El sistema públic de salut del nou país ha de reconèixer les singularitats de les persones LGTBI. El tracte envers el col·lectiu ha de ser igualitari, no estigmatitzador ni patologitzador. Cal garantir l’accés als tractaments pel VIH i a les campanyes de prevenció de les ETS a tot el territori.
Salut
Jo reformularia una mica la frase: “El sistema públic de salut ha de garantir un tracte igualitari, no estigmatitzador i no patologitzador envers les persones LGBTI. Cal una millor formació als professionals de la salut per la gestió de persones del col·lectiu, per a rebre el millor servei possible i evitar caure en un tracte diferencial. Així mateix, cal desplegar una política efectiva de prevenció de ITS a tot el territori i fomentar les revisions periòdiques, tot garantint un accés per als tractaments del VIH i d’altres ITS com l’hepatitis”.
Els canvis que introdueixo van enfocats a:
1- més que parlar de singularitats de les persones LGTBI, el que cal és una millor formació a molts professionals de la salut que no saben com actuar en alguns casos, fet que crea precisament aquest tracte no igualitari i estigmatitzador.
2- Primer s’ha de prioritzar campanyes serioses de prevenció i de foment de les proves per detectar possibles ITS, que d’ençà a la crisi i els governs de dretes han patit unes retallades molt fortes i, consequentment, han augmentat els casos, especialment entre els joves.
3- Actualment es parla d’Infeccions de transmissió sexual, no d’enfermetats.