Una deliberació informada

ètica-transparència
#1

Una societat democràtica ha de garantir drets que assegurin la subsistència i permetin disposar de la llibertat per participar i decidir i alhora crear poder per controlar el(s) poder(s). En societats àmplies, plurals i complexes, la informació és bàsica per poder fer viure la democràcia. Sense debat informat i argumentat no hi ha ètica ni democràcia. Sense un comportament ètic de tothom relacionat amb la comunicació deixem de disposar de l’aliment saludable per una societat que vol ser democràtica.

Una ètica democràtica
#2

4.2. Ètica i transparència
Una deliberació informada (p.39)
Text a incorporar a continuació
Perquè la política sigui més propera, crearem aplicacions amb les noves tecnologies per a mòbil i equips informàtics en general, que facilitin votacions a nivell municipal, comarcal, provincial i autonòmic (com ja fan en països com Suïssa).

#4

D’acord, Jordi, però en aquest mateix text o allí on els Moderadors considerin més adequat, s’ha de vetllar explícitament per evitar la fractura digital, que és , ja avui mateix, una forma de discriminació extensa, brutal i silenciosa entre molts ciutadans i ciutadanes.
Breu: la robotització de tota mena de serveis, la desaparició (o dificultat d’accés) de l’atenció personal directa a tota mena de serveis públics en exercici de tràmits i gestions bàsiques, la rapidesa superior atorgada a totes aquelles que es fan telemàticament en detriment de les presencials,…,un munt de situacions que separen/allunyen a moltíssimes persones de gaudir plenament dels seus drets de ciutadania.

#5

La meva aportació en aquest apartat serà molt semblant a un altre, però crec que és adient en els dos casos.
A banda d’utilitzar aplicacions telemàtiques per facilitar votacions, per aconseguir una “deliberació informada” cal una transformació profunda en com les administracions fan accesible la informació sobre la seva activitat.
Proposo algunes idees:

  • Legislar millor i establir reglaments clars sobre com un ciutadà pot exercir el dret a la informació pública i sobre com les institucions públiques han de fer efectiu aquest dret. Per exemple, la obligació de respondre a totes les peticions d’informació de manera argumentada i en uns plaços raonables.
  • Transformar els gabinets o departaments de comunicació de les institucions en un veritable servei públic. Es a dir, organitzar-los de tal manera que el seu objectiu sigui facilitar l’accés a la informació pública als ciutadans i als mitjans de comunicació en general, evitant que siguin (com son ara) el servei de comunicacio/propaganda dels alcaldes o presidents de cada institució. Per aquesta funció ja hi ha els equips de comunicació de cada partit.
  • Finançar recerca i iniciatives que utilitzin els avenços en TIC per facilitar aquesta transformació.
  • Incentivar la utilització d’aquests canals d’informació per part dels ciutadans amb els recursos que tingui cada administració, ja sigui promoguen formació sobre aquest tema en instituts i universitats o promoguent “recompenses” a les associacions que utilitzin i divulguin aquests canals.
#6

Totes les persones tenen dret a investigar, cercar, rebre i difondre informacions, opinions i idees, sense censura prèvia, mitjançant totes les plataformes existents, en el marc del respecte a l’Estat de dret democràtic i els drets humans.