La institució de la família no és patrimoni de ningú. Advoquem pel reconeixement de la diversitat de formes que pot prendre. Dos pares i dues mares també són família. Un pare o una mare soltera també.
Diversitat de formes familiars
chcamar
#2
I dues o tres amigues que crien les seves nenes juntes, o el iaio i la iaia en moltes ocasions, una tieta, els germans i germanes grans quan han faltat els pares… Crec que seria interessant obrir el debat sobre si podem deslligar el concepte “família” del concepte “parella” o “amor romàntic”, més enllà de la identitat de gènere de dites parelles.
Com que la institució de la família no és patrimoni de ningú, no podem posar límits al que és una família centrant-nos en una rel·lació afectivo-sexual com a nucli, doncs podem discriminar famílies que no compleixin aquesta condició (a banda de les monoparentals, que sí les reconeix el text). Amb que sigui un entorn que doni estima i recursos a les nenes i nens, a mi ja em va bé.
isavena
#3
Proposo una esmena en aquest apartat:
Apartat 5.3 LGTBI (Pg 54).
Diversitat de formes familiars
En primer lloc potser no es tracta tant d’advocar pel reconeixement de la diversitat de formes que pot prendre la família, ja que legalment ja està reconegut, potser seria més correcte parlar de visibilitat, o de desestigmatització social de la diversitat familiar.
La frase :
Un pare o una mare soltera també.
La substituiria per:
Les persones que ha emprès la paternitat o maternitat en solitari també (tal i com es va fer servir al programa d’En Comú Podem)