Una xarxa de transport públic més ortogonal

canvi-climàtic-energ
#1

És molt difícil defensar el transport públic amb les condicions en què es troba actualment a Catalunya. Per tal de reduir la mobilitat amb cotxe calen transports públics de qualitat i amb preus populars -àrea metropolitana de BCN, rodalies de BCN i rodalies regionals que connecten un país a hores d’ara centralitzat-.

Mobilitat sostenible
#2

Totalment d’acord! Eliminant duplicitats, descentralitzant la xarxa de comunicacions, apostant per un transport d’escala humana. Fent possible combinacions entre diversos punts i un sistema tarifari integrat per a tot el territori. Vehicles menys contaminants, tenint en compte els passatgers/viatgers, no com a clients d’una empresa.

#3

Ben d’acord.
I ha de començar per dissenyar comunicacions de superfície ben travades més enllà de l’AMB,i també amb la segona corona de la capital, causants de l’entrada i sortida de 500.000 vehicles dels que moltíssims no ho haurien de fer. Els barcelonins només en un 14 % (!!!) es desplacen en cotxe.
La salut reduïda per l’alta contaminació en fums i sorolls la paguem molt cara tots plegats.
Val també per a l’aplicació del Pla de Viatgers de l’època del conseller Nadal, travant les altres àrees metropolitanes de Tarragona, Girona , Sabadell-Terrassa-Granollers,…

#4

Entenc el que dius, però…sempre s’ha de defensar el TP !!. No fer-ho i no proposant solucions a cada problema, justifica els qui per sistema es refereixen al vehicle privat com a inevitable. Fora discursos negatius. Cal convertir-los en propostes que obliguin tothom a arromangar-se. Començant pels electes de tots els colors, esclar. I de qualsevol poble/ciutat, per petit/a que sigui. Només cal viatjar per Europa per veure prioritats.

#5

Bon dia, proposo que un dels lemes d’un país en comú sigui “Un país on cada vegada depenguem menys del cotxe”. El desenvolupament del transport públic a escala regional és bàsic, defugint del desenvolupisme infraestructural que ha caracteritzat la planificció de les darreres dècades (Eix Transversal Ferroviari, Línia Orbital Ferroviària… tot projectes de més de 1.000 milions d’Euros) i posant tota l’ambició en millorar el servei amb mesures eficients i de retorn social immediat.

Entenc Catalunya com una xarxa on graviten tres àrees metropolitanes, l’àrea metropolitana de Barcelona, l’àrea metropolitana del Vallès i el Camp de Tarragona i dues aglomeracions, l’àrea de Lleida i l’àrea de Girona. Totes elles estan connectades perfectament per una xarxa viària, però infraconnectades pel transport públic. Propostes:

  • Catalunya ha de seguir l’exemple dels països europeus amb més viatgers en ferrocarril, establint una xarxa cadenciada integrada.

  • La xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Girona i Lleida estan infradesenvolupades. Fa falta servei i algun intercanviador.

  • L’AP7 / Corredor Mediterrani (Ebre - Tarragona - Vallès - Girona), principal corredor viari de Catalunya, no té servei ferroviari mínimament directe equivalent tot i tenir infraestructura. Únicament es presta servei no radial a la línia R8 (Martorell - Universitat Autònoma - Granollers). La línia R8 s’hauria de considerar d’àmbit regional i servir aquesta realitat de mobilitat, enllaçant al menys l’àmbit central: el Camp de Tarragona amb el Penedès, Vallesos i Girona. Manquen enllaços directes de la línia R8 amb FGC a Volpalleres i Hospital General.

  • Tenim un model ferroviari, el servei d’FGC, però cal amplitud de mires (més semidirectes i serveis més ràpids). Cal reforçar amb caràcter immediat les línies que estan amb millor estat d’infraestructura i no donen servei per pura desídia política. Exemple, donem ja un bon servei a la línia de Cervera.

  • L’àmbit urbà de Tarragona és l’únic del Corredor Mediterrani i del corredor Madrid - BCN que no té estació ferroviària urbana ni connexió entre llarg recorregut i Rodalies. Cada vegada que arriba un tren activa centenars de cotxes promovent un model totalment contrari al que es defensa amb el ferrocarril. Cal posar fil a l’agulla al Camp de Tarragona: http://transportpublic.org/ca/tag/camp-de-tarragona/

  • No podem desmantellar ni un km de vies ferroviàires més. Si el tren dóna problemes urbanístics s’hi ha de millorar l’encaix i no fer retirada d’aquesta mobilitat sostenible d’alta capacitat. La línia ferroviària Tarragona - Cambrils està en perill.

  • Hem d’acostar les estacions de bus i tren per permetre la intermodalitat. El transport públic porta a porta és impossible, però sí és possible enllaçar línies de relativa bona freqüència.

  • El servei d’autobusos s’ha de descentralitzar per a què les àrees metropolitanes i aglomeracions catalanes puguin desenvolupar el servei com va fer l’àrea metropolitana.

  • Tot això ha de ser finançable invertint les prioritats actuals. De rescatar peatges hem de pensar en fer tarificació viària amb criteri públic i financer de la mobilitat sostenible. De peatges a l’ombra hem de pensar en peatges que financen el transport públic. http://transportpublic.org/ca/?s=peatges

Els lluitadors pel transport públic us heu de fer tots de la PTP!

#7

Fa quatre dies quatre (4 !) que en Ricard va fer una aportació bàsica, i només té, amb el meu, dos “m’agrada” ?. Com pot ser ?.
És un luxe intel.lectual i tècnic que no podem permetre que se’ns en vagi a la competència !.
Voteu…i feu-vos de la PTP, sisplau, que només fa quasi 25 anys que existim .

#8

Gràcies Josep Maria, ho faig amb molt de gust. Jo fa molts anys vaig decidir que la millor manera d’incidir políticament en l’evolució de la mobilitat sostenible d’aquest país era sumar-me al projecte de la PTP, que és menys sensible a les ventades de la política. Òbviament tinc les meves preferències polítiques, l’ecosocialisme, però la mobilitat sostenible la pot aplicar qualsevol partit que tingui habilitat i visió estratègica. A les persones de centre-dreta sempre els hi poso l’exemple de Bordeus. Ja portem diverses convocatòries electorals en què assumptes com l’energia, la mobilitat o l’habitatge han passat a un segon terme i això és perillós. Perillós pel futur del país i més perillós a curt termini per unes formacions polítiques que són molt instrumentals per millorar la qualitat de vida de qui més necessita redistribuir la riquesa i intervenció de l’administració pública per sortir endavant. Pel que necessiteu aquí estem, som d’utilitat pública :wink: