Un espectre radioelèctric públic. Preservar el servei públic audiovisual

ètica-transparència
#1

  1. Els mitjans de comunicació són un element fonamental en la societat. El desenvolupament de pensament crític a través d’uns mitjans de comunicació lliures i independents és fonamental per a una democràcia radical on la ciutadania pugui expressar i materialitzar les seves opinions

  2. Els mijtans de comunicació en l’era digital són, tots ells, mitjans audiovisuals. Fins i tot la premsa tradicional en paper o la ràdio s’han digitalitzat i difonen continguts audiovisuals a través de l’espectre radioelèctric per on la ciutadania rep i difon continguts audiovisuals (xarxes d’Internet, TDT, plataformes de distribució de continguts per fibra òptica)

  3. L’espectre radioelèctric és públic, “com l’aire que respirem” (prenc la definició dels companys de CCOO de la radiotelevisió andalusa, Canal Sur).

  4. En l’inici de la ràdio i la televisió, l’espai radioelèctric era molt més ample que les necessitats d’emissió i, per això, els estats procedien a la concessió de freqüències d’emissió dins de l’espectre amb un nivell de competència relativament baix.

  5. Actualment, la competència per les freqüències és molt gran, perquè coincideixen en la disputa des dels operadors de telecomunicacions per als dispositius mòbils, la TDT (televisió i ràdio per transmissió digital terrestre) i també les comunicacions de l’exèrcit, dels serveis d’emergència i d’altres,

  6. La competència i la pressió dels operadors privats de telecomunicacions ha forçat, després del desplegament de la TDT, una reubicació i pèrdua de freqüències en favor del desenvolupament, primer de la tecnologia 3G i posteriorment de la 4G i en l’actualitat de la 5G que permet una gran velocitat de transferència de continguts audiovisuals als operadors privats de telecomunicacions (Movistar, Vodafone a Espanya i altres a tota Europa). La UE ja ha aprovat una nova directiva que força a la TDT (la televisió i la ràdio “dels pobres”) a perdre canals i a reubicar-se a la banda baixa de l’espectre per sota dels 700 mHz, l’antigament anomenada UHF. Això es farà el 2020 i, per més endavant, ja es projecta l’eliminació total de la TDT.

  7. Els grans operadors privats de telecomunicacions s’han convertit també en distribuidors i productors de continguts audiovisuals (Movistar, Vodafone, Netflix, però també des de canals de YouTube, Amazon i altres) que monopolitzen el mercat en favor dels productes nordamericans i releguen la producció pròpia europea, espanyola i catalana, especialment la producció més independent,

  8. És absolutament necessari preservar un espai dins de l’espectre radioelèctric per a la TDT on pugui mantenir-se un servei audiovisual públic de qualitat, independent i plural així com canals per a l’expressió de col·lectivitats que desenvolupin mitjans d’expressió propis.

  9. Des d’ Un País en Comú cal defensar l’apropiació per part de la ciutadania en comú de la gestió de l’espai radioelèctric per a l’ordenació de la distribució de continguts audiovisuals prioritzant el servei audiovisual de titularitat pública, amb organismes ciutadans de control de la llibertat, la independència i la pluralitat en aquests mitjans, així com un espai per al desenvolupament dels mitjans comunitaris

#2

Completament d’acord amb la proposta de text que presenta en Jordi López Santin. Al punt num. 9 de la seva proposta, canviaria la paraula “apropiació” per “reapropiació” o “recuperació” de la gestió … per tal de reforçar la idea que l’espai radioelèctric pertany al Comú.