Ús preferent del català

llengua
#30

Proposo una esmena per introduir les llengües oficials de la Catalunya sobirana:

A més del català, llengua pròpia i d’ús preferent a les institucions, seran oficials a Catalunya el castellà, l’euskera i el gallec, així com l’occità parlat a la Vall d’Aran o aranès.

…

Cal començar a dibuixar l’Estat plurinacional que molts de nosaltres proposem. I la qüestió lingüística n’és un dels seus aspectes més simbòlics i importants.

Parteixo de la base que Espanya s’ha de reconèixer com a realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística. I en aquest sentit, cal establir l’oficialitat de castellà, català, gallec i euskera a tot el territori de l’Estat.

Si l’aranès és oficial a tot Catalunya, malgrat que els seus parlants representin el 0,1% de la població catalana, per què no ho poden ser català, gallec i euskera a tot l’Estat, quan els seus parlants representen més d’un 30% dels espanyols??

Per tant, a Catalunya, com a nació integrant d’aquest nou Estat, les llengües oficials serien 5, però la llengua pròpia i preferent seria el català.

#31

Defensa del català com a llengua vehicular i preferent sense complexes, la llengua no es pot usar per tactisme electoral fer això suposaria posar en perill dècades de treball en la defensa del seu ús.
La defensa del català forma part de la tradició de l’esquerra a Catalunya, i no ho podem deixar de banda.
De la mateixa manera estic completament en contra dels que volen tractar el català d’una manera exclusiva ( Koiné) en un futur estat propi.

#32

[quote=“Roman, post:28, topic:243”]
identificació entre independentisme i ús del català
[/quote] ???. Quina barbaritat. D’on surt, aquesta malvolença ?.
Vistes les coses (només cal llegir els diaris, sobretot les ressenyes dels cavernaris), seria com identificar el castellà amb la Santa Inquisición.
A veure si reconeixem al català el seu caràcter primigeni i ens deixem de collonades (Josep Pla), no ?
Quin seguit de despropòsits, Roman…confondre llengües i convivència…

#33

Em sembla que la meva esmena no anava en la línia del que has entès, Piteu. Totalment d’acord en la llengua catalana com la pròpia i vehicular a Catalunya. L’únic que afegiria és que a tot l’Estat, i per tant també a Catalunya, haurien de ser cooficials les 4 llengües (català, castellà, gallec i euskera) a més de l’aranès a Catalunya. Que totes tinguin caràcter d’oficialitat no treu a què el català als Països Catalans, el castellà a la nació castellana, el gallec a Galícia o l’euskera al País Basc siguin les preferents en els seus respectius països.

Salut!

#34

El meu comentari no anava sobre la teva esmena, es ta sols una aportació al debat, com la pàgina és una mica confusa pot ser ha sigut un error al fer el comentari, com una resposta.

#35

Perdona doncs!:sweat_smile: Pensava q m’estaves responent. Sóc nou, no he escrit gaire missatges i pensava q em contestaves a mi…Molt d’acord en tot el que has dit.

Salut Piteu!

#36

Ús preferible del terme “minoritzada” que determina l’origen d’aquest ús minoritiari en alguns àmbits, sobretot amb els relacionats amb l’adminsitració.

D’altra banda faria constar la pluralitat de llengües dels parlants del territori català i obiriria la porta al reconeixement d’altres llengües com l’aranès (ja n’és d’oficial), el castellà (que també n’és), l’àrab, el francès, l’anglès, el xinès…

També faria constar el caràcter igualitari de català i castellà i faria arribar a les escoles i instituts l’aprenentatge d’altres llengües dels pobles amb els que actualment compartim estat i amb els que històricament compartim llaços: gallec, èuscar, aragonès, bable, portuguès.

Com a reflexió general i a tenor dels comentaris d’aquest fil: cap segregació per motius lingüístics, cap ús nacionalista o sectari de les llengües dels individus ni dins de les organitzacions ni per al país que volem. Visca la normalització lingüística i l´ús de la llengua que compartim i que ha fet que les persones nouvingudes tinguin igualtat d’oportunitats.

#37

A mi em sembla molt bé tot el que proposes. La meva intervenció tenia a veure amb certa confusió que vaig veure en el document en el qual semblava que no se li volia donar al castellà el caràcter de llengua oficial. Potser vaig llegir malament, però en tot cas el teu comentari dissipa qualsevol dubte al respecte. Moltes gràcies.

#38

Aquesta “malvolença” surt del ressentiment que encara tinc de quan en una determinada organització política algú es va obstinar en fusionar els àmbits de Política Lingüística i Fet Nacional creant la identificació entre el català i la independència (prèviament s’havia convertit l’àmbit de “Fet Nacional” en l’àmbit “d’Independència”). M’alegra que ara et sembli una aberració.

Molts cops a la vida passa això, en mirar enrere un es diu a si mateix “però com vaig poder fer això?”. Si fóssiu fora de la bombolla comunicativa independentista veuríeu com ha canviat el sentiment envers el català en molta gent castellanoparlant com a conseqüència de la pressió independentista i estaríeu tan enfadats com jo.

#39

Proposo canviar:

Podem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català, junt al castellà i al aranès, són les tres llengües pròpies i oficials de Catalunya; tanmateix, pel que fa al català i al aranès, atesa la seva condició de llengües minoritàries, s’ha d’impulsar el llur ús correcte i variat, i fomentar-ne un aprenentatge costant i de qualitat. En aquest sentit, com a mínim, el català ha de continuar sent la principal llengua vehicular en quatre àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació públics de la Generalitat, toponímia i llengua de l’Administració de Catalunya. Ara bé, com que Catalunya és un país plenament trilingüe, també s’ha de fomentar un ús correcte i ric del castellà, fins i tot mitjançant un reforçament del seu ensenyament. De fet, aprendre ben bé una llengua significa estudiar-ne les estructures complexes, profunditzar-ne la literatura i fer-la servir el més possible a tots als àmbits.
Cal, però, que el català i l’aranès continuïn avançant en aquells àmbits en què encara són molt minoritaris, adaptant les accions revitalitzadores al nou context sociolingüístic, amb l’única eina que ha possibilitat l’èxit del model d’immersió actual: un ampli consens polític i social.
Considerem que el desenvolupament i la fiscalització de l’aplicació de la llei de política lingüística són responsabilitats que hauria d’assumir un organisme de govern, com l’actual Direcció General de Política Lingüística depenent de la Conselleria de Cultura, que coordinés de manera transversal les accions de totes les conselleries i que, amb la dotació necessària (la contenció pressupostària també ha afectat aquest àmbit substancialment) visualitzés la prioritat que suposa per al país.

#40

Els canvis que proposes desvirtuen completament l’esperit del text original. Diria que gairebé diuen tot el contrari. Catalunya és un país plenament trilingüe? De debò? La proposta parla de prioritzar el català com a llengüa pròpia sense menystenir el castellà. A l’Aran, l’aranès. Les 3 a tot arreu per igual? No.

#41

Hola Oliveiro, els canvis no desvirtuen gaire, sinó mouen el plantejament lingüístic envers el plurilingüisme i el seu enfortiment. Pel que fa les tres llengües, clar que l’aranès a l’Aran, només havia estructurat la meva proposta d’aquesta manera per tal de defensar-les, amb el mateix convenciment, totes i tres.
A la proposta del Grup Impulsor, no es diu res del castellà, que és una llengua de Catalunya. Alhora, estic d’acord sobre la necessitat d’impulsar l’aprenentatge i l’ús del català, com fins i tot jo també vaig fer quan vaig arribar a Barcelona fa anys. Les persones que es crien a Catalunya, a Galícia o a Euskadi són molt afortunades perquè com mínim són bilingües i això afavoreix de molt tots els processos d’aprenentatge següents, no tan sols de les llengües ‘estrangeres’. ciao

#42

Molt bé. I jo defenso que la llengua pròpia de Catalunya és el Català. La llengua pròpia de l’Aran és l’Aranès. I defenso que el Castellà és una llengua pròpia de molts ciutadans de Catalunya (entre els que m’incloc) i mereix ser respectada i protegida, així com els seus parlants.

#43

Jo eliminaria tot el punt de l’ús preferent del català i deixaria tot el apartat 5.1 com:

“En la nova conjuntura del tombant de segle, s’ha intentat continuar la construcció d’aquell projecte amb el reconeixement de noves cultures i llengües (actualment, el català i el castellà conviuen amb més de tres-centes llengües diferents). El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix.
Cal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües. La diversitat lingüística del país és un gran valor, però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública.
Creiem que cal aixecar totes les barreres comunicatives que encara hi ha en molts serveis públics: hospitals, jutjats, serveis socials, escoles. Cal dotar a l’administració dels recursos necessaris, entre els quals la regulació de la professió d’intèrpret, per tal que això sigui possible”

#44

L’actual règim de cooficialitat asimètrica (català i castellà oficials i el català com a llengua preferent, en general és correcte). El text proposat ja assenyala que cal corregir les deficiències quant a sectors on el català està en inferioritat de condicions (normalment depenents de l’estat) com la justícia, etc.

#45

Per la meva experiència com a mestre durant 35 anys he de dir que no trobo cap motiu per pensar que el Català es normalitzarà progressivament si seguim amb les polítiques actuals. Tot al contrari.
Polítiques bàsicament d’ aparador - Normalització lingüística de mínims, Codi de consum inoperant, llengua residual a la Justícia, l’ audiovisual, el món laboral., oci, hoteleria i restauració…-.
Per tant cal unes polítiques clares de normalització que necessàriament passen, ens agradi o no, pel fet que el català sigui NECESSARI I OBLIGATORI en els àmbits públics, amb les seves corresponents sancions si no es compleixen uns mínims.
Només es normalitzen aquelles llengües que son necessàries.
I per ser necessari cal ser obligatori. No hi ha un altre.
Cal ser valents i assumir els costos.
Si vols acontentar tothom acabes per no acontentar ningú.

#46

Concretant la meva proposta, calen reformes legislatives urgents.
Fer un altre llei de Normalització lingüística es absurd donat el seu caire unicament genèric i orientador,
cal una llei amb caracter orgànic, en tots els àmbits que calgui, on s’ especifiqui clarament que mentre estiguem subjectes a lleis i normes d’ ambit estatal, qualsevol norma aplicable al castellà serà automaticament aplicable al català en els mateixos termes, condicions i ambits .

#47

Marc, una cosa és cooficialitat de les dues llengües català i castellà i l’aranès, ningú això no ho discuteix està recollit a la Constitució i l’Estatut. No és això, del que crec que n’estem parlant… És clar que s’ha protegir la llengua catalana com a llengua miniritària i fomentar-ne el seu ús, i si m’apures, que sgui d’ús preferent dels organismes i institucions i l’escola però no de les persones. La persona tria en quina llengua es vol expresar en les seves relacions personals.
Ara bé trobo a faltar en aquest apartat i en el de cultura, un posicionament més explicit, més enllà de la cooficialitat, vers les catalanes que ens expressem també o preferentment en castella`, o d’aquella cultura catalana que s’expressa, parla i escriu en castellà. També és cultura catalana.

Salut.

#48

Frase realment enrevessada (tres “no” en una línia) i, al meu entendre, sense cap mena de sentit.

Proposta de canvi: “El català (i l’aranès a la Val d’Aran), com a llengua pròpia de Catalunya, i atesa la seva condició de llengua minoritzada, mereix un ús preferent en àmbits com l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació públics”.

Pel que fa al castellà, considero que en la Diagnosi i en aquest mateix apartat (Ús preferent del català) hi hauria d’haver alguna referència a aquesta llengua oficial i pròpia d’una gran part de la població de Catalunya. Pel que fa a l’àmbit educatiu, proposo el següent: “Malgrat continuar amb la política d’immersió lingüística en català als centres educatius, els Projectes Educatius de Centre hauran de determinar la presència del castellà en el currículum (més enllà de la matèria de Llengua castellana) per tal d’assegurar que l’alumnat (i sobretot el catalanoparlant) s’expressi amb amb la màxima fluïdesa i correcció en aquest llengua un cop acabat l’ensenyament obligatori”

#49

No estic gens d’acord amb el plantejament conceptual del grup impulsor.
“No hi ha cap argument que no sigui idelogic per no considerar la lengua la llengua catalana com a oficial …” ?? Tambe es un posicionament idelogic dir aixo; d’ una ideologia que naturalitza el nacionalisme; ideologia que no es la de molts de nosaltres que, tot i ser sensibles al fet nacional, siempre prioritzarem allo que es SOCIAL.
El catala i el castella, per mi, han de compartir cooficialitat com a exemple des de l’ambit linguistic, d’un projecte que preten ser PLURINACIONAL.
Salut!