Defensem el concepte de Policia de Catalunya, basada en els cossos de policia que depenen de les institucions catalanes: Mossos d’Esquadra i policies locals. Cal potenciar els elements de sistema que permetin una actuació al màxim de coordinada i comuna possible, sempre des del respecte a l’autonomia municipal pel que fa a la dependència dels cossos de policia local. Cal avançar en un millora constant de la formació que els dos cossos reben a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, potenciant la formació en matèria de respecte als drets de la ciutadania. Els cossos policials han de potenciar les unitats de mediació que poden resoldre la majoria de conflictes socials sense necessitat d’altres actuacions. I tots dos cossos han d’actuar sempre des del principi de la proporcionalitat i dins del codi d’ètica policial que ha de regular la seva actuació.
Policia de Catalunya
Seria bo reforçar la idea que es pot i s’ha de concebre un model de seguretat i policial en harmonia amb els drets humans, per la qual cosa s’han de reforçar una sèrie de principis i salvaguardes que impregnin de manera efectiva l’activitat policial.
S’ha d’adoptar un enfocament de drets humans com a millora de la qualitat, l’efectivitat i la legitimitat del servei policial.
Per la naturalesa dels poders que s’atorga la policia s’ha de ser conscient que hi ha una relació delicada entre la tasca policial i el respecte als drets humans, es per això que l’estricte respecte als estàndards internacionals de Drets Humans és un ingredient clau.
S’ha d’apostar per un nou model de policia, una policia de proximitat i de mediació on s’adopti un enfocament integral i planificat que faci dels drets humans un element central d l’activitat policia. La formació i la rendició de comptes són claus. Amb aquest objectiu és clau la creació d’un organisme independent i extern de supervisió.
Es podrien afegir alguns conceptes dels que no es parla.
El Codi d’ètica de la Policia de Catalunya té com a finalitats:
1- Promoure un model de seguretat pública basat en la protecció dels drets, en la seguretat jurídica per al seu lliure exercici i en la seguretat material que l’Estat social i democràtic de dret està obligat a garantir.
2-Enunciar i desenvolupar els principis d’actuació de les policies de Catalunya, com a servei públic fonamentat en el respecte a la dignitat i els drets que se’n deriven.
3- Enunciar i desenvolupar els drets i deures i les normes ètiques de conducta que en deriven.
4-Contribuir a la seguretat jurídica com a dret de les persones membres de les policies pel que fa a les normes que en regulen l’actuació.
5- Fer accessibles a la ciutadania les normes bàsiques d’actuació de les policies.
6-Promoure les bones pràctiques i la inserció del judici de valor ètic en l’actuació policial.
7- Reforçar la dimensió ètica en l’organització policial, en les seves estructures i recursos materials i humans.
D’aquesta forma, insta a les policies de Catalunya a establir relacions estables i actives amb la ciutadania i les seves organitzacions cíviques per a un millor servei a la comunitat, amb una especial atenció vers els col·lectius més desprotegits i vulnerables, i a fomentar, mecanismes de mediació en conflictes entre la ciutadania per afavorir-ne la resolució pacífica dels efectes.
Al final on el grup impulsor parla de la proporcionalitat crec que s’hauria d’incloure els principis de congruència, d’oportunitat en la utilització dels mitjans al seu abast i han d’actuar amb la decisió necessària i sense retard quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable.
També crec que s’haurien d’incloure si volem que aquesta formació i coordinació de la que parlem sigui real i efectiva es finançament per les plantilles, actualment afectades per la campanya “sota mínims”. Potenciar com diu el text la mediació vol dir treure recursos ( en aquest cas efectius, treballadors) d’un servei per cubrir un altre.La idea es bona i mitjançant la prevenció és poden evitar actuacions posteriors però sent concients de la realitat de les plantilles actualment.
Actualment existeix el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya format per persones dels àmbits acadèmic o professional amb acreditada solvència i experiència en disciplines del coneixement com el dret, la sociologia, la psicologia i l’ètica, i en els àmbits de la seguretat i la policia.
Poden assistir a les reunions altres persones expertes o tècniques en matèria de seguretat, assessors externs i entitats relacionades amb la defensa dels drets humans i dels valors ètics i democràtics, i professionals de la policia de prestigi reconegut.
En tot cas no és un organisme independent ni extern de supervisió.
En la meva opinió ja existeix un regim disciplinari intern i un sistema judical independent que hauria d’actuar en casos de negligencies, abusos… un altre tema és el de la " independencia de la justicia" " no politització de la policia".
Només un apunt: he raonat a l’apartat adient la necessitat d’un canvi radical en l’estructuració i funcions del 948 municipis actuals, que qualifici¡o d’insostenible.
Responent a aquest tenor, on el GI diu “…sempre des del respecte a l’autonomia municipal pel que fa a la dependència dels cossos de policia local.”, hauria de fer alguna referència a la necessitat de concentrar algunes de les policies locals existents, per evitar minifundismes i interessos espuris.
Ignoro com formular-ho millor.
Afegir:
Els Mossos d’Esquadra i Policia Locals atendran de forma prioritària al compliment de les normoes derivades deles competències municipals: ordenances i demés aspectes encaminats al bon govern de la ciutat deixant com a activitat subsidiària la resta de tasques policials. Llavors en aquest sentit cal estudiar la possibilitat de la unificació dels cossos policials. On només hi pugui haver un sol cos.
Espanya és el país amb més policies per habitant de la Unió Europea; només se’ns s’equiparen les repúbliques bananeres. Han de ser els suficients, ben pagats, ben formats i que tinguin clar, com els jutges i magistrats, que qui els paga el sou són els ciutadans, no els polítics, i a ells, als ciutadans, es deuen. Cal lluitar contra la habitualitat dels mals tractes i tortures de la policia espanyola, tapada i protegida per jutges, com innumerables sentències del TEDH e informes de la OSCDE han senyalat. Cal assenyalar que, fins ara, torturadors i encobridors han restat impunes, potser per que els vexats i torturats eren essers «políticament rellevants».
Em sembla una proposta exòtica.
Jo, si no ho he llegit malament, confon plenament les competències locals -per a les quals sí que serveix- amb les nacionals, pròpies i bàsiques dels MdE.
Com es volen barrejar els dos distemes policials de 948 municipis (una barbaritat insostenible a superar pel nou estat propi republicà) amb la cura dels interessos globals del país, amb competències tan enormes, sofsticades i delicades com la ciberpolicia, el terrorisme, la corrupció organitzada, la trata de persones, la violència de gènere, la cooperació internacional…?.
El que per descomptat comparteixo és que totes les policies s’han de formar en una mateixa escola nacional i sota criteris comuns democràtics i moderns, amb rigorosa selecció de les persones adients.
No ho confon. Es un problema tècnic a l’hora de fer l’aportació A la ponència es diu Mossos l’Esquadra i Policia Local.L’afegitó va al darrera de Local
de manera que: La proposta va només adreçada a les funcions de la Policia Local, que habitualment es concentren poc en la tasca específica
No sóc prou expert en el tema, però sí que el suficient com per valorar que la formació, accés, capteniment i, sobretot, transparència i retiment de comptes en les actuacions de les nostres policies, (nacional ( MdE ) i locals) tenen uns estàndards de qualitat més comparables amb les millors policies del nostre món democràtic que les policies i cossos de seguretat de l’Estat espanyol.
Insisteixo en el meu limitat coneixement del tema, però em baso en el que conec del dia a dia al nostre país i en la seva traducció als mitjans, molt més crítics que cap dels espanyols.
Només pel que veiem diàriament, en termes de procedència (franquisme original i hegemonies de PPPSOE en democràcia) l’opacitat i l’escassedat i dificultats a denunciar graus de lesió de drets humans entre el CPN i la GC a molts territoris espanyols i l’absència de control per part de poders estatals, autonòmics i ,locals a la major part d’Espanya és notable.
Poso com exemple senzill la reiterada agressió dels drets lingüístics al País Valencià per part d’aquells cossos. Algunes situacions (poquíssimes) que arriben a salvar la censura i la pressió dels poders dministratius d’allí ens mostren abusos de poder i fins i tot accions clarament feixistes en funcionaris d’arreu del PV. També a les IB.
La Plataforma per la Llengua té i ha documentat profusament casos fins i tot esfereïdors.
Sóc dels convençuts que els cossos de seguretat forman part del serveis de l’estat del benestar (o del malestar) d’una forma central.
Acabo, doncs: en la mesura que participem en la política espanyola (de moment encara som espanyols) hem de promoure una policia d’acord amb les regles democràtiques més estrictes. Però advoco per no confondre les policies catalanes amb les espanyoles. Les primeres, ara com ara, em mereixen un respecte molt superior.