Arreu del món, la ciutadania s’està rebel·lant contra el segrest de les sobiranies pels mercats globals i per unes institucions transnacionals antidemocràtiques. Les darreres dècades d’hiperglobalització han estat caracteritzades per la manca de voluntat dels governs a posar sota control democràtic les finances i l’economia. Aquesta obediència al mandat de les elits econòmiques ens ha portat a la major crisi dels nostres temps, comportant el creixement de la desigualtat fins al punt on només vuit persones posseeixen més riquesa que la meitat de la població del món.
En el millor dels casos, aquesta frustració ciutadana es tradueix en moviments horizontals i inclusius que demanen una “democràcia real” com ara el 15M, les primaveres àrabs, l’Occupy Wall Street o el Nuit Debout, però massa sovint qui l’aprofita és la dreta autoritària, masclista i xenòfoba. Ens preocupa l’auge de l’extrema dreta: confrontar grups humans, tancar fronteres per a les persones i obrir-les per al capital és la base de la desigualtat. Calen, més que mai, espais que defensin la sobirania popular des d’una perspectiva internacionalista, pacifista i antiracista i que posin la ciutadania i els drets socials per davant dels dictats dels mercats.
Per construir un sistema internacional realment solidari i democàtic, cal tornar a posar l’economia i les finances sota control d’institucions democràtiques. Recordem com, acabada la segona guerra mundial, es va haver d’establir una forta restricció a la circulació de capitals, així com una cooperació comercial entre països, sense renunciar a portar a terme polítiques que afavorissin el seu propi model de desenvolupament. Les regulacions posaven els bancs al servei del comú arreu del món, establint límits contundents, amb un paper molt rellevant per la banca pública. Amb la caiguda d’aquest sistema internacional monetari i financer a inicis dels 70s, els Estats van començar a cedir el control sobre les seves economies, amb les conseqüències nefastes que estem vivint.
Aquesta cessió de control, a Europa s’ha efectuat amb la pèrdua de sobirania dels Estats membres cap a institucions poc transparents i escassament democràtiques de la UE. Aquestes han mostrat que, més que servir els ciutadans europeus, treballen pels interessos dels poders econòmics globals. A Grècia, aquestes institucions i els Estats més poderosos han imposat austeritat i privatitzacions sota el pretext del deute i el manteniment de l’euro, mostrant que aquesta democratització difícilment es podrà dur a terme de forma negociada. El fracàs de l’intent de Syriza de flexibilitzar l’austeritat i reduir el deute, també ens demostra els límits d’intentar canviar l’eurozona. Els casos grec o xipriota van mostrar la naturalesa real de la Unió Europea com una aliança poc solidària, on cap estat assumeix responsabilitat per cap altre i on, de fet, els executius més poderosos es beneficien del compromís de la resta a no exercir llur sobirania.
No podem permetre que les institucions de la Unió Europea segueixin actuant en favor de les elits econòmiques i financeres, segrestant la democràcia. Hi ha una alternativa. Ens cal una “Altra Europa”, on plantegem seriosament la recuperació de la sobirania ciutadana, incloent la sobirania econòmica i monetària. Hem de treballar per establir acords de cooperació internacional que facilitin l’estabilització dels tipus de canvi i la regulació dels fluxos comercials. Paral·lelament hem d’estudiar repudiar alguns tractats europeus que atempten contra la sobirania dels ciutadans i formen part de l’arquitectura restrictiva de la Unió Monetària, com el Pacte d’Estabilitat i Creixement. A més, volem que es porti a terme una auditoria ciutadana del deute públic, procedint a l’impagament d’aquella part que sigui il·legal, il·legítima, odiosa o insostenible socialment.
Assimilar aquesta posició sobiranista i crítica amb l’híperglobalització a la d’un replegament nacional de dretes és una falsa dicotomia que implica defensar, per actiu o passiu, el projecte neoliberal. Hem de construir un nou projecte democratitzador, anti-racista i inclusiu que pugui plantar cara a les desigualtats i aprofundir la governança democràtica. Cal copsar la paradoxa de la globalització, que fa que l’agenda d’integració que no respecta les democràcies estatals generi reaccions nacionalistes, aprofitades per l’extrema dreta. “Més Europa”, per tant, està portant a més nacionalisme, més racisme i menys cooperació internacional. Aquest fet no és nou en la història europea, on s’ha intentat diverses vegades posar en marxa globalitzacions centrades en el lliure comerç i la moneda comuna, i han acabat en reaccions nacionalistes i en guerres. Impulsem una Europa de Pau, solidaritat i cooperació, oposada a les inversions i intervencions militarsque impulsa l’OTAN. Una Europa que aculli i no rebutgi i una Europa que projecti un model de cooperació entre pobles, amb ple respecte de les persones i els seus drets.
Des dels Comuns treballarem per construir un nou sistema internacional basat en el respecte a la sobirania dels ciutadans, així com a la carta dels Drets Humans. Començarem exercint les sobiranies per controlar els moviments de capitals, posar fre a la financiarització i defensar els nostres objectius polítics. Ho farem a través de control democràtic de les finances i amb polítiques redistributives, industrials i comercials que fomentin raonablement els nostres models de desenvolupament sense fer la competència deslleial a la resta de països. Així podrem generar un cercle virtuós global.
En definitiva els Comuns defensem una veritable estratègia internacionalista front a l’Europa de les finances, basada en la solidaritat real i les aliances entre iguals.