Entenem les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament com agents de canvi i emancipació, i en reclamem l’acció de transformació social. Tenen el seu punt de partida en la identificació de necessitats i estan estretament lligades a l’avaluació de l’impacte i la pertinència. Per això, necessitem que contribueixin a pal·liar les causes que originen les desigualtats, i en especial les desigualtats entre homes i dones. Defensem unes polítiques de cooperació sensibles als canvis, adaptables als reptes globals i a les necessitats que experimenten els agents d’aquest canvi. Una veritable política de cooperació ha de fomentar el pensament crític, l’emancipació social dels pobles i potenciar la capacitat de creació col·lectiva dels seus agents. En el món que volem construir les cures seran el centre de la vida i els drets humans, tant dels homes com de les dones, estaran plenament garantits, igual que aquells drets socials, econòmics, ambientals i polítics que considerem bàsics per a la dignitat de la persona i per al ple exercici de la democràcia.
Emancipació i transformació social
Bàsicament d’acord, hem de treballar per un model de cooperació internacional per al desenvolupament que vagi molt més enllà de l’ajut humanitari i l’ajut d’emergència. Que sigui realment una política pública.
Alba
#3
Totalment d’acord, és més, crec que és bàsic que, de manera explícita, defensem una política pública de cooperació, al meu entendre, no és suficient dir que no farem anticooperació, hem de defensar un compromís actiu en la lluita per la Justícia Global des de qualsevol institució.