Eliminar els diners en efectiu

ètica-transparència
#1

Ara tenim l’oportunitat de disenyar una organització equitativa i justa, no es tracta de canviar uns parásits politics(350 diputats+senador+CCAA) per uns altres iguals, es tracta de proposar innovacions que veritablement millorint la societat.
Si no existis el diner en efectiu no seria possible la corrupció ni el frau fiscal.
Per que no s’ha fet havent-hi mitjans tecnologics? La resposta es inconfesable.
Ho deixo a la vostra consideració tot i sabent que les novetats crean rebuig

#2

Hola, Carme,
Necessito més explicacions, per poder opinar.
No puc admetre pas que tots els congressistes i senadors espanyols siguin uns “paràsits”, ni menys encara els 135 diputats i diputades catalans (alguns d’ells els conec molt més bé i me’n refio).Ni tan sols uns quants eurodiputats seriosos i pencaires. No
Encara “no ens representa” ningú ?. Hauríem fet un pa com unes hòsties, després de tantes votacions…!.
Això em fa ser escèptic a que la seva proposta sobre l’eliminació del diner en efectiu ens ho hagi de solucionar tot.
M’ho haurà d’explicar més bé, ho sento.
Gràcies.

#3

Bona tarda, Josep M: Com a ciutadana de peu penso en les persones que malviuen i alhora veig als diputats de qualsevol ordre (central, autonómics o europeus) que gaudeixen d’uns privilegis materials que per capacitat económica de pais no ens correspon. A més a més si hi ha disciplina de vot perque necessitem tantes cadiretes ocupades per persones que dormiten, jugen amb els móvils o llegeixen els diaris, miri les fotos que circulen per internet.
Altre argument, perque tants políticis si després contractem experts per prendre decisions i legislar, altre vegada amb disciplina de vot.
Des de el punt de vista d’un ciutada sencill aquesta es la visió i no estic fent servir l’alt index de corrupció ni l’estilisme que alguns d’ells llueixen, demostren que hi ha molt de temps per canviar de pentinat o possar-se una xaqueta de mafios.
No, Sr. Armengou, crec que jo no podran engatusar al poble tant fàcilment, tot i que fan esforços per embrutir a la ciutadania.
Pot ser vostè es defensor dels privilegis que li acabo d’esmentar.
Gràcies per la seva resposta i disculpi si la meva impulsivitat l’ofen

#4

Avui en dia l’efectiu nomes es el 3% dels diners. Quan es defrauden diners cap a paraissos fiscal, no es porten maletes plenes de bitllets, sino a traves del sistema bancari.

Si es vol evitar frau fiscal s’han de cambiar les lleis i els tractats amb paissos anomenats paraissos fiscals i establir unes normes fiscals comunes a l’Unio Europea, cosa bastant complicada.

Es cert que hi han noves tecnologies com l’anomenat “blockchain” que aporten mes seguretat i menys centralitzacio que el sistema actual. Al no poder controlar o manipular aquest sistema - ja que cada usuari te una copia guardada de totes les transaccions - seria molt mes facil i efectiu aplicar un sistema impositiu.

#5

No m’ofèn gens,
No sóc -penso que es deu notar- defensor dels privilegis que els atorga. Per al qui treballen de valent, no ho són.
És cert que n’hi ha de dropos. Però anomenem-los, a uns i altres. No els fiqui tots al mateix sac.
Però el tema va de diners en efectiu, una cosa que no conec bé. I que encara no m’ha explicat…

#6

Això ja ho començo a entendre. Gràcies, jgimcas.
Se’m fa difícil però, d’imaginar que la gent que es dedica les 24 hores del dia a pensar en com fer més diners i més opacs no pugui reeixir, com sempre,a fer-nos la vida impossible a tota la resta.

#7

Bon dia, Josep Maria: Deixaré de banda la crítica als paràsits perque és massa fàcil i , afortunadament, és visible per a tothom, i és curiós que quan es manifesten crítiques els paràsits es defesen dien que son “populistes” aquells judicis censuradors, costa creure tant cinisme.
Sobre la desaparició del efectiu, he oblidat incloure la indispensable condició de que també han de desapareixer els paradisos fiscals internacionals.
Si fem un exercici d’imaginació i ens representem un mon sense efectiu comprobarà que el petit ratero no existiría perque no hi ha qué robar, ni monenders, ni joies, ni objectes de valor, ningú comprarà res robat perque no hi ha diners.
En tot moment es pot seguir la trazabilitat dels diners ja que sempre els seus moviments quedaràn reflectics a les entitats financeres. Més imaginació, un traficants de estupefaents, un proxeneta, o altres persones sense ofici ni benefici, quan aparegués un moviment de diners en el seus comptes haurien de donar explicacions de l’origen d’aquets ingressos, explicacions inconfessables.
I que dir dels politics que veuen incrementat el seu patrimoni o nivell de vida més enllà del que els hi pertoca per ingressos declarats.
Hi ha molta feina a fer per part del legislador i no es fa, pot ser la resposta a perque no es fa també sigui inconfessable.
Voste diu, defensan als politics, “hi ha de dropos… però no fiqui tots en el mateix sac”, aquest blat net perque calla i no crida tanta i tanta malversació. El seu silenci no els dignifica, precisament.

#8

Hola, jgimcas, estic amb tu amb la iniciativa internacional d’eliminar el paradisos fiscals.
Es evident que no hi ha voluntat política de fer-ho, crec que l’aeroport de les Bahames va ser finançat per la Unio Europea, quina paradoxa¡
Hi ha maneres de presionar pel tancament dels paradisos fiscals, si ens fixem com bloqueixen a Cuba, o Venezuela, podrien fer-ho amb Suiza, o les Illes Man, o el mateix Gibraltar, i tants i tants, es evident l’nterés dels politics per no canviar les regles del joc.
Fins que la població de la comunitat internacional no es trobi assebentada serà dificil fer pressió per aconsseguir aquesta desaparició, es casi la lluita de David contra Goliat, però s’ha d’intentar sense defugir per la dificultat

#9

Tens rao, tot i les dificultat que hi han, no hem de donar la lluita per perduda. Si la poblacio sapigues de veritat tot el que les grans empreses i fortunes fan a esquenes de la poblacio per evitar impostos la gent (espero) sortiria al carrer. Es per aixo que el que hem de fer es demanar transparencia completa a les institucions europees i als governs nacionals. Ja varem veure el clamor que va crear els papers de Panama. Quan la gent te coneixement de les injusticies que es cometen, sobretot per gent privilegiada, el qual afecta al finançament de les nostres necessitats basiques es quan hi han protestes i es poden canviar coses!