gent com per al procés de construcció nacional de Catalunya com a un sol poble. Malauradament, aquest espai de proximitat ha estat utilitzat per determinades formacions polítiques per crear xarxes clientelars en favor dels seus propis interessos, d’esquenes a les necessitats de la gent. A més, durant els darrers anys, la fal·lera recentralitzadora, tant a Espanya com a Catalunya, ha anat limitant la capacitat d’autonomia del món local, convertint els ajuntaments en simples gestors de les polítiques del govern central. Aquesta realitat, sumada a l’abocament sistemàtic de responsabilitats per part del govern de la Generalitat, sense dotar dels recursos necessaris, ha convertit l’administració local en l’espai institucional més fràgil.
D’altra banda, però, amb victòries electorals com la del mes de maig de 2015 hem demostrat que els ajuntaments poden tenir un paper fonamental en la lluita per recuperar els drets de les persones. Barcelona i a altres ciutats rebels, sense oblidar les contribucions fonamentals del municipalisme transformador, ens demostren que es poden assolir grans avenços des del món local. Tot i les dificultats, tenim clar que és al món local on comença el camí per a l’alliberament de les classes treballadores.