Afegir un apartat sobre economia ètica:
El sistema financer tradicional ha desenvolupat una funció d’intermediació amb l’objectiu de maximitzar beneficis i ho ha fet afegint nous productes que han generat greus conseqüències socials. La dependència dels mercats financers, les grans inversions immobiliàries i altres de caràcter altament especulatiu, a l’esclatar la crisi, han posat de manifest una sèrie de males pràctiques que requeririen mecanismes de correcció i capacitat real d’intervenció. La necessitat de retorn a una economia productiva que estimuli l’ocupació i repercuteixi en el benestar dels ciutadans i ciutadanes col·lisiona amb les polítiques neoliberals i austericides. Les classes populars han patit més que ningú la cruesa de la crisi, la fragilitat laboral i les escasses perspectives de prosperitat econòmica a causa de la devaluació interna o les polítiques d’austericidi que l’han afecten de ple. En aquest context es requereix d’una economia ètica com nou paradigma per al canvi. Així el model cooperatiu, l’economia del bé comú i les banques ètiques i solidàries, irrompen amb força com alternatives basades en posar en valor a la persona i a la col·lectivitat. Cal una regeneració econòmica basada en la transparència, el comportament ètic empresarial i la priorització d’una economia que pensi més en el bé comú que en la maximització de beneficis?.
Una Economia Ètica
Penso que l’economia s’ha de basar en el sistema productiu i no en l’especulació que en bona part, penso s’ha basat en els últims temps, a més, la productivitat també ha de ser sostenible i això obliga a alliberar els controls econòmics en bé dels controls ecològics, tenint en compta que l’automatització de molts processos repetitius ha deixat de banda, molts llocs de treball, la qual cosa, ha suposat que molts treballadors que s’han quedat a l’atur, han de ser ajudats sense que la seva activitat sigui rendible social i econòmicament.
Perquè la productivitat sigui rendible i sostenible cal partir de la dignitat del treball amb menys hores de treball i més treballadors ocupats, més temps pel desenvolupament personal i més llibertat d’opinió en el món del treball, més compromís i valentia, sobre tot dels polítics, més consciencia econòmica sostenible, i des de l’altra cara menys egoisme i menys oportunitats de corrompre el sistema de benestar que abans de la crisi estàvem configurant.
Per això, penso que la renda bàsica universal pot ser una eina de gran valor, per aconseguir bona rendibilitat econòmica i a la vegada una oportunitat de dignificar la pobresa i la vida laboral que no dubto van unides, docs és la classe treballadora la que ha pagat i molt cara la denominada crisi econòmica capitalista.
Afegir un apartat sobre economia ètica:
El sistema financer tradicional ha desenvolupat una funció d’intermediació amb l’objectiu de maximitzar beneficis i ho ha fet afegint nous productes que han generat greus conseqüències socials. La dependència dels mercats financers, les grans inversions immobiliàries i altres de caràcter altament especulatiu, a l’esclatar la crisi, han posat de manifest una sèrie de males pràctiques que requeririen mecanismes de correcció i capacitat real d’intervenció. La necessitat de retorn a una economia productiva que estimuli l’ocupació i repercuteixi en el benestar dels ciutadans i ciutadanes col·lisiona amb les polítiques neoliberals i austericides. Les classes populars han patit més que ningú la cruesa de la crisi, la fragilitat laboral i les escasses perspectives de prosperitat econòmica a causa de la devaluació interna o les polítiques d’austericidi que l’han afecten de ple. En aquest context es requereix d’una economia ètica com nou paradigma per al canvi. Així el model cooperatiu, l’economia del bé comú i les banques ètiques i solidàries, irrompen amb força com alternatives basades en posar en valor a la persona i a la col·lectivitat. Cal una regeneració econòmica basada en la transparència, el comportament ètic empresarial i la priorització d’una economia que pensi més en el bé comú que en la maximització de beneficis.