Diagnosi de Feminismes i drets de les dones

feminismes

#1

En els últims anys a Catalunya s’han aconseguit —fruit de la llarga lluita del moviment de dones i feminista— avenços en les polítiques públiques que han fet que els drets de les dones hagin passat de l’àmbit individual i privat a l’àmbit públic, amb la promulgació de lleis i mesures que han posat a les agendes públiques les discriminacions, desigualtats, violències i drets sexuals i reproductius de les dones. Malgrat aquests avenços, els reptes del feminisme estan encara a l’ordre del dia. En alguns aspectes tot just hem començat a caminar per sortir de la llarga nit del obscurantisme i la moral d’una societat heteropatriarcal en què el llegat d’una cultura catòlica ortodoxa encara és molt present. En altres, com ara la divisió sexual del treball, el canvi social i de valors és encara molt escàs.

Des de l’inici de la crisi de 2008 el sistema capitalista neoliberal ha articulat una ofensiva regressiva, imposant valors conservadors i exclusions sexistes que han resultat en l’enfortiment de la cultura patriarcal i masclista. Al mateix temps la globalització i el creixent pes de la societat de la informació suposen nous reptes per a la construcció de societats lliures de violència i d’explotació per raó de gènere. Els reptes, doncs, continuen. El feminisme té com a desafiament aconseguir la igualtat efectiva de drets de les dones en tots els àmbits i en tot el seu cicle de vida. També mirar el món amb ulls de dona, que vol dir donar valor a les experiències de les dones en totes les esferes de la vida i reconèixer la seva capacitat per poder estar en les decisions que fan moure el món. En definitiva, el feminisme proposa un canvi de relacions entre dones i homes, no basat en la subordinació d’elles a ells ni en les relacions desiguals i injustes de poder.

Reclamem així mateix la sobirania sobre el propi cos com una sobirania fonamental en el desenvolupament de vides dignes i justes, així com en la construcció d’un país que tingui com a eixos centrals la dignitat, la llibertat i la justícia de les persones. El cos de les dones ha estat històricament camp de conquestes, i ha estat objecte de maltractaments, violacions, explotacions i invisibilitzacions. Però també ha estat protagonista de grans transformacions històriques quan s’ha reivindicat com a subjecte de ple dret social, econòmic i polític. La conquesta de les sobiranies depèn, també, de la reivindicació de la sobirania sobre els nostres cossos, entesa com la capacitat de les dones a decidir, lliures d’imposicions i tuteles, de forma autodeterminada i emancipada.


#2

Modificar las actitudes machistas, se inician lógicamente con la educación en la escuela, en el hogar y también en la comunidad, (la calle) Modificar todos los factores que en la calle de una ciudad observamos que dan información machista. Ejemplos: sencillos van a un bar o restaurante, lo habitual en que los baños de la mujeres, sea anunciados también para cambio de pañales de los niños, o en los semáforos o señales de trafico, siempre la imagen del varón… pequeñas cosas, pueden ayudar a cambiar mentalidades.


#3

Trobo que el feminisme, en tot el text, queda reduït al tema de la igualtat dona-home. Però ¿que volem dir quan parlem de feminitzar i despatriarcalitzar la vida i la politica? Proposo les idees següents:
Defensem la igualtat de drets entre dones i homes en tots els terrenys, i l’obligació per part dels homes d’assumir tasques fins ara assignades exclusivament a les dones. Però el nostre feminisme va més enllà de la igualtat. Històricament les dones han encarnat valors lligats a la preservació de la vida -començant per la maternitat i la cura d’infants, malalts i vells i continuant per l’alimentació i les feines de la llar-- i, en móns dominats per la força, la violència i l’agressivitat de la cultura masculina realment existent, han desenvolupat un sentit de la protecció, la comprensió, l’empatia i la compassió. Per això volem feminitzar i despatriarcalitzar la política. Això vol dir apostar per la mesura i l’equilibri, la solució inclusiva i negociada dels conflictes, desburocratitzar els serveis públics, humanitzar la vida laboral i, en general donar prioritat a la vida i les persones sobre finalitats abstractes. Es tracta d’un pas endavant transcendental cap a una convivència cada cop més civilitzada.


#4

Derecho público de cobertura universal para el cuidado de las personas dependientes (,infants /mayores). Un plan de Igualdad a cada centro escolar contra la violencia machista. Y un Obserbatorio para la sensibilizacion y la lucha en los medios de comunicación


#5

Deberíamos tener derecho a una jubilación compensatoria por todo el computo negativo en comparación con el hombre desde nuestro primer día cotizado. Una compensación basada en la reducción del tiempo total de cotización dependiendo de los años trabajados. Ejemplo: Si he dejado de ganar tanto dinero en comparación con lo que hubiese ganado en un sistema redistributivo, tanto me corresponde en tiempo descontando el cómputo estimado.


#6

Segons la web IEC.cat el masclisme es definit com: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. En canvi el feminisme es descriu com: moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. Curiós no, si només canvia el gènere? Per què no parlem millor d’igualtat de drets?


#7

Caldria fer també una referència a l’impacte que les retallades i l’austeritat té sobre les dones i la igualtat de gènere. Les dones han estat les més afectades per les retallades en el sector públic (en particular en àrees com ara l’educació, la salut o el treball social), ja que representen un % molt elevat de la força de treball d’aquest sector. A més a més, les retallades en els serveis d’atenció i de salut pública (menys serveis de guarderies i a preus més elevats, la reducció de serveis per a gent gran i persones amb discapacitats, la privatització i el tancament hospitals, llars i residencies d’avis…etc) comporta una reprivatització dels serveis de cura cap a l’àmbit privat i promou un retorn als rols de gènere tradicionals, on la responsabilitat de l’atenció s’allunya de la societat i retorna a les llars, en gran part a les dones. Finalment, les limitacions pressupostàries també s’han deixat sentir en aquelles activitats, iniciatives o organitzacions que busquen promoure la igualtat de gènere i en programes tan essencials com la lluita contra la violència masclista que avui en dia te clarament dèficits de finançament.

També es podria incloure un comentari sobre la interseccionalitat entre la discriminació de gènere i altres motius de discriminació i l’impacte desproporcionat de la múltiple discriminació que pateixen moltes dones i la necessitat de donar una especial atenció i d’acabar amb la pobresa que pateixen moltes dones grans, mares solteres, víctimes de violència masclista dones amb discapacitats, dones migrades i refugiades i dones de minories ètniques.

També es pot fer una breu referència a la necessitat de combatre noves formes de violència masclista com la violència i l’assetjament online ja que les actituds i expressions d’odi es reprodueixen en les plataformes digitals i on els agressors son quasi mai investigats ni processats.