Diagnosi de LGTBI

lgtbi

#1

Les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans* o intersexe tenim el repte d’aprofundir en la igualtat de drets real i deixar de ser subjecte de discriminacions que vulneren el nostre dret a viure una vida plena d’acord amb la nostra orientació sexual o identitat de gènere. Catalunya és capdavantera en reconèixer els drets dels col·lectius LGTBI, si bé encara queda un llarg camí per recórrer i és necessari fer-lo extensiu no només aquí, si no a tot arreu.

La igualtat només arribarà el dia que puguem desfer-nos d’unes etiquetes creades per l’heteropatriarcat, que pretenen amollar-nos a una realitat que és molt diversa i amb múltiples matisos pel que fa a la manera de viure les relacions i la identitat del propi cos, però que no podem defugir mentre no se’ns reconegui com a persones de ple dret. L’assetjament i violència que les persones LGTBI continuem patint a les aules, la discriminació a la feina o l’espai públic i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat amb què continuem trobant-nos. És per això que no donem cap pas enrere i seguim en la lluita contra la LGBTIfòbia com a prioritat.

És imprescindible posar en valor totes aquelles persones activistes i entitats vinculades a les lluites socials que, des de fa anys, han sigut les màximes responsables per tal que ara mateix existeixin certs drets reconeguts a les persones LGTBI. És gràcies a aquestes lluites que a Catalunya vam aconseguir la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans* i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Ara és urgent el seu desplegament i aplicació efectiva per tal de sancionar totes aquelles actituds discriminatòries i violentes que dia rere dia patim les persones LGBTI al nostre país.


#2

Afegiria:

Primer paràgraf:

“…és necessari fer-lo extensiu no només aquí, si no a tot arreu, i a totes les etapes del cicle vital”.

Segon paràgraf:

“…continuem patint a les aules, la discriminació a la feina o l’espai públic, els espais de socialització de la gent gran i l’exclusió de serveis públics…”.

Faig aquests dos apuntaments perquè sovint, en la nostra idealització de la sexualitat com una activitat del jovent, passem per alt la situació de la població LGBTI gran, que es veu en situacions paradoxals com, després d’haver viscut una vida adulta plena, ha de tornar a l’armari quan es fan grans per tal de no ser discriminats pels companys de residència o asil, o patir violència institucional, especialment quan s’és una persona gran i seropositiva.

Afegir aquestes qüestions al paràgraf només és per visibilitzar que tenim en compte que la gent LGBTI també es fa gran i també volem que puguin continuar acomplint el seu projecte vital en qualsevol fase del nostre cicle.