Cooperació i coordinació supramunicipal

municipalisme
#1

Al mateix temps, entenem que cal fixar fórmules de cooperació i coordinació entre els municipis i dels municipis amb les vegueries, els consells comarcals i altres entitats metropolitanes i supramunicipals. La cooperació i la coordinació són del tot necessàries per facilitar que els municipis puguin resoldre els seus problemes col·lectivament i en xarxa, desenvolupant així respostes més eficients i més eficaces que s’ajustin a les característiques territorials de les problemàtiques que es vulguin abordar en cada cas.

#2

Afegir al final del paràgraf :

Cal eliminar nivells que no aporten valor a la gestió pública, simplificant i fent més eficient aquesta, en aquest sentit, cal potenciar les mancomunitats de municipis i les vegueries, reconvertint consells comarcal i diputacions.

#3

Proposo modificar la primera frase en aquest sentit: “Cal desenvolupar una nova estructura territorial catalana que fixi noves formes de cooperació i coordinació municipal i que assigni funcions clares de suport municipal a les Vegueries (ara Diputacions), Consells Comarcals i altres entitats metropolitanes o supramunicipals, i una descentralització i desconcentració competencial de la Generalitat de Catalunya.”

Proposo afegir "…que els municipis puguin resoldre els seus problemes col.lectivament i en xarxa, millorant la prestació dels serveis a la ciutadania, i desenvolupant respostes…

#4

Proposo canviar:

Al mateix temps, entenem que cal fixar fórmules de cooperació i coordinació entre els municipis i dels municipis amb les vegueries, els consells comarcals i altres entitats metropolitanes i supramunicipals, i europees. La cooperació i la coordinació, també supranacionals, són del tot necessàries per facilitar que els municipis puguin resoldre els seus problemes col·lectivament i en xarxa, desenvolupant així respostes més eficients i més eficaces que s’ajustin a les característiques territorials de les problemàtiques que es vulguin abordar en cada cas.

#5

No parla de les diputacions… (diu “i altres entitats supramunicipals”). Caldria explicitar quins son els problemes que fan necessària aquesta coordinació i cooperació (medi ambient, transport públic, energia, comunicacions, etc.).

#6

com que moltes qüestions (medi ambient, transports, comunicació, energia neta, migracions, etc.) s’han de resoldre també a nivell supramunicipals, a més del de la proximitat, crec que imaginar diferents nivells d’acció ‘circulars’ començant des dels districtes, passant pels Ajuntaments i arribant fins a una mena de coordinament europeu/supramunicipal, pot ser una bona proposta.

#7

Una opinión: debe revisarse las competencias de ésos entes supramunicipales (Consell Comarcal y Diputació, u otras si las hay), para evitar la repetición de funciones y cargos, buscando en todo momento la rapidez en los trámites administrativos y la cercanía de las instituciones con los usuarios.

#8

Hola, en mi opinión sería necesario incluir en el texto del Grupo Impulsor una referencia explícita a la necesitas de “evitar duplicidades” entre las diferentes administraciones.

#9

Proposta de canvi: “…i dels municipis amb les entitats supramunicipals: mancomunitats, consells comarcals, entitats metropolitanes i diputacions provincials (fins que aquestes no siguin substituïdes per les vegueries)”

#10

Cal adoptar UN model d’organització territorial que permeti un adequat marc de cooperació flexible entre les administracions locals i una coherent descentralització del govern de Catalunya. Aquest model hauria de superar la duplicitat imposada per dos sistemes (constitucional i estatutari) i establir clarament una gradualitat en competències i finançament.
Cal apostar per un model flexible assumint “geometries variables” en funció de la diversitat i complexitat territorial tot superant el concepte d’institucionalitzar les identitats.
Una opció és l’establiment d’Entitats Públiques de Cooperació Intermunicipals (model francès d’EPCI) amb la unitat municipal com element de base tot perment una adequada adaptació de la figura de cooperació (comunitat de municipis, comunitat urbana, comunitat d’aglomeració, àrea metropolitana) a la reralitat territorial tot adaptant els instruments de finançament a les seves necessitats i mantenint un nivell d’autonomia i competències acordat amb el Govern.
Aquesta estructura flexible i adaptativa pot assumir la capacitat i potencial tècnic d’administracions especialitzades en la cooperació amb els ens locals com les diputacions, els consells comarcals o l’AMB.