Les violències masclistes són un element estructural del poder patriarcal i un greu problema social i polític. Esdevenen del domini i abús de poder dels homes sobre les dones i s’exerceixen en tots els àmbits: les trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars. Es basen en la visió androcèntrica que presenta el llenguatge, les relacions i el treball de manera neutra i es legitimen en no nomenar les dones i organitzar les estructures econòmiques, socials i polítiques des d’una perspectiva masculina. Es normalitzen acceptant les discriminacions com quelcom natural i inherent a les dones. Davant d’aquesta gravíssima realitat, volem un país on les dones tinguem dret a viure sense la violència masclista, i que es generi una identificació des de les seves manifestacions més lleus i un posicionament social contundent i majoritari de rebuig. Cal una aposta ferma per la prevenció a través de la coeducació, que implica els diferents espais educatius, la sensibilització i la promoció d’una informació no sexista als mitjans. També cal eliminar la discriminació i la desigualtat de dones i homes a tots els àmbits socials. I, per descomptat, cal garantir l’atenció a les dones en situació de violència masclista, la seva recuperació i la reparació del dany.
Violències masclistes
Seria important quan parlem de violències masclistes parlar també de noves formes que apareixen de violència, especialment a través de les noves tecnologies i les xarxes socials, que molts cops no són vistes per la gent jove com a tal. El ciberassetjament o el control del mòbil també és violència. I cal fer-hi esment perquè les dades de violència masclista en persones joves són també alarmants, veiem, lluny de solucionar-ho, com en les noves generacions s’agreuja.
amb l’observació de “Hola”, que trobo que és una preocupació lògica i encertada, proposo afegir:
… als mitjans, amb atenció a les xarxes i l’ús que en fa la joventut i l’adolescència.
Violència masclista, o violència de gènere, dos termes utilitzats de la violència o agressió d’un home cap a una dona. Violència és violència en tots els àmbits. Parlem millor de violència de parella, també existeixen casos de violència entre matrimonis o parelles homosexuals (parelles del mateix gènere, i no ha de ser necessàriament masclista).
Fa uns anys, al divorciar-me de la que era la meva parella, cada dos per tres, venien a buscar-me els cossos de seguretat, per uns presumptes maltractaments o amenaces cap a la meva ex( vivint a uns kms de distància). El protocol ja el coneixem tots, nit a la garjola, i a l’espera de rebre un judici ràpid. Fins aquí tot correcte. Al no aconseguir l’ordre d’allunyament o intentar separar-me del meu fill, aquestes denuncies (falses) eren reiterades, i es clar, no calen proves per denunciar. Això ha fet que algunes mares o ex-parelles hagin agafat el costum de denunciar cada dos per tres, i si, és cert que després es pot denunciar a ella per falses denuncies però, els homes innocents no volem problemes, i menys amb les mares dels nostres fills. De fet, li vaig demanar jo, l’ordre d’allunyament al jutge, pel senzill motiu, que és llavors, quan han de demostrar, que jo m’hagués saltat l’ordre, en cas que se m’hagués concedit. Qui ens defensa en aquests casos?