Alats,
La meva aportació és simple. I és que crec no es pot portar a terme res rellevant si no es tenen clars els valors bàsics als qual ens volem supeditar.
La llibertat, el progrés o la igualtat entre d’altres, són valors que mereixen major consideració. Moltes reivindicacions exposades en els fòrums polítics (aquest i d’altres) són estèrils sense tenir aquestes premisses clares.
En aquest sentit, crec que no hi ha cap altra mena de praxi política que pugui tenir èxit en les qüestions derivades (polítiques d’igualtat de sexe, benestar, lluita contra la corrupció, creixement econòmic, etc) sense un pacte d’uns poc punts que asseguren una transformació real de la societat.
Per tant, proposo tres apartats en els quals s’hauria de realitzar una transformació radical i decidida. La resta d’elements es fàcil d’entendre que haurien de supeditar-se.
La quantificació pressupostària hauria de ser exclusiva.
Justícia
No és ràpida, no és moderna, és cara i perjudicial per la majoria dels interessos de la ciutadania
La justícia està perdent el sentit comú. Per què ha passat això? Doncs perquè el poder executiu ha vist el poder judicial com un contrapoder perillós pels seus interessos i un aliat per "resoldre" els conflictes que ell és incapaç de resoldre.La judicialització de la política (en el cas del procés sobiranista català) o de la vida pública (amb la normativització extrema) són un símptomes inequívocs del descontrol institucional.
Educació
No es pot concebre una escola del segle XXI amb professionals que viuen realitats virtuals en institucions servils i burocratitzades.
Tothom està convençut que cada escola és diferent i que cada centre necessita unes determinades necessitats.
També sembla que tothom està d’acord en assolit uns nivells educatius equitatius per tots els alumnes. Però a l’hora fer plantejaments pràctics l’escola acaba en el “campi qui pugui” pels pares, professors i alumnes. I no acaba aquí la cosa si no que després a la universitat, es constata que fa temps que s’ha instal·lat el surrealisme.
Efectivament, mentre les veus continuen cridant “educació de qualitat, lliure i de qualitat” les matrícules universitàries assoleixen preus impossibles de pagar per qualsevol no privilegiat i els professors incorporats es van retribuint amb sous vergonyosos.
Les generacions afectades per aquests fets ja han perdut el tren però a les que venen no els podem fer això.
Sanitat
El benestar social passa per tenir una societat sana. A ningú li agrada anar al metge malgrat haver discursos que diuen el contrari.
La sanitat pública fa molt temps que es vol destruir i apropiar-se de les partides pressupostàries. Estar sa comporta poder participar de manera saludable amb el teu entorn i viure amb dignitat amb els demés. Tenir salud ho és tot i cal fer els possibles per donar qualitat de vida a ui per qualsevol motiu ja no ho està. L’ambició per viure millor és un deure moral extraordinari.