DISPOSICIONS TRANSITÒRIES: Primera. Reconeixement d'espais orgànics existents

#1

  1. Respecte la regulació establerta per als espais locals en aquests estatuts, en el cas de les ciutats de Barcelona i Terrassa, en les que existeix una dinàmica organitzativa pròpia consolidada serà d’aplicació en la seva integritat el model organitzatiu de Barcelona en Comú i Terrassa en Comú.

  2. D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona es constituirà una comissió entre CatComú i Barcelona en Comú per tal de desenvolupar els marcs que regulin la relació.

  3. En el cas de Terrassa, en el termini de tres mesos es constituirà un grup de treball entre CatComú i Terrassa en Comú amb l’objectiu d’assolir l’harmonització dels dos models organitzatius en un termini màxim de 2 anys.

#2

A més de Barcelona i Terrassa, hi ha altres municipis amb dinàmiques organitzatives pròpies consolidades que s’haurien de tenir en compte. S’haurien d’establir uns criteris per reconéixer aquests espais (el decàleg de municipalisme en comú podria ser una guia), i convidar-los a desenvolupar marcs que regulin la seva relació amb CatComú. Es pot incloure una llista amb totes aquestes candidatures o organitzacions “comuns”.
En el cas que en algun municipi hi hagi més d’una organització local pròpia de les organitzacions que han impulsat CatComú o d’iniciativa ciutadana municipalista, es constituiran grups de treball per impulsar la confluència, reforçant les organitzacions que hagin consolidat un muncipalisme i organització com els que defensa CatComú, o impulsant una nova estructura pròpia de CatComú si no hi ha espais possibles de trobada consolidats.
No faria tampoc la distinció que es fa entre barcelona i Terrassa en els punts dos i tres. Entenc que en tots els casos, Barcelona, Terressa o qualsevol altre municipi amb estructures consolidades municipalistes, s’hauran d’establir grups de treball per regular la relació i mirar d’harmonitzar models organitzatius (cosa que pot implicar canvis tant per a CatComú com per a les organitzacions locals).

#3

A més de Barcelona i Terrassa, per no crear un greuge comparatiu, seria important incloure aquells municipis on ja existeixen Grups Municipals consolidats i amb representació institucional. Especialment aquelles formacions municipalistes agermanades amb les formacions esmentades.

#4

Per què BeC i TeC? i les altres iniciatives municipalistes? que passa amb Vilafranca en Comú, Vila-seca en Comú o El Comú de Lleida? Penso que és important distingir entre les candidatures municipalistes locals i les organitzacions locals de CatComú, a no ser que aquelles esdevinguin organitzacions locals de CatComú, però llavors estaríem fent el contrari del que diu l’ideari a favor de candidatures municipalistes àmplies.
Considero que no es poden reconèixer espais orgànics existents selectius BeCi TeC i deixar de banda la resta.
Ha de ser possible mantenir la doble afiliació a CatComú i a candidatures municipalistes més àmplies, entre d’altres raons perquè no tothom que participa en una candidatura municipalista vol inscriure’s a CatComú, i perquè no es pot obligar els militants a haver de triar entre formar part de CatComú i una candidatura municipalista. Anem en compte amb aquesta qüestió, perquè del contrari anem a la construcció d’un partit clàssic, tancat en si mateix.

#5

Ja s’ha anat comentant el conflicte en el debat obert de per que Terrassa i Barcelona i altres confluencies com Vilafranca en Comú o Vila-seca en Comú i jo ho ampliaria a altres confluencies com ADCambrils, o Camviem Mollet.

D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona es constituirà una comissió entre CatComú i Barcelona en Comú per tal de desenvolupar els marcs que regulin la relació.

Barcelona es un municipi mes de Catalunya, però donada la seva situació d’avançat funcionament i de posició de alcaldia i govern es proposa:

En el cas de Barcelona, en el termini de 2 mesos es constituirà un grup de treball entre CatComú i Barcelona en Comú amb l’objectiu d’assolir l’harmonització dels dos models organitzatius en un termini màxim de 18 mesos.

I respecte a la resta de municipis amb confluències i comuns en funcionament a banda del debat paral·lel existent amb la Carta de Municipalisme de CatComu cal debatre obertament la seva integració però en cap cas fer discriminacions com es el cas de BeC o mes concretament TeC.

#6

L’article 11 dels presents Estatuts relacionat amb la constitució del Comú estableixen que per al municipi de Barcelona es respectarà un estatus propi a nivell de gestió, funcionament i model organitzatiu d’acord amb la seva singularitat. La comissió establerta entre CatComú i BComú per desenvolupar els marcs que regulin la seva relació ha de tenir uns objectius específics, una composició i un funcionament intern que garanteixin l’adequada relació entre ambdues organitzacions, alhora que transparents i en consonància amb els compromisos de l’organització amb les persones inscrites tal i com queda recollit en l’article 7 dels presents estatuts. És per aquest motiu que es considera imprescindible l’aprovació de la constitució de la present comissió, els seus mandats i els mecanismes de rendició de comptes per part de la Comissió Executiva Nacional de CatComú i la Coordinadora General de BComú, així com la transparència envers les persones inscrites de CatComú i BComú.

Proposta de text per afegir a l’apartat 2
En el termini de tres mesos es constituirà aquesta comissió; prèvia aprovació de la Comissió Executiva de CatComú i la Coordinadora General de Bcomú. Els seus membres, mandats, calendari de reunions i els acords adoptats en cada reunió hauran de ser comunicats a les persones inscrites en CatComú i BComú.

#7

Seria convenient NO incorporar aquesta disposició que en el cas de Terrassa suposa substituir els presents estatuts i el procés de desplegament local de Catalunya en Comú per la integralitat del model organitzatiu de la candidatura municipalista de Terrassa en Comú. A la práctica implica renunciar a fer el desplegament de Catalunya en Comú a Terrassa segons el que dictin els seus estatuts aprovats col·lectivament per l’assemblea nacional i també suposa renunciar a constituir i desplegar el Comú de Terrassa, l’espai primordial de participació, deliberació i decisió que els presents estatuts atorguen als adscrits en les seves localitats.

Totes les persones inscrites a Catalunya de Comú hauríem de tenir el dret i la possibilitat de configurar el Cómu a la nostra localitat, i crear, desenvolupar i consolidar els espais orgànics, i els equips que els han de dirigir, contemplats als presents estatuts amb l’objectiu d’extendre i fer hegemònic l’ideari polític de Catalnua en Comú a la nostra localitat, també a Terrassa. No hi ha cap justificació per vulnerar els drets més bàsics de les persones de Terrassa inscrites a CeC, moltes d’elles des del seu origen, i que no estan inscrites a TeC o no poden participar dels seus plenaris. El principi bàsic que ha de prevaldre per sobre de qualsevol situació o tractament de particularitat o excepcionalitat disposicional ha de ser la garantia de que qualsevol persona inscrita a Catalunya Comú tingui la certesa de que absolutament tots els seus drets i deures per participar del projecte polític de CeC, contemplats en els presents estatuts, es veuran respectats i els podrá exercir plenament sigui quin sigui el seu àmbit d’adscripció territorial i sigui quina sigui la situació preexistent.

Sense entrar a valorar la dimensió, la complexitat i el desplegament de Barcelona en Comú, ni la seva capacitat per donar cabuda a la participació activa de les persones provinents de les organitzacions que van confluir efectivament a la ciutat de Barcelona, sí que considero que, respecte a Terrassa en Comú, seria bo tenir en compte algunes consideracions:

  1. Terrassa en Comú neix i funciona com una candidatura municipalista, i es defineix i s’estructura molt abans del naixement de Catalunya en Comú i, en lloc d’intentar adaptar-se al nou encaix organitzatiu i al debat col·lectiu per definir el funcionament de Catalunya en Comú i el seu desplegament a l’àmbit local, decideix optar a finals de febrer, en ple procés assembleari de CeC per torbar el model òptim de funcionment i desplegament, per fer una reorganització del seu model organitzatiu propi de TeC, obviant absolutament el desplegament territorial de CeC i la regulació de drets i deures dels inscrits i dels espais participatius i orgànics consensuats mitjançant assemblea nacional.

  2. Mitjançant aquesta disposició es preservaria la integritat del model organitzatiu de Terrassa en Comú que ténormes diferents i contradictòries amb la proposta d’estatuts prevista a CeC. En cas d’aprovar-se aquesta disposició transitòria s’estaria impedint el dret a participar de la creació i desenvolupament del Comú de Terrassa a multitud de persones que estan inscrites a CeC i que han participat i participen dels procesos assemblearis de creació de l’ideari polític i organització de CeC, com a partit polític d’àmbit català.

  3. Un model organitzatiu el de TeC, legítim i sobirà com el de la resta d’rganitzacions polítiques que estan donant suport a la creació i estructuració de CeC, que entra en contradicció i pot negar determinats drets contemplats en aquests estatuts per les persones inscrites a Catalunya en Comú, i que no contempla en el seu funcionament assemblees amb competències i dret a participación com les contemplades a l’article 13 de la present proposta d’Estatut, a tall d’exemple, i que pot impossibilitar la participació d’adscrits i adscrites terrassencs a CeC en la configuració dels equips que han de dirigir i consolidar CeC a Terrassa.

  4. Sense desmerèixer el bagatge i capital polític i organitzatiu de la candidatura municipalista constituïda en partit polític d’àmbit local, cal fer front a una nova etapa on l’objectiu és desplegar una organització política d’àmbit nacional al territori. Aquest desplegament suposa una nova oportunitat per Terrassa de confluència real, armònica, reglada estatutàriament, participativa i inclusiva de persones que no formen part activa de TeC però que volen participar activament en la creació d’el Comú de Terrassa amb els mateixos drets i deures que la resta d’inscrits. El model organitzatiu de TeC, des de la seva creació fins al moment, malauradament no ha afavorit la integració i participació de persones que comparteixen l’ideari polític de Catalunya en Comú. Consolidar el model organitzatiu de TeC supoisa renunciar a les possibilitats d’expansió i creixement de CeC a la ciutat. Suposa renunciar a sumar diferents experiències i activismes i també suposa renunciar a la possibilitat de superar el conflicte no resolt en el moment d’articulació de la candidatura municipalista de Terrassa en Comú ni en la seva articulació rgànica posterior.

  5. Qualsevol excepcionalitat als estatuts que s’aprovés de manera disposicional h’ha d’estar justificada prevalent sempre el benefici superior que suposaria l’incompliment dels estatuts en l’àmbit decidit. Per exemple que el desplegament d’un nou model organitzatiu com el de CeC pugui posar en risc l’estabilitat del projecte existent. No seria el cas de Terrassa en Comú que, en la diagnosi del document “Proposta per activar l’organització 2018-2019” aprovat en plenari d’activistes i àmbit institucional de TeC a finals de febrer d’enguany, per tal d’ajustar el seu model organitzatiu de manera prévia al model que pugues sorgir en el procés en marxa a nivell nacional a Catalunya en Comú, reconeix mancances substancials en el seu model organitzatiu. Per tant el desplegament de CeC a Terrassa amb la incorporació de persones que han treballat al marge de TeC suposaria el millor revulsiu per a potenciar el Comú de Terrassa.

  6. Tenint en compte tot l’anterior, el desplegament de Catalunya en Comú a Terrassa no hauria d’estar subjecte a cap tipus d’excepcionalitat, ni en dos anys ni en un temps superior a la constitució i desplegament de la resta de Comuns locals tal i com contemplen els estatuts a debat. Només les persones inscrites a CeC de Terrassa són sobiranes per decidir democràticament quin ha de ser el desplegament més adient a la seva ciutat atenent a la situació actual i a la prexistència d’una organització política d’àmbit municipal com és TeC

#8

El fet de que existeixi una dinàmica organitzativa pròpia en una ciutat no és motiu suficient per contemplar una excepcionalitat en l’aplicació d’aquests estatuts. En tot cas el que caldria fer és abordar com s’encaixen aquestes dinàmiques en els estatuts que aprovarem buscant l’equilibri entre l’especificitat local i un marc global comú a tot Catalunya. Aquest encaix no pot implicar mai una excepcionalitat en l’aplicació dels estatuts i, si ho fa, ha de ser per un termini de temps màxim de 3 mesos. És un temps més que suficient per a que les persones inscrites a Catalunya en Comú a una localitat, amb idèntics drets i deures, decideixin, d’acord amb els estatuts, com volen fer el desplegament a la seva ciutat tenint en compte la realitat preexistent.
En el cas particular de Terrassa no hi ha cap justificació a l’excepcionalitat que es planteja a la DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA ja que el NO RECONEIXEMENT dels drets i deures de les persones inscrites a Catalunya en Comú a Terrassa per poder participar en el desplegament organitzatiu territorial és un perjudici molt superior al RECONEIXEMENT a espais orgànics preexistents. Les persones inscrites a Catalunya en Comú que no han volgut o no han pogut participar en Terrassa en Comú tenen dret a participar en igualtat de condicions amb la resta de persones inscrites d’altres localitats en la creació del Comú de Terrassa. Les persones inscrites a Catalunya en Comú que també participin a Terrassa en Comú tindran els mateixos drets que la resta però no seria gens democràtic reconeixer-les que han tingut més dret que la resta a escollir el model organitzatiu en nom de totes les persones inscrites.
Per tant proposo eliminar d’aquesta dispoisició transitòria l’excepcionalitat que es fa a la ciutat de Terrassa ja que ni té cap justificació ni crec que sigui el més convenient si el que es vol és impulsar una organització local democràcatica, inclussiva i participativa que pugui guanyar les eleccions municipals de 2019 i desenvolupar l’ideari polític de Catalunya en Comú a la ciutat.

#9

ESMENA D’ADDICIÓ
Disposició transitòria primera.

És necessari que en les localitats on es tingui l’Alcaldia, valorar i determinar la construcció i desplegament de la nova formació política a partir d’una estrategia conjunta. Cal tenir en compte les singularitats de cada agent de la confluència i la realitat local per tal de garantir l’objectiu principal de la confluència: revalidar les alcaldies existens i aconseguir-ne de noves per tal de posar la política al servei de la ciudadania.

Tot respectant l’articulat anterior, en aquelles localitats on existeixin forces politiques, participants de la confluencia amb la seva estructura política ja determinada, que han tingut i segueixen tenint el reconeixement de la ciutadania, així com una alta representativitat, s’hauran de valorar i tenir en compte les seves singularitats alhora de plantejar l’estrategia electoral i la construccio del subjecte local. Serà d’aquesta forma com podrem assegurar l’articulació d’un nou agent polític fort a nivell local que sigui exitós.

Amb l’objectiu de revalidar i guanyar noves Alcaldies es proposa (de manera excepcional, totalment estratègica i pactada amb els agents de la confluència) la possibilitat d’adaptar les denominacions de les candidatures per tal de no trencar amb el reconeixement del projecte polític per part de la ciutadania. Aquest fet diferèncial parteix d’una visió estratègica, situada en un tempos pactats i determinats, per tant s’entén que aquesta disposició transitória quedaria suspesa en efectes en passar les eleccions municipals 2019.

#10

MODIFICACIÓ :
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Reconeixement d’espais orgànics existents

  1. Respecte la regulació establerta per als espais locals en aquests estatuts, en el
    cas de les ciutats de Barcelona i Terrassa, en les que existeix una dinàmica
    organitzativa pròpia consolidada serà d’aplicació en la seva integritat el model
    organitzatiu de Barcelona en Comú i Terrassa en Comú.
  2. D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona i Terrassa, en el termini de tres mesos es constituirà un grup de treball entre CatComú i Barcelona en Comú i Terrassa en Comú amb l’objectiu d’assolir l’harmonització dels dos models organitzatius en un termini d’entre 2 i 4 anys.
    RAONAMENT : Parlar d’aquestes excepcions és inevitable, però tampoc és pot consolidar una excepcionalitat de forma indefinida , per això el termini de 2 a 4 anys.
#11

A la disposició transitòria primera només es recullen els casos de Terrassa i Barcelona, segurament per quantitat de població, i s’obliden els casos de poblacions com Abrera. S’hauria doncs d’afegir “i d’altres poblacions que puguin acreditar dinàmiques organitzatives pròpies consolidades on també s’hauran de generar marcs propis de relació amb CatComú”.

#12

ESMENA DE SUPRESSIÓ O MODIFICACIÓ
Equiparar BcN en Comú i TeC em sembla un posicionament incorrecte perque vénen de processos i realitats diferents amb diferències de pes.
Entenc que la singularitat de BcnenComú( que no nego)ve donada per un pacte entre els 4 actors preexistents que van pactar i validar entre tots unes llistes,un model organitzatiu,la constitució com a partit i un repartiment just i pactat de la representació del BCNenComú en tots els òrgans de representació municipal.Així com les despeses electorals.
A Terrassa no va ser així. Es va pactar una llista( amb el desacord de 2 de les 4 organitzacions).Es va aprovar un model organitzatiu amb el desacord de 3 dels 4 actors.Es va constituir com a partit unilateralment per una part, sense pactar-ho amb la resta dels actors,i tant la representació als 6 districtes com als consells de participació només está representada una part,havent-se negat a negociar-ho amb les altres parts. La despesa electoral va ser integrament pagada per una part.
De fet no es reconeixen a la resta dels actors de la confluència com a part.Només es reconeixen els individus unipersonalment.
Entenc que qualsevol singularitat o excepció ha de estar fonamentada en un pacte de tots els confluents possibles atés a una realitat diferenciada i argumentable.Sempre hi ha marge per la excepcionalitat i entenc que BCN ho és.
Cosa que no veig comparable a Terrassa en el que tot el procés de confluència no ha estat regit pel reconeixement mutu, que entenc que és la base il.lusionant per superar les coalicions i crear un nou marc més gran desde el reconeixement i la fraternitat mutues.
Trobo difícil d’argumentar que la confluència de fa tres anys havia de ser superadora de gairebé tota realitat preexistent i ara obrim la possibilitat de legitimar realitats consolidades de tres anys que no surten del pacte entre iguals, sino de no fer les coses de la manera pactada i inclusiva que requereix i que s’ha acceptat públicament per no fer mal al projecte. Però ara toca, internament, sol.lucionar-ho. No cronificar-ho ni enquistar-ho.
No crec que sigui la millor manera de fer crèixer el projecte.
Per això demano la supresió o la eliminació de Terrassa com a excepció.
Igualment, al punt 3, eliminaria els tres mesos de negociació. Imposaria la negociació immediata( no podem perdre més temps i lo desl 2 anys em sembla surrealista.2 anys per armonitzar dos models que haurien de ser similars? De debò? El mateix temps que la negociació del Brexit? Serietat, si us plau, i fora tacticismes que només fan mal al projecte.

#13

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

MODIFICACIÓ :

Primera. Reconeixement d’espais orgànics existents

  1. Respecte la regulació establerta per als espais locals en aquests estatuts, en el cas de la ciutat de Barcelona, en les que existeix una dinàmica organitzativa pròpia consolidada serà d’aplicació en la seva integritat el model organitzatiu de Barcelona en Comú.
  2. D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona, en el termini de tres mesos es constituirà un grup de treball entre CatComú i Barcelona en Comú amb l’objectiu d’acordar els marcs que regulin la seva relació, de manera transitòria, per posteriorment abordar l’harmonització d’ambdós models organitzatius en un termini màxim de dos anys.

RAONAMENT :
Parlar d’excepcions és inevitable però ha d’estar limitat per no crear greuges comparatius entre municipis i territoris d’arreu. Al nostre parer i, amb tot el respecte, la singularitat de Barcelona en Comú no és equiparable a la de Terrassa en Comú, ni per les seves dimensions i característiques, ni per la seva dinàmiques internes i de radicalitat democràtica, ni pel seu nivell de gestió, funcionament i model organitzatiu i, perquè Bcomú a més constitueix un referent, arreu de Catalunya, Espanya i Europa.
No obstant, si la voluntat final és confluir i no crear un “estatuts” singular permanent de Barcelona en Comú i una relació “confederal” entre aquesta i CatComú, la transitorietat ha d’estar acotada en el temps.

#14

En relació a les disposicions transitòries primera i la segona en el seu apartat tercer, voldria fer les següents aportacions i proposta d’esmena de supressió.

  1. No seria bo culminar un procés de construcció col.lectiva ( ja sé que encara és un espai en evolució, creixement i consolidació ), que parteix de diverses cultures organitzatives i que pretén construir una identitat comuna; reconèixer i mantenir singularitats, especificitats o asimetries organitzatives.
    I costa una mica més d’entendre sinó hi han criteris polítics i organitzatius que expliquin amb claredat el perquè d’aquest reconeixement d’espais orgànics existents i no d’altres que també existeixen amb una dinámica organitzativa propia i consolidada.

  2. És veritat que les dinàmiques locals no són uniformes, sinó múltiples i diverses. Però, en aquests moments, tenim la responsabilitat d’evitar l’existència de més d’un model organitzatiu de Catcomú en el territori, i més quan no són del tot coincidents amb el que planteja el document.
    No és tracta d’harmonitzar els dos models en un termini màxim de 2 anys, sinó de treballar per consolidar i aprofundir en el desplegament d’una organització política forta, eficaç i inclusiva, tant en el àmbit intern com en l’institucional.
    Si tal com diu el preàmbul dels Estatuts, " El present document haurà de servir sobretot per a una primera etapa d’extensió territorial i alhora abordar amb èxit el repte que suposaran les eleccions municipals de 2019 ", hauriem de saber crear unes bones condicions per impulsar un únic procés de construcció del Comú Terrassa.

  3. L’argument que justifica la singularitat per al municipi de Barcelona ( art. 11 … " com a capital de Catalunya, la seva projecció internacional i pel fet què existeixi una organització confluent pròpia anterior a CatComú… es respectarà un estatus propi a nivell de gestió, funcionament i model organitzatiu d’acord amb la seva singularitat" ), no seria aplicable al municipi de Terrassa i a l’organització Terrassa en Comú. El model organitzatiu de TeC no és coincidint en alguns aspectes amb el model que aquests Estatuts defensen.

  4. Atribuir a les persones inscrites en Terrassa en Comú un major nivell d’activisme, consolidació, “representativitat” (veure Disposició transitòria segona, apartat 3), seria discriminatori respecte a la resta de persones enregistrades a Catcomú. Hi han persones inscrites que no formen part de cap de les organitzacions que van iniciar un procés de creació d’aquest espai polític, que no participen activament en organitzacions polítiques, que estaven esperant el desplegament territorial i que aquesta transitòria no els deixarà en igualtat de condicions.

Per tant demanaria la supressió dels apartats que fan referencia a la ciutat de Terrassa i al model organitzatiu de Terrassa en Comú a la Disposició Transitòria primera i segona.

#15

No realitzar cap excepció en Barcelona en Comú, trauria el punt 2 i que segueixi el mateix camí que Terrassa., dos anys d’harmonització. Tenir en compte que hi ha altres municipis en circumstàncies semblants. Sobretot intentar no crear una Catalunya dividida en Barcelona o Barcelona + AMB i resta del territori. Cal que des del comú més petit al més gran es tinguin els mateixos drets i deures.

#16

Primera. Reconeixement d’espais orgànics existents

Punt 3: Modificar el redactat pel següent
En el cas de Terrassa, es constituirà un grup de treball enter CatComú i Terrassa en Comú amb l’objectiu d’assolir l’harmonització dels dos models organitzatius abans de la proclamació de les candidatures electorals per a les eleccions municipals de 2019.

Argumentació
Mentre que Barcelona en Comú és una organització amb un model organitzatiu propi però que inclou a totes les forces polítiques i sensibilitats que van constituir Barcelona en Comú i Catalunya en Comú posteriorment. No és el cas de Terrassa en Comú, pel que si no solucionem el tema abans de les municipals obrim les possibilitats de no tenir una candidatura unitària o única a Terrassa.

Jordi Romero - Arbúcies

#18

Esmena de modificació:

Respecte la regulació establerta per als espais locals en aquests estatuts, en el cas de la ciutat de Barcelona, en la que existeix una dinàmica organitzativa pròpia consolidada serà d’aplicació en la seva integritat el model organitzatiu de Barcelona en Comú.
D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona es constituirà una comissió entre CatComú i Barcelona en Comú per tal de desenvolupar els marcs que regulin la relació.
Al igual que lo puesto arriba, considero que Barcelona, por su proyección nacional e internacional, por su propia particularidad, capital, número de habitantes, estar en la alcaldía, SI que ha de tener su status propio temporal, y a partir de ya PERO SIN PLAZOS poder empezar a articular una negociación de cara a poder integrarse.
No así en el resto de municipios aquí mencionados ( y los que puede haber ) , 2015 fue el año de las candidaturas del cambio, donde más o menos todos los partidos impulsores de CeC han sido partícipes, pero no en todos los municipios ha sido posible, por distintos motivos que ya no vienen al caso.
Es por ello por lo que es necesario una transición de esas candidaturas al paraguas de CeC para buscar una uniformidad y dar visibilidad de nuestra marca en todo el territorio,
No veo claro que en un pueblo o ciudad sea X en común, en el de al lado Cataluña en Comú, en el otro comú de X, y mucho menos cuando ya queremos superar esa pantalla del 2015 y pasar a otra,

#19

Jo crido al responsable d’organització de CeC a reflexionar sobre la seva inacció els darrers dotze mesos i decidir en consciència si ha de presentar la dimissió. També li pregunto si no creu que la transitòria sobre Terrassa és un altre motiu per dimitir.

#20

Modificació:

  1. Respecte la regulació establerta per als espais locals en aquests estatuts, en el cas de la
    ciutat de Barcelona, en la que existeix una dinàmica organitzativa pròpia consolidada serà
    d’aplicació en la seva integritat el model organitzatiu de Barcelona en Comú.

  2. D’acord amb la singularitat reconeguda a Barcelona es constituirà una comissió entre
    CatComú i Barcelona en Comú per tal de desenvolupar els marcs que regulin la relació.

#21

Crec que cometrem un error si volem imposar l’organització de CatComú sobre les realitats locals existents. Personalment m’imaginava una CatComú més flexible, diversa, organització en xarxa, més confederal i menys centralista. Que recollís l’impuls del maig del 2015, i no el vulgués recloure en una organització de partit uniforme. És clar que hi ha problemes de sensibilitats, d’existència de diverses candidatures en alguns municipis, o de falta de col·laboració entre agents (a veure quan parlem definitivament de persones més que d’agents). Però això no ho arreglarem uniformitzant l’organització i no reconeixent la feina feta. Crec que hauríem d’estar animant a la gent a participar dels espais locals, i no esperar a que CatComú es “desplegui” per sobre d’aquests espais locals per assegurar-nos una comoditat que no hem aconseguit treballant en tres anys. No sé què aconseguirem doblant estructures, executives, coordinadores… a part d’alimentar egos i omplir-nos de reunions que facin la particpació impossible. Em sembla més operatiu aprofitar allò existent, a partir d’uns criteris comuns, i construir una estructura més orgànica, més flexible. I allà on hi hagi problemes, o més d’una organització local de l’espai catcomú però que no treballen juntes, abordar aquests problemes. Però no a partir d’imposar uns reglaments sobre uns altres, sinó de veure què funciona i què no, on estan els suports, qui està treballant, quins són els problemes (més enllà de la comoditat o no d’haver de canviar dinàmiques), com ens ajustem a un model de municpalisme en comú (que admet reglaments diferents), etc… per això, al contrari que els darres comentaris, crec que la llista d’espais reconeguts, no s’hauria de reduir, al contrari, s’hauria d’augmentar per donar impuls i reconeixement a la bona feina que s’està fent a Terressa i a d’altres llocs.