Capítol III. Espais territorials: article 16. Espais territorials orgànics


#1

1.Definició

a. Es defineix un únic nivell orgànic supramunicipal format pels següents àmbits territorials:
Vegueries de Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Comarques de Girona, Camp de Tarragona i Penedès.
Comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i Barcelonès.

b. Aquests espais agrupen al conjunt de persones inscrites a CatComú en el seu àmbit territorial.

2.Funcions

a. Ajudar a estendre l’organització de CatComú en els municipis del seu àmbit territorial.

b. Coordinar l’aplicació de l’acció política definida pels òrgans nacionals en el seu àmbit territorial.

c. Definir polítiques conjuntes entre els diversos comuns existents en el seu àmbit territorial.

d. Actuar com interlocutor amb organismes, entitats i organitzacions d’àmbit supramunicipal.

3.Òrgans

Per a cadascun dels àmbits s’estableixen els següents òrgans:
· Assemblea territorial
· Consell territorial
· Comissió de coordinació territorial


#2

Afegir un apartat c) a l’article 16.1:
Les persones que ocupin un escó parlamentarien representació de les candidatures on participi CatComú se’ls assignarà un o diversos Espais Territorials Orgànics d’acord amb les seves responsabilitats territorials i tindran el deure de participar-hi, així com de rendir comptes de la seva activitat parlamentària en aquell territori.

Afegir a l’article 16.2 un nou apartat:
e. Debatre i fer propostes sobre els temes polítics, organitzatius i electorals que es tractin a Catalunya en Comú. Afavorint la comunicació i la participació de baix a dalt.

Modificar l’article 17.4 apartat b: establint el percentatge de persones inscrites necessàries per convocar l’Assemblea Territorial en el 25% de les persones inscrites en l’àmbit territorial corresponent.


#3

Sobre el % de persones inscrites per poder convocar l’Assemblea Territorial.

Cal tenir en compte que el nombre de persones inscrites poden ser molts centenars o inclús milers en el vegueries més poblades. Amés els inscrits no tenen accés al cens i és impossible que tinguin contacte entre ells. Això farà materialment impossible arribar a xifres del 25% per fer una petició conjunta de convocatòria. Per fer possible aquest dret proposo rebaixar significativament el percentatge mínim de persones inscrites al voltant del 5% per poder demanar la convocatòria de l’Assemblea Territorial.


#4

Esmena d’addició: … i és l’espai de debat i participació en les decisions d’àmbit supramunicipal, de l’àmbit territorial i català.

Esmena d’addició: Participar en la definció de l’acció política definida pels órgans nacionals i coordinar l’aplicació d’aquesta acció política en el seu àmbit territorial.


#5

Confusio i barreja entre Vegueries i comarques.
Emprar tan sols el terme comarques en el text.
No tenim un debat sobre una hipotetica organitzacio del pais per vegueries


#6

En el punt 4b es diu que l’Assemblea Territorial podrà ser convocada si ho sol•licita un 40% de les persones inscrites en l’àmbit territorial corresponent i crec que això és irrealitzable doncs suposa entregar el cens a qui vulgui fer la convocatòria i això pot vulnerar el que disposen les lleis de protecció de dades. Una altra possibilitat seria que fos l’organització qui, en nom de les persones convocants, fes arribar la sol•licitud de convocatòria a les persones del cens, però això sempre serà sospitós de falta d’imparcialitat. Proposo doncs que el text digui “També podran ser convocades si ho sol•liciten un 40% dels espais locals inscrits en l’àmbit territorial corresponent”.


#7

Punt 3 Composició
Afegir: El Consell Territorial per majoria dels seus integrants pot incorporar fins a un màxim del 10% dels membres per tal de corregir si és necessari aspectes com la paritat o la representació territorial.

Signem aquesta esmena:
Ramon Caurel Iglesias
Marian Anguita Ferrer
Angel Jorda Casamor
Joan salmeron crossas
Jordi Urgell Martinez
Ivan Martin Bravo


#8

Article 16. Espais territorials orgànics
(apartat 1. Definició)

MODIFICACIÓ:
“Comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i Barcelonès (4 municipis) i Barcelona.”

RAONAMENT:
Atesa la situació de singularitat de Barcelona (i no només per tenir una organització confluent preexistent) es considera incorporar en aquest article o en la disposició transitòria primera, que Barcelona tingui un espai territorial diferent de la comarca del Barcelonès.

La justificació rau en què:

  • Pot donar-se una dualitat en la interlocució de Barcelona en Comú amb CatComú d’una banda a nivell d’estructura (al marge d’aquest espai territorial) i una altra a nivell d’inscrites/activistes (que participen en les dues organitzacions). Tot i que sigui una situació transitòria – ha de tenir un límit temporal – també la interlocució de moment ha d’estar separada.

  • La pròpia singularitat de Barcelona (nombre de població, organització per districtes/barris, etc).


#9

La comarca del Barcelonès és massa gran i dens en població. Estic d’acord que Barcelona és suficientment important i singular per tenir un àmbit territorial propi.
També hem de valorar si el conjunt dels altres municipis del Barcelonès han de formar part d’un territori conjunt o no, si s’exclou Barcelona. Hi ha una certa tradició de territori “Barcelonès Nord” a l’entorn del Besòs (Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona), però tampoc està consolidat". D’altra banda, tenim el segon municipi més gran de Catalunya, que és l’Hospitalet de Llobregat.