Diagnosi de Pacifisme i drets humans

pacifisme-drets-huma

#1

La humanitat no està vivint només una època de canvis, sinó un veritable canvi d’època. L’actual crisi global no només és econòmica, sinó també de legitimitat democràtica. Les seves conseqüències es tradueixen en un increment de les desigualtats. No hi ha democràcia sense drets i llibertats fonamentals, i en els darrers anys hem patit un important retrocés en aquest sentit.

Al mateix temps, però, les persones estem cada cop més informades i empoderades i hem iniciat un procés de canvi imparable amb petites revolucions democràtiques arreu. Formem part d’una ciutadania que defensem unes polítiques basades en la fraternitat entre els pobles i en la radicalitat democràtica, no només dins de les nostres fronteres, sinó en una Europa i en unes institucions internacionals diferents. Reclamem i som uns governants solidaris i fraterns, que no practiquem polítiques d’anticooperació en els països que hem empobrit fruit de segles de dominació. Igualment, promovem la resolució no violenta dels conflictes en molts dels casos causats per la manca de democràcia. L’empobriment tant democràtic com econòmic d’aquests països i les desigualtats que en pateix la població són conseqüència de les polítiques que han portat a terme els governants dels nostres països en la defensa dels interessos dels poders econòmics i en contra dels interessos de la gent.


#2

Ni aquí ni en lloc hi ha cap referència a la nostra posició sobre els problemes de política internacional que avui sacsegen el món, ni a la OTAN, ni als exèrcits…


#3

Estem construint noves formes de fer política.Formes de fer política que siguin el marc de funcionament i que ningú es sentir exclòs en el moment d’influir en com canviar la societat. Els ciutadans estem intuint que hi ha una nova manera de fer política ,més democràtiques i no tan jeràrquiques a més assemblaries. Una nova participació que estigui constituïda per totes aquestes plataformes que treballen pel bé comú i crear aliances de cara a que la ciutadania tingui un millor coneixement de la realitat i es impliqui cada vegada més, vull afegit també que crec que s’hauria de buscar formules perquè els joves s’impliquin més en aquesta nova realitat.


#4

No entiendo como podemos hablar de derechos humanos si uno tan elemental como el derecho a estar informados no entra en el debate. En estos momentos el trabajo de los grandes medios y cadenas de comunicación propician todas las formas de opresión que aspiramos a combatir. Por lo tanto, estimo fundamental incluir en nuestro programa cual es nuestra propuesta en defensa del Derecho Universal a la Información y Comunicación. Un derecho que, en estos momentos, pasa necesariamente por limitar la concentración de los medios, la propiedad cruzada de financieras y empresas estratégicas en los medios. Por otro lado, necesitamos que la ciudadanía deje de ser pasiva frente a los medios; la información es de su propiedad y debe empoderarse de ella.
Para esto hace falta un profundo estudio de qué comunicación creemos que necesitamos els comuns.


#5

Crec que en aquesta diagnosi manca fes esment a dos temes fonamentals que han condicionat la política de cooperació per al desenvolupament i foment de la pau dels darrers anys: en primer lloc les retallades pressupostàries i el discurs populista (recordem el “primer els de casa”) que ha patit la política de cooperació internacional; i en segon, l’intent per part del govern central d’anul·lar l’acció en política de cooperació dels ens locals i la proposta recentralitzadora que feia la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), també en aquest àmbit.

També crec que manca esmentar la necessitat d’assolir una coherència entre les polítiques en el marc de l’Agenda 2013 de Nacions Unides per al Desenvolupament i que persegueix un canvi a escala global