Diagnosi de Canvi climàtic, energia i mobilitat

canvi-climàtic-energ
#1

Combatre el canvi climàtic que amenaça l’estabilitat de la vida a la Terra requereix mesures valentes per adaptar-nos als efectes de sequeres, inundacions i altres desastres naturals. Però, sobretot, cal actuar per reduir radicalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I per això, el model energètic és el factor més decisiu. En aquest sentit, cal abandonar la nostra dependència dels combustibles fòssils (gas i petroli), una font energètica que no només és contaminant sinó que a més s’està esgotant. No hi ha dubte que cal avançar cap a un model d’energia neta i renovable.

La mobilitat basada en el transport privat, d’altra banda, és el principal ús energètic del model actual i el principal responsable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic. Apostem per un nou model de mobilitat sostenible i segura.

#2

La diagnosi és bona i és un dels grans reptes que tenim com a societat al segle XXI. Trobo, però, a faltar una qüestió també molt important: la contaminació acústica. La contaminació acústica és un dels grans problemes oblidats a la nostre societat que haurien de fer-hi front gairebé tant com la contaminació ambiental.

Segons la wikipedia: la contaminació acústica és un fenomen “perniciós per al descans i la comunicació. L’exposició prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys, reversibles o no, al sistema auditiu. També pot afectar l’atenció, la irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la psicologia i el comportament dels éssers vius.”

Cal ser valents i apostar per reduir les fonts d’origen d’aquesta pol·lució, principalment els vehicles amb motor de combustió. Cal apostar per la mobilitat elèctrica, el transport públic, la bicicleta i caminar.

#3

Al hablar de los combustibles fósiles hay que incluir el carbón, uno de los mayores contaminantes. A pesar de ello, hoy continuamos subvencionando la extracción de dicho mineral, no sólo en España sino también en otros países europeos.

#4

Pàg 11. Punt 1.3. Canvi climàtic, energia i mobilitat. Proposo substituir el primer paràgraf per

“El canvi climàtic ja es comença a notar. Cas d’agreujar-se, com deixen entreveure els informes científics, constituiria una gravíssima amenaça general per a l’estabilitat de la vida a la Terra en general i de forma molt particular per als països mediterranis . En general, constitueix una amenaça per a la pervivència de l’espècie humana i de la milers d’altres espècies, i, de forma particular, és una greu amenaça per a la pervivència de Catalunya com a nació, atès el nostre clima mediterrani. Per això es requereixen mesures valentes per combatre el canvi climàtic, combat que s’ha de fer en l’escala global, a través de polítiques i aliances planetàries, amb compromisos taxats davant per a cada país, però alhora cal dissenyar polítiques de resistència que ens permetin.”

#5

Pàg 11. Punt 1.3. Canvi climàtic, energia i mobilitat. Proposo afegir després del segon paràgraf un de nou amb el següent redactat.

“Reduir la petjada ecològica i aconseguir l’objectiu de zero emissions no serà possible sense una transformació radical de la nostra forma de vida. La transició cap a una economia on els fluxos d’energia i materials deixin d’espoliar el planeta implica canvis en el model productiu i en el de consum, i en tots els sectors econòmics: en la generació d’energia, que haurà de ser 100% renovable; en la producció de béns, que s’ha d’orientar a l’estalvi de materials i assolir el residu cero; en el sector del transport, tan dependent avui de les energies fòssils; i en el sector del consum, que s’ha d’orientar a utilitzar o compartir els béns que necessitem, no a posseir-los, així com a l’estalvi en l’extracció i l’explotació dels recursos físics per produir béns materials en favor dels serveis de proximitat, criteri transversal a totes les polítiques.”

#6

És necessari transitar del consum de propietat al consum d’ús que és molt més eficient a nivell social, econòmic i ecològic. Experiències com les de carsharing de vehicle elèctric i moltes altres s’han de potenciar perquè, sense que ningú hagi de renunciar a gaudir d’un servei o d’un be, se’n fa un ús molt més eficient i respectuós amb l’ecosistema.

#7

Crec que seria interessant fer referència a una correcta gestió dels residus, incentivant sistemes que augmentin la recollida selectiva i permetin una elevada taxa de reciclatge que ajudi a fer possible una economia circular de materials minimitzant els residus finals dels processos productius.

#8

Pense que la diagnosi sobre canvi climàtic hauria de ser més complexa i no quasi exclusivament només filtrada pel tema energètic (seria una gran miopia política). S’han d’incloure els impactes socials que es preveuen en la diagnosi. S’ha d’incloure la ramaderia, la gestió dels residus, el necessari canvi d’hàbits…

A continuació una proposta d’edició del text, que inclou molts més aspectes de la problemàtica i incorpora algunes de les propostes que surten en aquest fil:

Combatre el canvi climàtic que amenaça l’estabilitat de la vida a la Terra requereix mesures valentes per adaptar-nos tant als efectes hostils sobre el medi vinculats a la desertificació, els incendis, l’extinció de moltes espècies, les sequeres, i les inundacions i altres desastres naturals, com als impactes sobre les societats vinculats a un increment permanent del fluxe de refugiats climàtics, una migració de les enfermetats al planeta, greus impactes sobre la producció d’aliments, l’abastiment d’aigua potable o l’increment de les desigualtats socials i la violència al seu de les societats. Per això, cal actuar per reduir radicalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tots els fronts possibles. En aquest sentit, primerament, cal abandonar la nostra dependència dels combustibles fòssils (gas, carbó i petroli) i acabar amb les subvencions a la seva extracció, doncs són fonts energètiques que no només són altament contaminant, sinó que a més s’estan esgotant. Amb això, apostem per un avanç valent i urgent cap a un model d’energia neta i renovable. Així mateix, també cal apostar per un nou model de mobilitat sostenible i segura. La mobilitat basada en el transport privat és el principal ús energètic del model actual i el principal responsable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic. El sistema agro-alimentari és també un gran productor de emisions de efecte hivernacle. És per això que també cal qüestionar profundament la producció industrial d’aliments dominant, en especial la ramaderia intensiva, i promoure tant sistemes agroalimentaris més localitzats i menys petro-depenents, com dietes més estacionals, sostenibles i amb menys consum de carn. Cal també millorar la gestió dels residus, incentivant sistemes que augmentin la recollida selectiva i permetin una elevada taxa de reciclatge, i assumir el Resido Zero com a horitzó per disminuir les emissions vinculades a la gestió de residus.

#9

ES important avançar en el treball d’ADAPTACIÓ al Canvi Climàtic. El CC ja està aqui, i ara el que cal es preveure els seus efectes, i intentar minimitzarlos amb projectes d’adaptació. Tant en l’àmbit econòmic, com social i polític.
Els canvis en el model energètic i de mobilitat han d’anar junts amb el canvi de model productiu i consumidor i de relacions comercials amb les altres regions del planeta.