Cal superar el model actual de protecció de la infància i avançar cap a la promoció i la garantia dels seus drets, prestant especial atenció a la participació i implicació de la infància en la definició del seu present. Igualment, hem d’aprendre a escoltar els infants i els hem d’incorporar en el disseny de les polítiques públiques.
Infància
DretsHumans
#2
La Guardia i Custòdia Compartida, un Dret de les nostres filles i fills en casos de separació o divorci dels pares i mares. Tant en relacions de pares o mares heterosexuals o homosexuals. Creació de Doble Empadronament dels fills, en domicilis paterns i materns per tal de garantir els seus Drets. Garantir el Dret als menors i mantenir la igualtat entre dones i homes. Tant en relacions heterosexuals com homosexuals. Per un Pais que respecti els Drets Humans. Informació i educació a la Ciutadania (escoles. O.Benestar…). PEL CANVI
Afunesro
#3
Cal valorar com un dèficit la ubicació de la proposta per infància a Cicles de Vida. Caldria redirigir part de les reflexions i propostes a l’apartat d’un model de benestar. Si és manté una part a Cicles de Vida en aquest apartat cal ubicar una proposta d’ampli abast per fer possible la infància. Primer de tot situaríem “Cal garantir el dret de tot infant a tenir infància, a ser escoltat, tenir en compte la seva perspectiva, poder exercir els seus drets. Cal fer possible que tots els infnats tinguin al seu abast el conjunt d’oportunitats que fan possible el seu desenvolupament, el seu present i el seu futur. Volem garantir, de diferents maneres, les oportunitats vitals que tot infant té dret a tenir per rebre resposta a les seves necessitats. Volem impedir que l’empobriment dels seus adults es converteixi en una privació sistemàtica de les seves oportunitats ( Apostant per les rendes d’infància mentre arriba la renta bàsica o garantida).
La nostra proposta és garantir la infància per no tenir que protegir-la. Fer possible que en diferents moments i situacions de les seves vides es produeixi tot allò (estímuls, aprenentatges, afectes, experiències, etc.) que serà determinant per a la seva construcció com a persones (educació 0-3, suport a les famílies, educació en el joc, acompanyament en les transicions escolars, etc.). Volem facilitar de manera activa i participativa les possibilitats d’aprenentatge, d’adquisició de competències, coneixements, sabers, cultures, que són necessàries per viure en la societat actual en companyia d’altres persones, formant part d’una comunitat.”
Proposem afegir aquesta reflexió davant del punt actual de la ponència.
En la gran majoria de casos, el divorci, acaba desestructurant als infants de la parella divorciada. En el meu cas, la custòdia la té la mare, i jo hauria de pagar una pensió, que per cert, no pago perquè no tinc cap ingrés. I això comporta, una molt mala relació amb la meva ex, amb faltes de respecte, insults i maltractament psicològic. Però, després de fer 500 kms. per a estar un cap de setmana amb el meu petit, aquest em diu: Papa vull estar més amb tu, et trobo a faltar, aquesta frase la diu sempre que el recullo o el deixo amb la seva mare. Però fa 10 dies em deixa anar la següent: Papa diu la mama que no serveixes per res. No tots els pares som dolents ni totes les mares les millors del món, però hem de lluitar pels nostres fills, que pateixin el menys possible, en cas del divorci dels progenitors.