Diagnosi d'Ètica i transparència

ètica-transparència
#1

Reivindiquem l’ètica i proclamem l’ètica en la nostra pràctica política. L’exigència ètica és una crit indignat que està present a la nostra societat des de fa anys. Males pràctiques en la política institucional, el món empresarial o en les entitats financeres ho expliquen. Comportaments corruptes des de les institucions; dinàmiques especulatives vinculades a la bombolla immobiliària; polítiques que han estat agressions als sectors de la nostra societat més afectats per la crisi; aprovació de lleis contra els drets socials i laborals, pràctiques empresarials que tracten els i les treballadores sense la dignitat que mereixen; entitats financeres comercialitzant productes que han fet perdre els estalvis a desenes de milers de persones, moltes d’elles gent gran, i han protagonitzar una veritable estafa immobiliària que ha provocat centenars de milers de desnonaments emparats per unes lleis que són un autèntic frau social.

Cal lluitar contra la corrupció i cal combatre la cultura de la seducció dels diners i del poder, cert, però amb això no n’hi ha prou. La corrupció és sistèmica i sistematitzada, necessita fomentar la despolitització de la ciutadania i la indiferència social, així com la promiscuïtat entre el poder polític, judicial i econòmic; poders que reprodueixen els seus privilegis i que aconsegueixen quedar impunes. La corrupció també és una veritable indústria. Frau fiscal, elusió fiscal, multinacionals amb milers de filials a paradisos fiscals, portes giratòries amb sous astronòmics, rescat de les autopistes, línies de l’AVE, el Castor… Els interessos d’una elit extractiva tenen conseqüències gravíssimes envers l’economia i manlleven recursos públics a les butxaques privades mentre es posa en perill les pensions i es retalla el pressupost públic. Acabar amb la corrupció és una qüestió d’emergència social i de salut pública.

L’ètica pot semblar una demanada abstracta, poc concreta, feta per quedar bé. Però parlar d’ètica és, essencialment, parlar del que considerem necessari, bo i just per a la immensa majoria de la societat. L’ètica és proposta i debat, és deliberació i decisió en societats plurals com la nostra; per això configura, de bon inici, la nostra proposta política.

#2

Fa referencia a “pràctiques empresarials que tracten els i les treballadores sense la dignitat que mereixen”. És només un problema de “dignitat”, o sobre tot d’explotació?

#3

Proposem afegir al finalitzar el paràgraf “…emparats per unes lleis que són un autèntic frau social…”: Assistim a una evident suma de febleses normatives i operatives en els respectius organismes i atribució de funcions vigents: dispersió, buits normatius, duplicitats o solapaments funcionals, inadequació de procediments, manques de coordinació, insuficiència de recursos. La corrupció també ha estat facilitada per una legislació feble i insuficient, les lleis de contractes del sector públic, per la utilització clientelar de les institucions, l’externalització abusiva d’activitats exercides per funcionaris i empleats públics, la insuficient coordinació entre els òrgans administratius, la debilitat dels controls polítics, l’escassetat de mitjans de la Fiscalia Anticorrupció i del Tribunal de Comptes, la lentitud de la Justícia i la manca de transparència i control dels procediments de requalificació urbanística i de contractació pública.

#4

El dret a la informació pertany a la ciutadania i és imprescindible per exercir els altres drets i per garantir la democràcia. La força política dels comuns ha de fer de la defensa d’aquest dret una qüestió prioritària.

Avui, el dret a la informació està greument amenaçat. Els grans grups financers i industrials han estés el seu domini sobre els grans mitjans privats de comunicació i han fet de la informació una mercaderia més, sotmesa a les regles del mercat. Paral·lelament, l’Administració ha retallat als mitjans públics els recursos necessaris per exercir la funció de servei a la societat i els ha convertit en corretges de transmisió dels partits hegemònics. Els grups periodístics i l’Administració han afrontat la crisi econòmica amb reducció de plantilles i precarització de la feina. La conseqüència de tot plegat és l’exclusió dels circuits informatiu de la majoria dels ciutadans, la unilateralitat de les informacions, la marginació de les veus crítiques amb el poder i la la uniformització i l’empobriment culturals.

#5

En las últimas semanas tengo la sensación de que la corrupción se acepta.No veo en la calle indignacion sobre el caso Urdangarin, las tarjetas black. Todo ellos felices en sus casas.
Educar desde la infancia para no aceptar actos de corrupción desde lo más mínimo, es imprescindible.
La ética, la ética personal diría yo no es abstracta, es el nombre que le damos a las actitudes cotidianas, es, sí le das el asiento a la señora mayor en el metro, si defiendes a un perro maltratado por su amo en la calle, si apoyas a una jovencita si es acosada en el metro o en la calle. Son hechos concretos. Esos hechos concretos reflejan de donde vienes, a donde perteneces, si perteneces a un proyecto político alternativo aún más.

#6

Transparencia en los presupuestos del Estado, las Autonomías, los municipios. Transparencia en las cuentas de la Monarquía.
Que el ciudadano y ciudadana puedan acceder a las mismas sin filtros. Si no sabemos que podemos criticar.