Capgirar el sector de la construcció

model-econòmic-i-pro
#1

Els indicadors de l’activitat constructora han començat a remuntar i ja s’endevinen algunes dinàmiques molt similars a les dinàmiques prèvies a la crisi. Així serà mentre no canviïn els esquemes de funcionament del sector, dominat per un grapat de grans empreses multiactivitat altament vinculades al sector financer, que acaparen les grans obres públiques, i amb una miríada de petites empreses locals que tracten de competir per accedir a les subcontractes que ofereixen les primeres. Cal capgirar aquesta situació. La professionalització de la gestió i la col·laboració entre petites empreses pot obrir la porta a un canvi progressiu d’aquestes dinàmiques.

#2

Afegir:
Impulsar les polítiques de rehabilitació dels centres històrics de les nostres ciutats, com alternativa al creixement extensiu i la construcció d’habitatges nous. La rehabilitació és intensiva en ma d’obra i comporta incrementar l’eficiència energètica en el metabolisme energètic de la ciutat.

#3

Em sembla necessari regular el sector de la construcció lligant els recursos disponibles amb els que consumeixi la nova construcció. Diguem que no es poden edificar 3000 vivendes si només hi ha recursos ( aigua, gestió de residus, energia) per 1000. El creixement exponencial que hem viscut els anys previs a la crisi a algunes ciutats i pobles son causa de l’increment de problemes en la qualitat de l’aigua, l’aire i la necessitat de extraure recursos d’una forma poc eficient i molt mes contaminant (p.e. desalinitzadores). El mateix passa amb els polígons industrials, no només ha de respondre a una necessitat econòmica, s’ha de tenir en compte l’impacte ambiental i de recursos.

#4

Els indicadors de l’activitat constructora han començat a remuntar i ja s’endevinen algunes dinàmiques molt similars a les dinàmiques prèvies a la crisi. Així serà mentre no canviïn els esquemes de funcionament del sector, dominat per un grapat de grans empreses multiactivitat altament vinculades al sector financer, que acaparen les grans obres públiques, i amb una miríada de petites empreses locals que tracten de competir per accedir a les subcontractes que ofereixen les primeres. Cal capgirar aquesta situació. La professionalització de la gestió i la conformació d’una gran empresa pública constructora que s’encarregui en exclusivitat i per sí mateixa (sense subcontractar a altres empreses, ja siguin grans o petites) de la construcció i rehabilitació d’infrastructures públiques catalanes, ajudaria a millorar les condicions laborals dels treballadors de la construcció alhora que evitaria els sobrecostos habituals en les licitacions públiques i tindria més en compte l’impacte medioambiental d’aquest sector. A més, aquesta constructora pública competiria amb les constructores privades en obra privada, alliberant inversions del sector privat que serien redirigides cap a àmbits més útils pel bé comú. Per últim, dins l’àmbit de la rehabilitació cal fer èmfasi en la importància d’aqueta, ja que és intensiva en ma d’obra i comporta incrementar l’eficiència energètica en el metabolisme energètic de la ciutat.

#5

Afegir:

La professionalització de la gestió i la col•∙laboració entre petites empreses pot obrir la porta a un canvi progressiu d’aquestes dinàmiques. “” S’ha de tendir a socialització del sol, de propietat pública, una bona solució per controlar el creixement urbanístic.""