La seguretat és un dret. Seria un error que les forces que volem transformar la societat regaléssim aquesta qüestió, que preocupa força gent, al discurs repressiu i retallador de drets. Cal bastir un discurs sobre la seguretat alternatiu al de la dreta: la seguretat no es garanteix tan sols amb mesures policials i pot orientar-se a la cura de les persones. Cal una política global, transversal, que impliqui tots els àmbits de l’administració (des de l’urbanisme i l’habitatge als serveis socials) i que tingui present la incidència de les desigualtats socials. Cal posar èmfasi en polítiques de mediació com a via per resoldre els conflictes. I cal potenciar actuacions més decidides contra xacres com la violència masclista. La política de seguretat és també impulsar una actuació decidida del poder judicial i dels cossos policials contra la corrupció. Sense oblidar aspectes com la seguretat viària que ha de tenir com a principal objectiu la reducció dels accidents de trànsit, en el marc d’una política de foment de la mobilitat sostenible.
L’Administració de Justícia, d’altra banda, ha de donar respostes als problemes de la ciutadania i ha de prestar un servei públic que sigui àgil, eficaç i modern. Un servei de qualitat per a tota la societat que, entre altres coses, garanteixi el compliment de la tutela judicial efectiva, posant-la al servei de les persones i fent-la accessible i de proximitat. Només hi ha una justícia i aquesta ha de ser igual per a tots i totes. Sense justícia no hi ha veritable estat de dret.