L’aigua és un dels elements essencials del planeta. És l’origen de la vida. És un dret humà fonamental previ al gaudi d’altres drets i la seva gestió i planificació ha de respondre a aquest enfocament. Apostem per l’aigua com un bé comú perquè és la millor garantia de desenvolupament i de justícia social i ecològica, vetllant per l’interès general i no el d’una minoria.
Catalunya és un país amb dues realitats geogràfiques diferenciades pel que fa a la gestió i planificació de l’aigua: d’una banda les conques internes, de les quals actualment la Generalitat té totes les competències i el consum és bàsicament per a ús urbà i industrial (excepte en unes poques àrees determinades com l’Empordà i el Baix Ter); i d’altra banda, les conques afluents de l’Ebre i el Baix Ebre, on les competències de planificació són de l’Estat i qui en dóna les concessions d’aigua és la CHE (Confederación Hidrográfica del Ebro). En aquest cas el consum és sobretot per regar.
A les conques internes els instruments de planificació aprovats no s’han traduït en millores reals dels ecosistemes aquàtics. Tenim reptes molt importants per davant en matèria de cabals ambientals, de contaminació —ja sigui per nitrats dels purins, per potassa o per altres activitats industrials— i en la garantia d’abastament a la Regió Metropolitana de Barcelona, que provoca un crònic transvasament del Ter i alhora alimenta l’aparició de megaprojectes d’infraestructures com el transvasament del Roine o de l’Ebre fins a Barcelona. Pel que fa a la conca de l’Ebre, els cabals necessaris per garantir el bon estat ecològic del riu i del Delta són ben coneguts, però són incompatibles amb el canal Segarra-Garrigues i amb nous regadius projectats al llarg de la conca. Cal reformular la Confederación Hidrográfica del Ebro perquè sigui realment representativa del territori i incorpori una visió de sostenibilitat en les actuacions.
En matèria de gestió, avui dia a Catalunya l’aigua no és gestionada com un bé comú sinó com una mercaderia. Els processos de privatització que hem viscut durant les darreres dècades, intensificats en els darrers anys, i la falta de mesures valentes que afrontin els problemes de cabals i contaminació dels nostres rius i llacs evidencien que la política d’aigua que tenim respon a un criteri marcadament econòmic, sovint al servei de grans grups de poder. Tanmateix, cada cop s’aixequen més veus reclamant un enfocament valent en les polítiques d’aigua, respectuós amb les persones i el planeta, fent avançar la capacitat d’actuació del sector públic i democratitzant-ne la gestió.