En tot cas Xavi, discrepo la quota no és la diferencia entre inscrit i activista ans al contrari, si més no com es descriu als presents estatuts, Per a mi, si és que hi ha alguna és el grau d’implicació, dedicació i participació en l’organització. Podríem fer una semblança entre la “militant de base” (sovint més passiva) i la “militant activa que participa en la vida quotidiana i espais del partit o organització”. Però en cap cas, els drets i deures d’una no poden ser més amplis ni han d’anar en detriment de les de l’altra, al meu parer això té tics antidemocràtics i “elitistes”.
La proposta que he fet és que els “drets i deures de l’activista” han d’estar en funció única i exclusivament amb l’exercici d’una responsabilitat o una tasca en els òrgans o espais del partit, per tant serien drets i obligacions implicits per ocupar aquestes responsabilitats. Els drets i deures han de ser iguals per tothom que s’inscrigui a CatComú, sigui activista o no.
Cert tots els partits tenen la quota i si garanteix el compromís, però jo també la veig com un acte de responsabilitat envers un mateix i, sobretot, l’organització. Hem de pensar que, més d’hora que tard, haurem d’obrir aquest debat, potser ara no hi ha el temps suficient ni la serenor per fer-ho. Però si el que volem és que CatComu tingui independència financera, que no s’hipotequi ni demani préstecs, no viure de les retribucions dels representants institucionals, no viure de les subvencions,i que les aportacions només siguin voluntàries, no hi veig la manera.
Per això, caldrà anar pensant en com organitzem el tema de les quotes, perquè no ho podem fiar tot als ingressos actuals. És de sentit comú, que per tal d’assegurar la independència financera de Catcomu cal l’establiment d’una quota per a totes les persones inscrites que haurà d’estar regida pels principis de solidaritat, flexibilitat i progressivitat.”