Els rols i valors tradicionalment atribuïts a les dones per legitimar discriminacions i exclusions són universals i pertanyen, per tant, a totes les persones. Com que aquests rols i valors han estat vetats en l’esfera política, ara s’han de visibilitzar i enfortir. Feminitzar la política vol dir incorporar més dones a la política i fer-la més feminista. Aspirem a una representació paritària, que reflecteixi la composició real de la societat. Cal garantir el dret de les dones a representar i ser representades, així com a integrar la diversitat de col·lectius que formen la nostra societat. L’actual representació de la democràcia patriarcal privilegia l’home blanc, heterosexual i amb cos i funcionalitat normativa com a model prevalent. És des d’aquest model androcèntric des d’on s’han instituït els drets i impulsat les polítiques. Cal incorporar la perspectiva de gènere per a la construcció real i efectiva dels drets de ciutadania. Les dones som més de la meitat de la població i cal que la participació política estigui garantida. L’acció positiva, la paritat o les quotes no són pas una solució, però són necessàries quan les premisses i les bases són desiguals, tal com succeeix en el model polític actual.
Feminització de la política
Jo afegiria que cal promoure la igualtat, tant en la societat com dins de Nou Subjecte Polític, i lluitar contra qualsevol forma de racisme, xenofòbia, masclisme o exclusió per identitat de gènere o orientació sexual. En aquest sentit, el Nou Subjecte Polític ha de defensar una política de tolerància zero davant qualsevol expressió o comentari masclista, *homófobo o xenòfob en qualsevol dels seus espais de participació. A més, promou la participació política de les dones en el partit, atenent en particular les necessitats de conciliació de cada persona que participi en el Nou Subjecte Polític a partir del compromís explícit en els reglaments i protocols de l’organització d’atendre aquestes necessitats i, igualment, quan escaigui en l’exercici de la seva funció pública.
Per a això cal debatre amb honestedat i respectar totes les opinions, un objectiu pel qual s’intentarà sempre fomentar el diàleg i la cerca de consensos. La gestió política funcional dels òrgans del Nou Subjecte Polític ha d’atendre a protocols de respecte, lleialtat i comprensió, sent necessari i fonamental que aquesta gestió tingui un clar enfocament feminista, segons es recull en el document d’igualtat. Es considerarà com a infracció greu dificultar per la força o sota coacció el normal desenvolupament de l’ordre del dia en assemblees o reunions de treball, així com impedir l’ús de la paraula a qui estigués fent legítim ús d’ella, insultar, mofar-se o usar un llenguatge despectiu a les xarxes socials.
Qu’e tema !! Ante todo… desconectar G’enero de Feminismo. No es que quiera imponer a la comunidad de hablantes la significaci’o’n que deben tener las palabras. S’i creo que bien vale un replanteo de lo que las palabras cargan… en un momento determinado. La palabra Feminismo podr’ia ser una v’ia eficiente para cuestionar la l’ogica que se propone encerrar a las significaciones en Totalidades que no dejan lugar a la posibilidad de convivir con lo que ella no encierren. Justamente, la Totalidad podr’ia pensarse como el producto de lo que se exilia, de lo que se descarta…, y en funci’on de esto que est’a fuera…, poder reconocerse en un Todo. Creo que bien vale el intento de aventurarse en esta posibilidad de discernir las consecuencias a las que podr’ia arrojarnos, si somos consecuentes con ella, la Feminizacii’on. Si de ella podemos atrapar a todo lo que resulta Singular, Particular…, o el elemento del que se vale la l’ogica totalizadora para establecer su Imperio, habr’a que darle alg’un lugar real en la escena de Lo Social, cuya inercia tradicionalmente transita la c’omoda actitud de la taxonom’ia. Es este el lugar, el de lo particular…, que se le ha dado en el Discurso Totalizador…, Masculino, a la Mujer ?? No lo parece. La Mujer, es sancionada como tal desde este Discurso Masculino, y ubicado en una posici’on que le es Funcional. C’omo, entonces despegar a La Mujer significada por lo Masculino, de La Mujer que no se deja atrapar por ‘el, en su pat’etica funci’on de cuidado, servidumbre, abnegaci’on…, etc. ?? Inequ’ivocamente…, ser’a por el sesgo del Discurso, que podr’a replanatearse, lo infructuoso del intento de tal ecuaci’'on. Lo Masculino necesita al G’enero. necisita la construcci’on de esa otredad que lo sostiene, a condici’on de que no se radicalice, ni lo ponga en cuesti’on. Quiz’as…, as’i como Galileo parti’o de una fantas’ia: Ley de la Inercia, y Marx p;arti’ol de otra: Ley del Valor, tendremos que hipostasiar, como condici’on que nos p;ermita tomar arranque, la presencia de esta NoTotalidad que agujerea la f’errea armadura que hasta ahora a regido a nuestro Sentido Com’un.
Mientras la mujer no sea liberada de la obligatoriedad de realizar actividades de curas al núcleo familiar.
Las actividades atribuidas al rol de la mujer (Economía de la reproducción en el hogar), deben dejas de ser invisibles y adquieran el valor que le corresponde.
Si no hay una política dirigida a modificar estos errores-sociales, será difícil l que la mujer pueda dedicarse a participar en la política con el mismo derecho y posibilidades que el hombre.
Eliminar el concepto de “roles de la mujer” por “roles de la sociedad”.
Liberar a la mujer, es fundamental para que pueda canalizar y desarrollar toda su capacidad en el mundo de la politica y la sociedad.
Feminizar la política no es que haya más mujeres en las instituciones si no que éstas defiendan e impongan contenidos feministas.
Una política feminista es incompatible con el velo. El velo es violencia machista, sistema patriarcal e invisibilidad para la mujer.
El velo es una ofensa en un país en el que la mujer ha sufrido durante siglos, y en su historia más reciente, durante la última dictadura, un burka interior.
Las mujeres hemos de ser oídas por aquello que decimos y no por el hecho de ser mujeres.
El problema de las cuotas, además de ser una falsedad a la que mucha mediocridad se agarra, es que crea el problema de la superficialidad: lo más dañino para el feminismo es una mujer pública haciendo el ridículo.
També fer referència a capgirar totes aquelles lleis que segueixen discriminant a les dones i promoure polítiques que estiguin basades en el respecte escrupolós del principi d’igualtat. És prioritari per tant reforçar la perspectiva d’una economia feminista ja que és aquí on recau i s’amaguen les arrels de la desigualtat i revisar les polítiques d’ocupació, dels usos del temps, dels rols familiars, de la capacitat de decisió i l’aplicació de la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la política.
S’hauria d’introduir un comentari sobre la importància d’invertir en els plans d’igualtat i aquests no siguin només línies general a seguir sinó que hi hagi inversió en programes concrets i monitoreig constants de la seva aplicació. S’ha d’acabar amb la marginalització de les polítiques d’igualtat dins dels pressupostos i amb les retallades en sectors com la lluita contra violència de masclista que com sabem te conseqüències terribles.
En aquest paràgraf o algun altre es podria també fer més èmfasis a la necessitat de la responsabilitat compartida de les tasques domestiques i reproductives i la necessitat d’implementar mesures i concretes per a incentivar a las homes a prendre la mateixa carga i responsabilitats de les dones en la cura dels fills, familiars dependents o persones grans. Sense una veritable coresponsabilitat i reconeixent del valor essencial d’aquest treball reproductiu seguíem encaixats dins un sistema patriarcal i reproduint la tradicional distinció dels rols de gènere que es tradueix en una clara discriminació laboral a les dones i suposant l’acumulació de desigualtats al llarg de la vida.