Diagnosi de Seguretat i justícia

seguretat-justícia

#1

La seguretat és un dret. Seria un error que les forces que volem transformar la societat regaléssim aquesta qüestió, que preocupa força gent, al discurs repressiu i retallador de drets. Cal bastir un discurs sobre la seguretat alternatiu al de la dreta: la seguretat no es garanteix tan sols amb mesures policials i pot orientar-se a la cura de les persones. Cal una política global, transversal, que impliqui tots els àmbits de l’administració (des de l’urbanisme i l’habitatge als serveis socials) i que tingui present la incidència de les desigualtats socials. Cal posar èmfasi en polítiques de mediació com a via per resoldre els conflictes. I cal potenciar actuacions més decidides contra xacres com la violència masclista. La política de seguretat és també impulsar una actuació decidida del poder judicial i dels cossos policials contra la corrupció. Sense oblidar aspectes com la seguretat viària que ha de tenir com a principal objectiu la reducció dels accidents de trànsit, en el marc d’una política de foment de la mobilitat sostenible.

L’Administració de Justícia, d’altra banda, ha de donar respostes als problemes de la ciutadania i ha de prestar un servei públic que sigui àgil, eficaç i modern. Un servei de qualitat per a tota la societat que, entre altres coses, garanteixi el compliment de la tutela judicial efectiva, posant-la al servei de les persones i fent-la accessible i de proximitat. Només hi ha una justícia i aquesta ha de ser igual per a tots i totes. Sense justícia no hi ha veritable estat de dret.


#2

Tornem a patir una diagnosi equivocada del que és la seguretat, mancada de “l’altra seguretat” que ens protegeix del foc, les calamitats, els accidents, fenòmens antròpics, riscos tecnològics i d’altres qüestions relacionades.
Un país en Comú ha de procurar també aquesta seguretat als ciutadans, siguin de barri o poble, allunyat o massificat, amb estàndards de qualitat ben ponderats.
Això implica la integració dels actuals cossos de Bombers (Aena, Ajuntament i Generalitat) de forma gradual, coherent, professional i amb dotació suficient per abordar una carta de servei ben definida, sense solapament de funcions ni duplicitats.
I també implica definir el model, on serveis públics essencials no poden dependre de voluntariat, apostant per la professionalització a tot el territori.
Cal parlar també de la prevenció, com a objectiu clau no reactiu i de la Protecció Civil per abastar de forma ben coordinada uns Bombers integrals.
Aquesta “seguretat oblidada” és la que confronta plantejaments de forma paradoxal amb la Policial, generant en ocasions dèficits greus i riscos no contemplats.
Cal reconèixer que te arestes i és mes fàcil aparcar-la com ha fet la política que ens ha portat on estem, és per això fonamental entomar i canviar aquestes inèrcies.


#3

La Justícia es, potser la branca de l’Estat de Dret mes malmesa i a la que el nou subjecte politic ha de prestar atenció inmediata. Més enllà de la crisi induïda que ens ha afectat a tots, s’ha sumat la voluntat per part de tots els executius, des del cop d’estat de 1983, de desactivar-la. Totes les mesures preses des de llavors han estat encaminades a que els jutjadors no fossin lliures davant el poder polític. Actualment está en estat letàrgic
Moltes discussions son parcials e incomplertes, per exemple, la del aforament dels polítics. El problema no es l’aforament, sinó el de la llibertat del jutge que l’ha de jutjar i la independència del fiscal que l’ha d’acusar. En l’actual estat de coses, desaforant de cop als polítics, a la llarga, les sentencies favorables serien, encara més nombroses que les que ara veiem i patim. Sobretot mentre l’advocacia de l’estat i la Fiscalia vagin actuant, con fins ara, de mer arma del gobern de torn
Cal recordar també, la ACCIÓ POPULAR, mecanisme que servia de control dels ciutadans en les barrabassades polítiques; i que s’ha reduït a mínims de països no democràtics… i a més havent, els ciutadans, de prestar fiança, moltes vegades prohibitiva. Podríem parlar també de la supressió del recurs previ d’inconstitucionalitat, o de canviar lleis aprovades per un parlament mitjançant introduir modificacions inserides en altres lleis que res tenen a veure.


#4

A quina seguretat ens referim?
Fisica, mental, emocional, social?
De la propietat privada?
Hauriem d’ampliar el terme seguretat, en el sentit de garantir les sobiranies que proposem: alimentaria, econòmica, tecnològica, bio-medica-farmacèutica, ambiental, …