Ens cal urgentment una reflexió sobre la trajectòria recent dels nostres nuclis històrics en la perillosa cruïlla en què el neoliberalisme ha acabat situant tots el mecanismes de defensa i protecció del patrimoni cultural elaborats per les socialdemocràcies des de mitjans de segle XX.
L’objectiu ha de ser dissenyar una nova política de Patrimoni a llarg termini,sobre les bases d’un nou model de ciutat/vila. A fi i efecte d’actuar-hi decididament.
L’obsolescència i la desintegració dels clàssics mecanismes de Protecció Patrimonial, no és una simple amenaça, sinó una realitat tangible que està en el rerefons del conjunt de conflictes oberts a les ciutats i pobles, sobretot als més singulars, i, de manera molt agressiva, a la Barcelona capital turística. No es tracta només de la pèrdua patrimonial de peces de valor històric o cultural, sinó del desgovern, les bombolles econòmica, immobiliària i turística i les crisis subsegüents, l’abandonament de les polítiques culturals per molts dels nostres dirigents, a mans dels interessos especulatius nacionals i internacionals que, fins ara, han estat els que han acabat decidint sobre el futur del nostre Patrimoni. I això val per paisatges, pedres, edificis i sistemes productius.
Amb l’objectiu de recuperar aquesta governança cal rescatar la responsabilitat pública de decidir sobre l’evolució de la nostra ciutat/vila, és a dir sobre allò que desapareix i allò que cal que perduri. Amb l’esperança d’ajudar a dissenyar unes noves polítiques regeneradores d’un nou model de ciuta/vila des de l’àmbit de la Cultura del Patrimoni.
Coneguem, salvem i mantinguem el Patrimoni
Veig que massa poca gent (?) s’anima a dir res sobre Patrimoni.
Allò que és cobejat avui ad infinitum per tots els voltors i fons inversors de tot el planeta, en especial a Barcelona i Girona (i més dissimuladament a altres ciutats ) per acabar comprant la nostra memòria, els nostres edificis i botigues emblemàtiques, els nostres comerços de proximitat, les nostres joies arquitectòniques, la nostra harmonia veïnal, la nostra mobilitat sostenible,…i, val a dir-ho, amb la col.laboració entusiasta de molts conciutadans nostres…no interessa gaire en aquest Fòrum de nova política.
Hem de recordar que aqusta situació de capitalisme salvatge atempta al bell centre del nostre dret a l’habitatge digne per a tothom ?. Se’n diu gentrificació.
Us encoratjo a fullejar un document que us pot interessar, le LLIBRE BLANC del PATRIMONI DE BARCELONA, del Grup de Patrimoni de BeC de Barcelona.(nov. 2016), No sé com es pot adjuntar aquí…