Apostem per un canvi radical en el contracte social, en el qual fins ara les persones estrangeres no hi som i dins del qual la nacionalitat i els drets de ciutadania estan vinculats encara a la identitat nacional. Un model de plena ciutadania significa tirar endavant un procés de transformació que qüestioni l’essència del model de fronteres de l’estat-nació, i promoure un canvi de paradigma cap a un model de lliure circulació com a punt de partida. Això significa impulsar a Catalunya un model d’acollida integral de la població estrangera, migrant i refugiada, que reverteixi l’exclusió social que provoca el racisme institucional i pugui consolidar el camí cap a la plena ciutadania. Aquest camí s’ha d’entendre a partir de tres eixos. Primer, el reconeixement de les persones estrangeres i de les minories ètniques i religioses —invisibilitzades i fins ara no reconegudes com a força ciutadana tant en el pla jurídic com simbòlic— com a base d’una nova societat igualitària. Segon, la representació d’aquests sectors de la població a les institucions. No es pot imaginar una societat sense la seva participació política. I tercer, una política de redistribució de recursos i del treball que pugui combatre la precarietat i el racisme econòmic i faciliti també la integració de les persones a la vida política i al benestar.
Un model de plena ciutadania
Yo creo que hay un tema fundamental rara vez abordado que es el derecho a votar de los inmigrantes residentes “no comunitarios” aunque sea en las municipales.Hay familias donde la madre con NIE no puede votar y su hija nacida en Catalunya si puede,pero en muchos casos no lo hacen porque sus madres no podían o ni entra el interés a casa y así se transmitirá el desarraigo de la acción política. Confío que este derecho a votar protege en si a la población residente del racismo y la exclusión ya que una de ella será vista como ciudadana con un escudo que es el voto. Este derecho también animara a muchas de nosotras a interesarnos y integrar el mundo de la política y el activismo. La situación actual es absurda , una residente comunitaria podría votar después de un año de residencia y un extracomunitaria que lleva aquí 20 años y solo puede votar en la comunidad de vecinos. Si todos los residentes de Badalona pudiesen votar Albiol nunca se hubiera atrevido tanto en su campaña
Varios trabajos nos han ofrecido abundante evidencia empírica sobre la importancia del capital social (esencialmente confianza, normas de reciprocidad y redes de compromiso cívico, Putnan, 2000) o de la integración en algún tipo de red como un factor estimulante de la participación electoral (Putnam, 2000; Rosenstone y Hansen, 1993). La teoría de la movilización propone que la gente participa en mayor medida si alguien le aconseja que lo haga. Es decir, que el capital social o relacional, ya se consiga en el espacio laboral, en el religioso, en el afectivo o en el amistoso, aumenta la probabilidad de que los ciudadanos participen. Cuantas más ventanas abiertas al mundo exterior, más posibilidades de recibir estímulos e información política que incrementen las ganas de participar en los distintos procesos electorales. Por ejemplo, los inmigrantes suelen están sobrerrepresentados en los espacios de exclusión. La participación electoral es contagiosa, por tanto, la concentración de personas sin derecho a voto en los espacios de exclusión estaría potenciando un entorno abstencionista perjudicial para la inclusión política de los más desfavorecidos. http://ctxt.es/es/20161214/Politica/10013/abstencionismo-exlcusion-social-pobreza-desigualdad.htm
•Treballar en els municipis per tal de substituir el concepte de “ciutadania nacional” pel de “ciutadania de residència” a les institucions europees. S’ha de ser ciutadà europeu no només pel fet de tenir la nacionalitat d’un país membre de la UE: També s’ha de tenir la” ciutadania de residència” pel sols fet d’estar vivint i treballant en un d’aquests països.
I al final afegir Igualment s’han d’introduir mecanismes ,bàsicament als municipis, que facilitin l’acostament de la població autòctona als migrants i promoguin el coneixement mutu i les activitats compartides més enllà dels àmbits habituals de socialització com ara l’escola o els centres sanitaris
Siempre ahi q roforzar a la migracion, q sea mas justa aunque no creo en el modelo Europeo ya q esta Union Europea, q tanto a contribuido la crisis, a los recortes, a el empobrecimiento social y sus politicas, fortaleciendo a las grandes multinacionales y a sus acolitios, a los Paises mas Ricos, a la banca con lis rescates a al final lo hemos tenido q pagar entre todas.
Rechazo total a pagar una deuda q no es nuestra, a esta Europa tan poco representativa lo q deberiamos hacer en salirnos de Ella cuanto antes mejor. No nos representa, por lo menos el modelo actual.
En el futuro ya veremos.
Una señal clara de integración al inmigrante sería que el idioma no fuera una barrera para trabajar en instituciones de gobierno, tales como Generalitat, Ayuntamiento y Universidades. Podría incluirse un programa amigable que favorezca su adquisición en un tiempo limitado (dos años) al iniciar un trabajo en estos ámbitos. Algunos profesionales inmigrantes no tienen esta posibilidad y , por tanto, la incidencia en estos ámbitos es anecdótica.
Es diu en el text inicial:
“…i promoure un canvi de paradigma cap a un model de lliure circulació com a punt de partida.”
Dir que un model de lliure circulació és un punt de partida no es una afirmació feliç i es presta a ser ridiculitzada, com a mínim podria dir-se que és un punt d’arribada.
Potser l’autor pensa en el gran objectiu d’un govern mundial que qüestioni els estats-nacions. Aleshores si, la lliure circulació és una nimietat i un punt de partida. Però si ens ho mirem amb una escala de proximitat d’un horitzó temporal d’uns deu anys i d’un debat a les properes eleccions, la lliure circulació és més aviat un punt d’arribada.
Molts paradigmes han de canviar abans.
En primer lloc el del neocolonialisme descobert per les potencies europees colonials quan varen veure que el model americà d’explotació permet estalviar-se de fer hospitals i escoles a les colònies, pagar funcionaris i infrastructures. Que és millor, mitjançant polítics nadius comprats continuar expoliant les riqueses.
L’altre és el d’una ajuda eficaç al tercer mon.
Finalment, cal recolzar règims que respectin els drets humans i no expolien a la seva gent.
Aleshores, la desaparició de fronteres serà un fet governable i un punt de partida per un govern mundial.
I mentre, hem d’assumir que no pot haver-hi per exemple, un país amb la renda mínima universal garantida pels seus habitants i que al mateix temps tingui les fronteres obertes.
Alguns no els hi agradarà que l’emigració s’hagi de gestionar i diran “NO DEIXEM QUE LA REALITAT ENS XAFI UN BON TITULAR generós al programa.”
De moment traguem en referència a la lliure circulació, les paraules “PUNT DE PARTIDA” (I posem “ARRIBADA”) per no donar arguments lògics a l’extrema dreta: