Diagnosi de Memòria democràtica

memòria-democràtica

#1

En un context de plena llibertat democràtica no es poden admetre memòries oficials unívoques o versions del passat que callin, amaguin o contradiguin les evidències històriques. La memòria democràtica, d’altra banda, és un element fonamental per construir el nou país que volem. No es tracta de recordar només els episodis més foscos de la nostra història (com la Guerra Civil o la llarga nit franquista), sinó de reconèixer en les lluites passades (les conquestes republicanes o la Revolució del 36) les possibilitats de canvi en el present. Les conquestes polítiques i socials assolides fins al moment, conquestes en perill per l’ofensiva conservadora desfermada al voltat de la darrera crisi econòmica, són hereves directes de l’experiència republicana, una experiència que va permetre a la meitat de la població convertir-se en ciutadanes de ple dret, i de la lluita democràtica contra la Dictadura franquista, una lluita on el paper de les dones, sovint invisibilitzades, va ser fonamental en les organitzacions col·lectives democràtiques.


#2

Crec que hauríem de reclamar la memòria democràtica de l’esquerra, cal que no oblidem que la República va començar com a un element de regeneració democràtica d’esquerres i que dos anys després va passar al bienni negre, de dretes, que precisament es diu bienni negre per ser de dretes i per ser contrarevolucionari, crec per tant que hem de reclamar com a nostre la revolució del 34 com a nostre, com a moviment d’esquerres i contra la reacció dretana de la República i sobretot cal posar en valor, el front popular envers la revolució del 36.


#3

Cal posar en valor i incorporar el valuós capital social que suposen les memòries col·lectives d’aquella ciutadania nova i no tan nova arribada de diversos indrets en diferents moments, i que amb les seves històries, relats i valors ens ajuden a la conformació d’uns valors democràtics comuns que porten a una identitat compartida en favor de la cohesió social. Les administracions públiques cal que tractin les polítiques de memòria amb un enfoc divers, múltiple i no necessàriament circumscrit dins els límits físics d’un territori o paisatge, a través del seu coneixement i reconeixement.