Cines Públics en les ciutats catalanas

cultura
#1

En l’apartat de cultura, falta una reivindicació cabdal com és la dels cines públics, és a dir, sales de cine sostingudes per diners públics.
Les ciutats catalanes –no Barcelona— estan sofrint una liquidació de les sales de cine, i una vegada hagin desaparegut serà molt difícil tornar enrere. Aquest és el moment de plantejar la reivindicació dels Cines Públics. Cines que els ajuntaments i determinadas entitats han de mantenir perquè el cine no desaparegui.
En primer lloc, per mantenir la maquinaria i els utensilis. Avui encara hi ha pel.lícules de 70mm, però en canvi no hi ha maquinària per pasarles. La maquinària de projecció de cine és un patrimoni que cal preservar.
En segon lloc, la demanda de Cines Públic ha d’anar lligada a la resposta de quin tipus de cine volem.
És a dir, una programació feta d’una selecció del cine d’estrena, una dedicació al Cine a l’Escola (amb sessions especials segons vàries etapes per edat i amb fulls destinats a fer conèixer com s’expressen les pel.lícules), uns cicles de la història del cine (amb DVD, però també amb fulls explicatius), la possibilitat de fer un cine club o fins i tot un festival temàtic (si hi ha gent que ho organitza). A la vegada, els Cine Públics poden acollit teatre o recitals (com havien fet sempre molts cines de comarques).

#2

Molt bona idea Lenin, amb aquesta proposta si es treballa en xarxa es podria plantar cara a les majors del cinema. Garantint l’exhibició de les produccions pròpies, vetllant per el cinema fet a casa nostra i erigint una proposta cultural amb cara i ulls, lluny d’altres polítiques que aïllen culturalment a les ciutats petites i les fan dependents dels multisales de centre comercial (res contra ells però dubto que el seu objectiu sigui fer arribar la cultura)

#3

D’acord amb vosaltres. El cinema és un gènere ja clàssic que hauria de formar part de l’ensenyament i ser assequible a tothom en cines públics, com els llibres a les biblioteques.