Prostitució

feminismes
#1

Manifestem el nostre rebuig i la necessitat de lluitar contra la trata de persones amb fins d’explotació sexual i la prostitució forçada. A la vegada, volem treballar per la defensa dels drets de les dones que exerceixen la prostitució, donant-los veu, ja que creiem que donar suport al seu empoderament és el primer pas per defensar els seus drets.

#2

Totalment d’acord en el combat contra els proxenetes, contra el tràfic de persones… També, esclar, en la defensa de les víctimes… Però en el redactat actual sembla que s’estigui en contra només de la prostitució forçada. Deixant de banda que a la pràctica la immensa majoria de la prostitució és forçada, em sembla que unes línies programàtiques haurien de deixar clar que com a norma general s’està en contra de la prostitució.

La defensa de la prostitució lliure correspon a una concepció liberal. En la nostra concepció republicana de la llibertat, no podem pensar que no hi ha cap problema en el fet que una persona voluntàriament es vengui com a esclava, o vengui un ronyó o qualsevol altra part del seu cos, o que faci un contracte per deixar-se matar a canvi de diners per als seus hereus. Oi que no? Doncs, tampoc podem deixar entreveure que la prostitució lliure és un “treball sexual” com qualsevol altre. Si aspirem a abolir algun dia el treball assalariat capitalista (un contracte d’esclavatge a temps parcial), també hauríem de voler abolir el contracte de prostitució.

Es pot matisar que hi ha casos particulars difícils de classificar. Per exemple, clarament, l’oferta de relacions sexuals a persones que per les seves circumstàncies, com ara discapacitats físiques greus, tenen difícil accedir-hi per altres camins. En aquests casos, hi ha moltes raons per les quals una persona pot voler oferir aquesta relació: empatia, desig d’ajudar, solidaritat… i no s’hauria d’excloure algun tipus de compensació econòmica.

Vull que quedi clar que no estic parlant de perseguir les prostitutes sinó els clients i els proxenetes.

En resum, només volia fer notar que la discussió sobre la prostitució és un tema obert.

#3

Obiament, totalment d’acord en el combat de la prostitució forçada i la lliuta contra els proxenetes i el tràfic de persones.

Però amb la prostitució que s’exergeix lliurament, cap problema, sempre que realment sigui lliure i s’exergeixi amb condicions sanitaries i es reguli.

#4

Prostitució. (p.48)
Aquells que estan a favor de regular la prostitució com un treball més, exigeixen que s’actuï de manera autònoma. És el cas d’associacions com a Hetera o organitzacions com Amnistia Internacional, que exigeixen drets laborals per a les treballadores del sexe, així com formació, llocs on exercir, contractes, etc. Un exemple de model regulacionista seria Amsterdam amb el seu barri vermell o Alemanya.

És important aclarir que no és el mateix prostitució que tracta de persones. Encara que estigui relacionat. Segons l’ONG Anesvad, que cita diversos estudis, vuit de cada deu dones a Espanya exerceixen la prostitució en contra de la seva voluntat, però “no es tracta d’una qüestió de majories o minories, ja que les minories també han de tenir drets”, assenyala Mamin Briz. En Hetera porten lluitant en defensa dels drets de les prostitutes i la normalització d’aquesta activitat des de 1995. “En 2002 es va començar a sancionar a les prostitutes que exercien al carrer amb ordenances cíviques”, compte, “això fa que davant l’opinió pública sembli una pràctica il·legal, encara que no ho és”.

Text a incorporar a continuació
Estem a favor de la normalització de la prostitució i una consecució de drets laborals.

#5

Afegir:
Caldria portar a terme la regulació de la prostitució no forçada de manera que el seu exercici sigui respectat i protegit de qualsevol mena de proxenetisme.

#6

Totalment d’acord amb l’esperit del grup impulsor encara que penso que s’hauria d’ampliar una mica el punt
Moltes vegades parlem en nom de les treballadores sexuals sense ni tan sols escoltar-les, presentant-les sempre com a víctimes necessitades d’ajut, sense capacitat de decidir sobre la seva vida, tot amb un marcat esperit paternalista. Ens oblidem que elles han començat a expressar-se amb veu pròpia per mitjà de les seves organitzacions. Hauríem de parlar també d’un problema fonamental per aquest col·lectiu: l’estigma social que recau sobre elles i que provoca en moltes ocasions sentiments de vergonya i de culpa que impedeixen el seu empoderament.