No volem unes eleccions cada quatre anys, volem democràcia cada dia. Volem que la ciutadania participem en la presa de les decisions i que intervinguem de forma efectiva en l’elaboració de les polítiques públiques. Per això cal que les institucions públiques es dotin de noves eines de participació ciutadana i les utilitzin de forma molt més generalitzada a l’hora de dissenyar i implementar les seves polítiques.
Un democràcia més participativa
Jordi1951
#2
La clau està en com s’estructura la participació ciutadana. Aquesta tindria que ser aplicant el principi de subsidiarietat, és a dir, que la ciutadania participi, debati i acordi al nivell més baix possible.
Si una cosa afecta als veïns d’una escala, les decisions les han de prendre, exclusivament, aquests veïns. Però si hi ha algun aspecte que afecti al carrer, el debat i les decisions han de ser, també, a nivell de carrer. Si el tema en qüestió afecta al barri, ha de ser tot el barri que ha de poder participar en el debat i en la presa de decisions… i així successivament a nivell de districte, de poble o ciutat, de comarca…o de país.
Cada conjunt de ciutadans i ciutadanes que viuen en una escala, carrer, barri, districte, poble, ciutat…fins el conjunt del país, és sobirà per debatre i prendre les decisions que cregui més oportunes en el seu àmbit. Allò que una escala, carrer, barri…país, hagi decidit, no ho ha de poder canviar ni esmenar cap altre agrupació ciutadana superior, sempre que no en resulti directa o indirectament afectada.
El repte és com s’arbitra el pes i les decisions de diferents agrupacions ciutadanes quan totes estan interrelacionades entre sí. Aquest és el cas, per exemple, de la Super Illa del Poble Nou o del tramvia per la Diagonal de Barcelona. En el primer cas afecta a un barri, a tot un districte i a tota la ciutat, però amb diferents intensitats. Als veïns del barri del Poble Nou els afecta més que no pas al conjunt de veïns del districte de Sant Martí, a la vegada que aquests surten més afectats que no pas el conjunt dels ciutadans de Barcelona. I el mateix es podria dir del tramvia per la diagonal, com tants altres projectes o mesures.
Una possibilitat per resoldre aquest repte és que és faci una deliberació i votació als tres nivells: Barri, districte i ciutat. A l’hora de votar es tenen en compte tots els vots, i solament s’aplica la decisió si hi ha majoria simple en cada un dels tres nivells. És a dir, les decisions solament es prenen quan no hi ha cap nivell afectat que s’hi oposi. Cada nivell te el dret de veto sobre aquelles decisions que considera son negatives pel seu col•lectiu de ciutadans.
Naturalment hi ha altres maneres de prendre les decisions. Per exemple donant un pes diferent, en funció de les afectacions de les decisions, a les diferents agrupacions de ciutadans i ciutadanes. En el cas de la Super Illa del Poble Nou, per exemple, es podria considerar que el grau d’afectació disminueix al 50% (per exemple) al canviar de nivell. És a dir que els vots dels ciutadans del Poble Nou valguin el doble que els vots dels ciutadans i ciutadanes del districte de Sant Martí i que aquests valguin, també, el doble que els vots del ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La decisió es pren per majoria simple tenint en compte la distribució ponderada dels vots.
Sigui quin sigui el criteri que es decideixi, aquest criteri tindria que ser d’aplicació universal a tots els nivells. No fora assenyat que hi haguessin diferents criteris per decidir coses a nivell de país i comarques, per exemple, que fossin diferents als criteris que s’empressin en barris i districtes.
lauraBS
#3
L’aposta per la democràcia participativa, com comenta el Jordi, passa pel principi de subsidiarietat. Això implica una aposta pels municpis com a centres polítics centrals, i pels moviments municipalistes com a eina d’apoderament ciutadà (ja se’n parla a l’eix de sobiranies; aquest post podria anar també a l’apartat de municipalisme de l’eis 3). L’onada de canvi, la implicació política transformadora ha començat pels municpis i per tirar-la endavant cal comptar amb aquesta empenta municipalista i reconéixer la seva autonomia. S’ha de recuperar sobirania per als municipis, en tant que espais on millor es es pot desenvolupar la democràcia participativa, on la gent es pot implicar en la direcció dels seus assumptes a través de processos de deliberació i presa de decisions. Això implica canviar l’actual repartiment de poder entre entitats locals, nacionals, estatals, europees, per donar més pes als municpis i construir a partir d’ells xarxes on compartir sobiranies.