Desmercantilitzar la sanitat

salut-i-sanitat
#1

Cal evitar el transvasament de pacients, serveis i recursos públics a l’àmbit privat; eliminar les externalitzacions i les privatitzacions de serveis sanitaris; evitar els negocis sanitaris privats amb diners públics, i fiscalitzar totes les operacions econòmiques que es desenvolupen amb entitats privades. Cal eliminar l’activitat privada dels centres públics. La sanitat pública ha d’estar protegida a través del blindatge i control de pressupostos i la inversió necessària per portar a terme la reconstrucció del SNSC, malmès per les retallades i la mala gestió.

#2

La mercantilització i la medicalització de la salut té una de les seves principals causes en la formació (modelatge ideològic en molts casos) dels propis professionals en etapes molt precoces. Així doncs, una mesura a implementar per a evitar que els professionals que després influeixen en les polítiques públiques tinguin forts conflictes d’interessos és fomentar la inversió pública en formació de pre i postgrau en salut des d’una mirada d’equitat i prioritzant la salut pública, a diferència del que ocórre ara per ara: formació pagada per la industria farmacèutica i tecnològica, que a més fa servir les facultats, els hospitals, els centres de recerca i les societats científiques com a altaveu legitimador.

Un cas recent i exemplar: la SEMI, Sociedad Española de Medicina Interna, que als seus estatus inclou la defensa d’una sanitat pública, oferta cursos online de Medicina Privada i Concertada i entre els seus objectius es pot trobar: “ortalecer la imagen de los internistas y resaltar su papel esencial y su eficiencia en estos centros sanitarios entre la SEMI, las compañías privadas y aseguradoras y en la sociedad civil en general; Facilitar las actividades docentes de pre y postgrado de los internistas de estos centros; Dar a conocer las oportunidades profesionales existentes y futuras para los internistas en este ámbito de trabajo;Facilitar y realizar actividades de formación para los residentes en formación para su mejor incorporación a estos centros de trabajo”.

Això, evidentment, està relacionat amb la precarietat dels professionals joves de la salut, a qui, després d’aguantar uns anys amb sous de misèria que depenen de diners no finalistes de recerca que gestionen els centres de recerca com IDIBAPS, IDIBELL, VHIR, ISGlobal, etc (això a l’àmbit públic, al privat és pitjor), se’ls vol convèncer, un cop tenen un currículum que pugui lluir-se, que han de buscar-se la vida a la privada. Entre els actors principals d’aquesta estratègia tan ben orquestrada estan els professionals (catedràtics, caps de servei, gestors, etc) prestigiosos de la salut pública que s’aprofiten del treball dels joves i porten tota la vida treballant també a la privada. Per tant, no només s’ha de prohibir l’activitat privada als centres públics, sinó que els professionals de la pública treballin a la privada (la maniobra per a donar “transparència” a Barnaclínic que va tenir lloc fa uns mesos no ha canviat res).

#3

Eliminar tot tipus de relació amb les clíniques i centres privats de salut. Ni un sol euro al privat. Dotar els cap de ciutats superiors als cinc mil habitants d’especialistes

#4

Hola,
El otro dia estuve en el Hospital Sant Pau. Habia una chica de algun pais de fuera de la UE. Le dijeron que si la atendian tendrian que cobrarle 600 euros, ella contestó que era mucho, le contestaron que es así porque el Sant Pau es un hospotal privado, cosa que yo desconocía totalmente.
El tema es, cuantos centros podemos creer que son publicos porque atienden a gente a nivel público, pero son en realidad privados/concertos, o similar ?

#5

Suggeriment de nova redacció:

Cal eliminar el transvasament de pacients, serveis i recursos públics a l’àmbit privat; eliminar les externalitzacions i les privatitzacions de serveis sanitaris, evitar els negocis sanitaris privats amb diners públics i fiscalitzar totes les operacions econòmiques que es desenvolupen amb entitats privades. Cal retornar al sistema públic tots els consorcis i d’altres organismes creats per a gestionar serveis. Es amb la desaparició d’aquestes estructures, creades per avançar cap la privatització del sistema, com aconseguirem guanyar amb transparència i disminució de duplicitats i costos. La sanitat pública ha d’estar protegida a través del blindatge de pressupostos i la inversió necessària per portar a terme la reconstrucció del Sistema Nacional Públic de Salut de Catalunya, malmès per les retallades i la mala gestió.

#6
  1. Suggeriment de nova redacció:
    • Cal eliminar el transvasament de pacients, serveis i recursos públics a l’àmbit privat; eliminar les externalitzacions i les privatitzacions de serveis sanitaris, evitar els negocis sanitaris privats amb diners públics i fiscalitzar totes les operacions econòmiques que es desenvolupen amb entitats privades. Cal retornar al sistema públic tots els consorcis i d’altres organismes creats per a gestionar serveis. Es amb la desaparició d’aquestes estructures, creades per avançar cap la privatització del sistema, com aconseguirem guanyar amb transparència i disminució de duplicitats i costos. La sanitat pública ha d’estar protegida a través del blindatge de pressupostos i la inversió necessària per portar a terme la reconstrucció del Sistema Nacional Públic de Salut de Catalunya, malmès per les retallades i la mala gestió.
#7

El sistema sanitari ha de ser públic, universal, de gestió publica, solidari i estar finançat per impostos adaptant-se a les necessitats de l’evolució demogràfica produïda en les últimes dècades. Protecció de la sanitat pública, blindatge de pressupostos, inversió necessària per dur a terme la regeneració de tot el perdut per les retallades i la mala gestió. Fiscalització de totes les operacions econòmiques que es desenvolupin amb entitats privades, retirada de les mateixes dels consorcis i altres entitats públiques per arribar a la titularitat pública completa. Estem en contra de les privatitzacions disfressades com la gestió privada d’instal·lacions sanitàries públiques.

#8

Canvi en la gestió farmacològica, evitant que la salut sigui mercantilitzada i convertida en el negoci de la indústria farmacològica. Garantir l’accés als medicaments de tota la ciutadania, situacions com les quals hem viscut amb pacients (hepatitis C i uns altres) als quals se’ls ha negat el tractament que els salvava la vida no es poden repetir

#9

Recuperar els serveis perduts en hospitalització, reobertura de llits tancats i serveis externalitzats, per evitar les llistes d’espera, aprofitament dels recursos disponibles al 100% per aconseguir complir amb les necessitats i evitar contractar els serveis a les empreses privades. desprivatització.