Entenem que cal fugir del model de cicle vital centrat en la productivitat per posar les persones al centre de la vida. El repartiment equitatiu del treball, del salari i de l’oci, així com una aposta decidida en matèria d’habitatge, són la garantia per a l’autogestió del cicle vital de cadascú. Cal apostar clarament per tornar el protagonisme a les persones i incentivar l’empoderament col·lectiu en totes les etapes vitals, afavorint les dinàmiques intergeneracionals i apostant per un acompanyament de les persones soles en aquelles etapes de la vida que sigui necessària la comunitat per tirar endavant. Hem de deixar de concebre la infància i la joventut com a preciutadania, i la vellesa com a postciutadania; i hem de superar tant la lògica ordenada i caduca de formar-se, produir, i retirar-se, com el nou cicle vital desestructurat i precari que tampoc no preveu la pluralitat de les diverses situacions de vida de cadascú.
Un nou model de cicles de vida
Dintre de “cicles de vida”, i si ens plantegem quina és la situació social, econòmica, laboral, etc. ens trobem en què la joventut som un col•lectiu oprimit. El difícil accés al mercat laboral i les situacions que ens hem d’afrontar per poder-hi accedir, l’emancipació de casa els pares (cada vegada més difícil), els pocs recursos que se’ns presten des de l’Administració, unes taxes universitàries cada vegada més elevades, o un sistema poc concret de formació professional, entre molts d’altres factors, fan que els i les joves siguem un col•lectiu oprimit.
A Catalunya hi ha un moviment associatiu jove molt important L’associacionisme juvenil i la seva organització és molt potent, des de les entitats educatives o del lleure, culturals, passant per entitats LGTBI+, de salut fins a entitats juvenils sindicals.
Cal que hi hagi una proposta clara i concisa que pugui donar resposta en un futur a les necessitats i inquietuds de la joventut.
“Cicles de vida” no respon a les necessitats que tenim les persones al llarg de la nostra vida, perquè la diversitat és molt gran, per la qual cosa cal un replantejament que respongui de manera més concreta a les necessitats en les diverses etapes. És per això que hi hauria d’haver un punt propi de “Joventut”, ja que el fet que no n’hi hagi cap sembla que pretengui amagar quina és la realitat. Hi ha col•lectius oprimits als que mai ens plantejaríem diluir, donada la seva idiosincràsia, no ho fem tampoc amb el col•lectiu jove!
Jo també opino que hi hauria d’haver un punt propi per a Joventut. És interessant el plantejament dels “cicles de vida” en el pla teòric, però en el pla pràctic la realitat és la que és: els joves som un col·lectiu més vulnerable (i a més s’apunta en la mateixa reflexió del grup impulsor) perquè tenim enormes dificultats per trobar una feina i un salari digne, per poder emancipar-nos per començar un projecte de vida, gaudir d’un oci equitatiu (que no signifiqui treballar caps de setmana i festius en feines precàries, en sectors eminentment joves com l’hosteleria) i en definitiva, empoderar-nos vitalment.
No dic que no sigui desitjable i positiu el fet d’una dinàmica intergeneracional en el què no fem distincions d’edat i tothom pugui viure una vida plena, però barrejar en un mateix apartat qüestions tan dispars com esports o educació, el que fa és invisibilitzar la problemàtica de les persones joves, un col·lectiu vulnerable que és qui més ha patit (tot i que no l’únic, evidentment), els estralls de la crisi; a la vegada, però, i així ho hem vist per exemple en el 15M o en el moviment associatiu juvenil de tota mena, ha plantat cara i ha presentat propostes concretes per revertir un sistema que s’ha provat obsolet, i si, vell. No és casualitat que els resultats electorals mostrin una diferència tan significativa entre el que voten els segments d’edat més grans, i els que voten els més joves.
Per tant, trobo imprescindible un nou apartat de joventut, que no dilueixi la realitat i que presenti el col·lectiu en un sentit més ampli, tant pel que fa a vulnerabilitats, com pel que fa a potencialitats.
Al Grup Impulsor varem discutir si calia dedicar un apartat especific a la joventut i varem concloure que en aquest eix quedava mes coherent vincular el tema al cicle vital, sense descartar un apartat especific mes general o fins i tot una convencio futura on es defineixin els principis de poliítiques de joventut del nou partit,