Democràcia interna i codi ètic

radicalitat-democràt

#1

La millora i actualització de la nostra democràcia no pot fer-se sense plantejar alhora una revolució democràtica també en les formes de funcionament de l’espai polític que volem construir. La radicalitat democràtica ha de començar pel nostre espai, que ha d’allunyar-se de les dinàmiques que han dut a la crisi de legitimitat dels partits polítics. Cal democratitzar també en clau interna i vetllar fermament per una organització participativa i igualitària, que no empari en el seu si cap de les conductes que condemnem enèrgicament a l’enfora, i que esdevingui exemplar en els valors que volem disseminar arreu. Apostem per un nou subjecte polític participatiu en què l’horitzontalitat, el feminisme, la descentralització, la transparència i l’ètica personal i col·lectiva siguin els pilars que anticipin la societat que volem construir.

El nou espai polític que estem construint ha de ser un espai de deliberació participativa, necessàriament transparent, que combini formes de representació amb formes de democràcia directa en la presa de decisions, confecció de candidatures i elecció de càrrecs, per tal de construir les propostes polítiques des de baix. Proposem un espai de participació política que intenti construir propostes polítiques des del consens deliberat, més que no pas del càlcul de majories i minories, cosa que implica mecanismes de decisió que tinguin informació i debat previ per anar construint aquests consensos o majories qualificades. La nostra forma de fer política ha de ser radicalment ètica, amb limitacions de mandats i de sous, amb renúncia als privilegis polítics i a les servituds amb la banca. Ha de ser diversa, donant espai a diferents identitats que es puguin posar d’acord en objectius comuns. Ha de ser municipalista, respectant i valorant l’autonomia local i les formes d’organització en xarxa. Ha de ser feminista, vetllant per establir dinàmiques que facilitin la participació de les dones i de la seva agenda.


#2

-Tres salarios mínimos en los cargos y dos legislaturas.
-Listas abiertas no planchadas y no a la pérdida del nombre de Podemos (en comú Podem funciono )


#3

Jordi, no entenc gaire el títol que proposa.
No sé que són tres salaris “mínims”, que deuen respondre a la mania que es va instal.lar des de fa un parell d’anys que els càrrecs electes hagin de cobrar molt poc.
Crec que s’ha demostrat erroni que el servei públic més potent, més arriscat i molt més estressant que la immensa majoria de les tasques laborals que coneixem hagi d’estar remunerat molt per dessota dels nivells establerts socialment.
Que haguem passat una bombolla salvatge que hagi deixat tirada a la cuneta gran quantitat de gent, que faci anys que la gent més jove i la molt més gran no troben oprtunitats laborals decents, mentre que una sèrie de desaprensius se n’aprofitaven per enriquir-se, no justifica que creguem en una espècie d’expiació religiosa per la qual els nostres representants no han de cobrar gaire més que les persones que fan les feines menys qualificades.
Em sembla un gran error, que de moment ha situat a la palestra la gent millor d’entre nosaltres, en un acte exemplaritzant i contrari als que entraren en política per “forrar-se” (Zaplana dixit), però que a mig termini empobrirà el nostre planter de gent diposada a treballar pel bé comú, si pot escollir entre altres feines menys dures, més conciliadores, menys exposades a situacions anormals.


#4

Josep María , te explico un salario mínimo es de 640 € más o menos y por tres hace 1900 más o menos esta es una “manía” que se ha instaurado desde hace más o menos dos años en algunos de los diputados y senadores del gobierno poniendo en práctica su código ético , como administrativamente el gobierno tiene que pagar lo que tiene que pagar estos funcionarios donan el resto al partido o a una ONG , es una forma de empezar el cambio.
Que creas que 1900 € es cobrar poco pone de manifiesto que yo soy pobre ( me entristece) y que estás de acuerdo que los políticos sean ricos ,un grave error pues es la manera que estos se alejen de la gente de abajo , limitar sueldos es la manera de contrarrestar que ellos siempre se los suban pero sin subir el mínimo , si quieren subirse el suyo tendrían que también subir el de los demás , es como la obligatoriedad de que los políticos tengan que utilizar la seguridad social y no la privada de esta forma ya se encargarían de ver la realidad y cambiarla .
Argumentas que el servicio público es muy estresante y arriesgado y que nuestros representantes no deben cobrar poco más que personas que realizan trabajos menos cualificados , perdóname que sea sincero contigo y que te diga que este argumento se me atraviesa ya que decir que un político tiene un trabajo mas estresante y arriesgado que el de los demás es altamente discutible y me desanima enormemente , pues no sé yo si todos podríamos aguantar una jornada laboral en una guardería ,o recogiendo mierda o como fue mi caso como operario de mantenimiento de ascensores donde normalmente estaba encima , colgado a treinta metros o debajo de un ascensor siendo este una prensa de 1000 kilos , la próxima vez que utilices un ascensor que seguramente será hoy, piensa en mí Josep …en Jordi piensa en el Jordi de un País en Comú y piensa si he revisado los cables por los que tu vida está suspendida y piensa en que si mi trabajo es de enorme responsabilidad y si tiene que estar bien reenumerado o no y de que si tengo que cobrar más que un diputado pues tengo las vidas de mucha gente cogidas de un hilo , literalmente.
En banca ética ya se practica la limitación de sueldo donde el mandamás no puede cobrar más de 10 veces (o lo que sea) lo que el mindundi, esta es una forma de empezar a regular, es una premisa de la izquierda la regulación por medio del estado para la equidad de la sociedad.
Lo que tu propones no es más que la fabrica de la casta política y de la creación de dinosaurios políticos que nos han llevado donde estamos, que llevan toda la vida en política por eso la limitación de legislaturas tanto externas como internas, tus argumento no hacen más que confirmar que hay un choque generacional y político la vieja y la nueva política espero que en un Pais en Comú haya más de lo nuevo.


#5

Estic amb Jordi. I amplio.

Construir el Nou Subjecte Polític com a plataforma per garantir que la política deixa de ser una activitat al servei d’interessos privats. A aquest efecte, tots els càrrecs electes i tots els càrrecs interns del Nou Subjecte Polític acceptaran:

  • El sou com a màxim 3 sous mínims interprofessional, només podent-se incrementar un 20% per cada fill a càrrec seu.
  • La renúncia, en les Administracions Públiques i en les empreses públiques, a percebre un salari superior als recollits en el conveni col·lectiu o en el règim retributiu de la resta de persones emprades sense percepció de complements o conceptes retributius diferents. No hi haurà privilegis de cap tipus, solament els drets derivats del conveni col·lectiu, que els serà íntegrament d’aplicació.
  • La renúncia a cobrar sous o remuneracions, qualsevol que sigui la seva denominació, per la pertinença —derivada de l’exercici de les seves funcions públiques— als consells d’administració d’algun ens o organisme públic.
  • La renúncia a qualsevol pla o fons de pensió que qualsevol Administració Pública pogués haver contractat, al marge dels quals tinguin dret els empleats públics. No hi haurà més drets en matèria de jubilació amb càrrec als fons públics que els establerts en la Seguretat Social, en Classes Passives de l’Estat o aquells que l’Administració Pública tingui contractats per als seus empleats públics.
  • L’obligació de no realitzar despeses supèrflues dels fons públics i de moderar els costos de transport i d’allotjament, per a això s’hauran d’ajustar a les dietes i a les indemnitzacions establertes per al personal funcionari o laboral. En cas de necessitar indemnitzacions per raó de desplaçament, allotjament o manutenció, no podran superar les establertes normativament per al personal funcionari o laboral ni, en el cas de les empreses públiques i els organismes assimilats, les que cobra el seu personal per conveni col·lectiu. Renunciaran a les dietes d’alts càrrecs de l’Administració.
  • Un màxim de dos mandats pel càrrec que hi ha sigut triat.
  • Exigir i respectar que l’elecció de candidats o candidates a qualsevol institució de representació política es dugui a terme mitjançant eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, sense perjudici dels espais de confluència amb altres organitzacions o amb la societat civil, i amb llistes obertes que es corregiran mitjançant criteris de gènere sempre que aquesta correcció no impliqui la disminució de la representativitat en el cas de les dones, és a dir, llistes cremallera obertes i amb correcció de gènere per impedir que el resultat de la votació perjudiqui la representació de les dones.
  • Rebutjar el transfuguisme, en totes les seves formes, ja sigui que se’n van a un altre partit o es queden amb l’Acta sent “No Adscrit”; i vetllar perquè cap càrrec electe pugui formar part dels òrgans del Nou Subjecte Polític si prèviament no ha estat triat per exercir tal funció en un procés de primàries obertes i participades per la ciutadania. Participar en les primàries del Nou Subjecte Polític amb total respecte al sistema de votació. En el règim sancionador dels Estatuts del Nou Subjecte Polític s’inclouran com a falta molt greu el frau electoral, la promoció, la inducció o la cooperació per falsejar els censos electorals o el resultat de qualsevol votació o consulta.
  • Exigir i respectar que qualsevol càrrec electe sigui, al llarg de tot el seu mandat, un mer representant obligat a vincular les seves decisions al mètode obert i democràtic de participació. Aquest compromís significa que els càrrecs electes del Nou Subjecte Polític que es trobin immersos en un procés de revocació interna (conforme a la consulta a l’assemblea territorial corresponent) hauran d’acceptar la voluntat de les persones inscrites en l’organització, inclosa la renúncia a l’acta en el cas dels càrrecs públics.

#6

Totalmente de acuerdo oblak67 voto este código ético afirmativamente.
Aun así sumaria este punto que al parecer esta candente:
-La elección de listas y a órganos internos se realizaran siempre evitando el centralismo ,por eso se habilitaran mecanismos para que el órgano interno del partido y las listas tengan una representación de cuotas territoriales para que no sea copada solo por Barcelona , efectuándose un votación presencial en territorios o telemática por territorios no aceptando la votación solo presencial en Barcelona .


#7

Soy de L’Hospitalet de Ll. y en la actualidad estamos a punto de vivir una de nuestras mayores pesadillas, porque mañana se ratificará la PDU GRAN VÍA, que supone el mayor proyecto especulativo territorial después del Barcelona World. Esta situación me hace reflexionar mucho sobre la actuación de los cargos electos y sus responsabilidades en la actualidad y sobre por qué deberíamos esperar un cambio real en su manera de proceder, en el caso de que entre todas y todos decidiéramos que este proyecto de país en común siguiera adelante.
Es verdad, que actualmente no tenemos un peso importante dentro del Gobierno catalán y que no tenemos capacidad de revertir los problemas, pero sí tenemos la capacidad de darles visibilidad, seguimiento y denuncia, siempre de la mano de los movimientos sociales que se encuentren implicados en el conflicto, cosa que no hemos hecho en este caso concreto, obviando el trabajo de la asamblea ciudadana “No mes Blocs” y en este punto mi visión es muy crítica: ¿por qué con el nuevo sujeto político, esa situación va a cambiar?
Creo que la indolencia de nuestros cargos electos es equiparable moralmente a la corrupción, porque dejar hacer sin plantear oposición, tiene el mismo resultado, es decir, la victoria del capital, con la única diferencia de que esas personas no se lucran personalmente.
Por eso planteo la introducción en el código ético de las personas implicadas en el proyecto de un País en Comú el siguiente punto:
• Los cargos electos del nuevo sujeto político deberán tener la obligación ética y moral de contactar con la sociedad civil organizada (MMSS, entidades, AAVV, etc.) que esté implicada en la misma temática que sus comisiones de trabajo y procurar trabajar de la mano de ellos (siempre que no exista contradicción en los principios o valores ideológicos), aportándoles visibilidad y nutriéndose de sus reivindicaciones.


#8

La obligación no casa con la ética. Si somos éticos no secesitamos de autoobligaciones. La propia lógica de comportamiento nos enseña a estar alertas.


#9

Afegir a la pàg.38, paràgraf 4at, 8a linia, diu: …amb limitacions de mandats i de sous,""" i de jubilacions privilegiades. Els sous i les jubilacions han de ser les que corresponguin a qualsevol treball de la mateixa categoria i responsabilitat."""


#10

Jo trobo a faltar mides concretes contra la corrupció politica i económica. Mides estrictes de control als càrrecs. Inhabilitacions directes de càrrecs que facin malversació de fons públics i per suposat que no tinguin cap sou vitalici.


#11

Amb set anys, qualsevol càrrec electe pot canalitzar les seves idees de millora de la societat. Després ha de retornar a la seva vida privada i professional. El retorn a la vida privada ha de portar clares incompatibilitats, tant per ells, com per les empreses que contracten amb la administracio,


#12

La dedicació exclusiva a l’activitat política, institucional o no, comporta, excepte en el cas de funcionariat, serioses dificultats per reincorporar-se a la vida laboral. Com a reacció a la vergonya de les portes giratòries hem de buscar sortides laborals per les persones que han dedicat anys de la seva vida a l’activitat política.


#13

Remarcaria la necessitat de pensar noves maneres d’organització política. No m’agrada la idea de convertir en “un partit” la diversitat de moviments que han anat sorgint a nivell municipal, amb aliances diverses, amb formes d’organització diverses… El nou espai polític hauria de ser una organització flexible, cooperativa, però no uniformitzadora. Que respecti l’autonomia local, que tingui en compte la diversitat territorial, que no sigui centralista (com comenta el Jordi). Que es basi en el consens com a mecanisme de presa de decisions compartides. I que tingui previstos mecanismes per treballar aquests consensos. S’ha de basar en la cooperació entre diferents, dins i fora de l’organització, per construir majories amb capacitat de canviar les coses. Per això, més que generar confluències en una proposta ideològica tancada identitària que pretengui marcar frotneres amb “els altres”, considero millor buscar la confluència i definir l’organització (o organització d’organitzacions) a partir d’objectius comuns (lògicament partint d’uns principis mínims compartits). El nou espai polític hauria de ser radicalment transparent, per facilitar la participació i la socialització del coneixement que es va generant en l’activitat política.