Per combatre el canvi climàtic cal un nou model de mobilitat, entenent que la mobilitat és un dret que s’ha de subordinar a un altre dret més fonamental, que és la preservació de la salut i qualitat de l’entorn. Advoquem per una mobilitat sostenible on s’aposti decididament pel transport públic i col·lectiu, accessible tant des del punt de vista físic com social, i on es potenciïn les energies netes i la mobilitat no motoritzada. Garantir l’accés al transport públic, especialment per a la gent jove, ha de ser una prioritat.
Mobilitat sostenible
Una entrada incorporada a un tema existent: Debat obert sobre “Un nou model econòmic i ecològic”
Estaria bé incloure alguna proposta per fer que la gent jove tingués un accés més assequible al transport públic. Per la situació de precarietat o de dependència econòmica de la majoria de la gent jove les actuals tarifes són inassumibles. Estaria bé, per exemple, moure la franja d’edat d’accés a la T-Jove fins als 30 anys (en l’actualitat és fins els 25), i que el preu fos el 40-50% de la tarifa normal (com és el cas de la Targeda Daurada de renfe)
Caldria afegir que és necessari fomentar l’ús del transport públic entre la gent jove per generar de forma estructural una cultura col·lectiva de la mobilitat front la mobilitat privada i individual. Per això és necessari extendre títols com la T-Jove fins als 30 anys, així com reduir la tarifa d’aquest abonament, fent que costi la meitat que les tarifes generals, així com extendre-la a transports fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Finalment, cal fer una revisió del sistema tarifari de rodàlies, que suposa un greuje per a la mobilitat de les persones que viuen a les comarques més allunyades de Barcelona.
Jo afegiria que cal una llei de finançament del transport públic, que el doti d’estabilitat pressupostària, no sotmès a pressions polítiques i bancàries. P.ex. ara TMB a Barcelona està endeutadíssima amb La Caixa i això en condiciona el seu desenvolupament. Part d’això es deu a la reducció del finançament per part de l’estat central.
També es podria incentivar (obligar??) les empreses a pagar un 50% d’un abonament mensual al transport públic als empleats per afavorir-ne l’ús.
Ah, i cal evitar el Barcelona (o AMB)- centrisme. En aquest moment, tenim zones com l’Ebre o Osona amb un transport ferroviari lamentable, o el Pirineu, directament sense. I amb alternatives d’autobús a preu d’escàndol. Hem de dotar-nos d’un pla nacional de mobilitat públic sostenible, per tal de cobrir les necessitats de tots els ciutadans.
Garantir l’accés al transport públic ha de ser una prioritat, no només als joves.
Aturats sense ingresos, ara mateix discriminats pel SOC i ATM, per accedir als abonaments bonificats.
Mobilitat de gent gran o persones amb malalties per accedir als centres sanitaris, quan el transport públic no és segur però la gravetat tampoc justifica una ambulància? Alternatives al vehicle privat sense lloc on aparcar?
Ja existeix una llei finançament transport public, però mai s’ha posat en marxa i l’actual govern no sembla que ho vulgui fer. Només posant en marxa la llei ja s’aconseguiria equilibrar el finançament del sistema.
D’acord amb l’enunciat però cal tenir clar que una aposta per el transport públic ha d’anar acompanyada d’alguna manera de limitacions en el transport de vehicles privats sobre tot en les ciutats. No podem esperar que la majoria deixi d’utilitzar el seu cotxe simplement amb una millora del transport públic
Si encara queda algú que no coneix la PTP i totes les seves propostes per un País decent d’una vegada, aquí pot cercar-hi el que l’interessi i aplicar-ho a les necessitats de la seva població , comarca, regió. Des del Tren 2020 fins al Pla de Viatgers en Bus.
Josep Maria, el link no funciona. Tot i així és ben cert que la PTP té unes propostes genials per Un País en Comú que redueixi la utiització del vehícle privat
Del Transport public ja s’ha parlat molt. Jo penso que el cotxe també es bó. Clar que, electric. Una bona xarxa de carrega electrica publica amb preus accessibles per tot el territori, suposaria la fi de les bencineres i de la contaminació.
Proposo millorar el redactat per fer-lo més clarificador.
Per combatre el canvi climàtic, garantir l’equitat social i protegir la salut de les persones cal aprofundir l’actual model de mobilitat sostenible un nou model de mobilitat. , entenent que Els poders públics han de garantir el dret a la la mobilitat de tothom sense que aquest dret entri en col·lisió amb és un dret que s’ha de subordinar a un altre dret més fonamental, que és dret a la preservació de la salut i qualitat de l’entorn. Advoquem per una mobilitat sostenible on s’aposti decididament pel transport públic i col·∙lectiu, accessible tant des del punt de vista físic com social, i on es potenciïn les energies netes i la mobilitat no motoritzada. Garantir l’accés al transport públic, especialment per a la gent jove, ha de ser una prioritat, com ho ha estat des de fa dècades per a la gent gran
Hola, propongo incluir en el texto del Grupo Impulsor alguna idea relacionada con sistemas de tarifas de congestión como el que existe en la ciudad de Londres.
Abogamos por una movilidad sostenible en la que se apueste decididamente por el transporte público y
colectivo, accesible tanto desde el punto de vista físico como social, y donde se potencien las energías netas y la movilidad no motorizada. En este sentido, hace falta estudiar fórmulas como impuestos a los conductores de vehículos (excepto motocicletas y los coches eléctricos) que circulan por el centro de las ciudades.
Gran part del transport de mercaderies i de passatgers dins el país es duu a terme en vehicles de combustió: cotxe, camió, autobus i avió. Això presenta dos problemes:
- Emissions de gasos contaminants.
- Dependència de fonts energètiques de les quals no en som sobirans.
Assistim paral·lelament al desmantellament de gran part de la xarxa de transport ferroviari, l’energia del qual pot provenir d’energies renovables, i a la substitució d’una altre part d’aquesta per una xarxa d’alta velocitat molt costosa i gens rentable.
Les xarxes de rodalies a més a més tenen greus carències de manteniment que no fan més que empitjorar-ne la qualitat del servei, empenyent-se així a la gent a utilitzar transports privats.
Crec que caldria estudiar el retorn a una xarxa de transport més basada en el tren.
Muchas trayectos se solucionarían no teniendo coche, así acercaríamos nuestros puestos de trabajo a nuestro hogar y nos ahorraríamos tiempo y energía. Busquemos la forma de crear y dar empleo lo más cercano de nuestra lugar de convivencia. Desde luego el tren es lo más práctico si está bien gestionado.
Jo demano que els fons que es destinen a les empreses de transport estiguin ben controlats per a que s’utilitzin íntegrament en aspectes que afavoreixin als usuaris (preus, accessibilitat…). No als sous desmesurats pels directius, i fora les portes giratòries per polítics a TMB. Els treballadors “de a pie” d’aquesta empresa estem farts de molts draps bruts q no surten a la llum. Redueixen personal de Seguretat i personal de Neteja, i falten ascensors en estacions clau, perque no hi ha diners?? … Per fi es publiquen els sous dels directius: